Pel Barranc del Bassiol i Cova Calderera. Montsià

31 de maig de 2020 

Segueixo penjant rutes de descoberta de la serra del Montsià. Aquesta vegada us convido a conèixer racons fantàstics del Barranc del Bassiol, i faig també una aproximació al racó de la Riba: un indret ferèstec i amagat, de difícil accés, en un dels barrancs que moren a la cantera del Ciment i que amaga en un replec, la bonica Cova Calderera. 

La Ràpita des del Coll d'Embaló

No us deixeu enganyar per la distància de 10 Km, o els 1800 m acumulats de desnivell, mireu el temps invertit... es tracta d'una sortida "dura," que pot posar a prova les facultats "Montsianenques", de qui la vulgue provar. Imprescindible el gps, el pantaló llarg i la moral per emprendre les tarteres del Bassiol. Per senders molt perduts o seguint carenes o feixes, guiats per l'instint. Resultat: una integral preciosa de tot el barranc del Bassiol, de baix a dalt de tot. Compte, i gaudiu-lo!! 

Una altra proposta del Bassiol, preciosa, sense ser tant dura.

Aproximació: Més o menys al km 1067,5 de la N-340. i a tocar d'una petita zona de descans de la carretera, per la part de la serra, surt un camí que s'hi enfila perpendicular: el camí de les Ferreries, que seguim fins a trobar un altre camí que el creua, el dels Bandolers. Deixem el cotxe a un apartador de la cruïlla. 

Dificultat: Difícil i dura.

Desnivell: Uns 1800 metres acumulats.

Durada: 10,5 Km i unes 7 h.

Itinerari. Prenem el Camí dels Bandolers per l'esquerra, en direcció a Alcanar. Aviat creuem el llit del barranc del Bassiol per primera vegada. Prenem a la següent bifurcació el camí que puja per la dreta cap a la serra, resseguint per l'esquerra el barranc del Bassiol, que pujarem fins a la capçalera. 

Bifurcació als Bandolers cap al Bc del Bassiol.

El sender, que vaig recuperar fa uns quatre d'anys, encara es conserva bastant transitable, tot i que les fortes pluges de la primavera han fet que la vegetació el vagi envaïnt. Pujant passem pel costat del cocó dels Severos, i dels forns i Mas dels Bardins. 

Cocó dels Severos

Forn de calç dels Bardins

2n forn de calç dels Bardins

Mas dels Bardins

Més amunt deixo el sender per la dreta i creuant el llit del barranc faig una nova visita a la cova del Sardinero, i qui millor que l'amic Joan per descriurel:

"El tio sardinero era fadrí, alt i prim. Passava llargues estades al Bassiol, on cultivava tot tipus de verdura i fruita... Tenia una barraca no molt gran excavada a la paret terrosa d'un petit fondo existent a la vora del barranc. Al costat un petit tancant construït amb pedra seca per a l'animal. Sovint anava vestit amb un sac terrer. Bon caçador i millor pescador, sobretot de polpets que pescava a la platja de la Martinenca... Era de bon tractar i amable amb els veïns, al quals, sovint, oferia part de la pesca..." 

Els encanteris de la serra del Montsià. Joan B. Beltran Reverter. 

Racó del Bassio o dels "Eixams"

Cova del Sardinero

Seguim remuntant el barranc per acabar trobant la potent tartera que remunta fort cap a la carena de la serra. A la meitat de la pujada, trenco pel sender de la dreta que em condueix als peus d'un cingle on s'amaga la Font del Bassiol. Tot està desconegut, una vegetació deslligada cobreix tota l'esplanadeta de la font, i fa difícil arribar a la piqueta, plena a vessar. Un regal de frescor i de vida. 

Rossegador del Bassiol

Font del Bassiol

Font del Bassiol

Torno a la tartera i segueixo remuntant. Un pas endavant i dos endarrera... A mitja tartera prenc un corriol assenyalat amb una fita que la deixa per l'esquerra, dóna una volta per la següent carena i va a trobar l'altra gran tartera d'aquest racó superior del Bassiol. 

Rossegador del Coll d'Embaló

Corriol al Coll d'Embaló

Torno a emprendre la fatigosa pujada, sempre per l'esquerra que fa més bon pujar, fins que una altra fita, ja ben prop de la base d'un cingle que s'aixeca a l'esquerra, em marca el corriolet que s'endinsa al bosc, i em condueix al mateix peu del cingle i al sender que el recorre un bon tram. Les vistes cap a la Punta de la Banya i el proper Coll d'Embaló són espectaculars. 

Coll d'Embaló

Textures calcàries al cingle

Un cop al coll, toca a baixar carenejant. La referència és un pi solitari que hi ha baix a la dreta, on per la seva base passa el senderó, molt perdut. El corriol manté l'alçada, al principi arran de cingle, i només quatre petites fites de pedres ens el faran visible. Ens conduirà fins al segon barranc ample que baixa cap al fons del Racó de la Riba, per una ampla i potent tartera. 

Detall del Coll i del pi, a la dreta, per on va el corriol

Rossegador del Racó de la Riba

El pendent és molt fort i cal emprendre'l per l'esquerra, alguna fita ens mostrarà un corriol per cercar un pas per l'esquerra del barranc per evitar el cingle que talla completament la tartera, i que amaga la Cova Calderera. Al mateix llit del barranc i als peus del potent ressalt que fa el cingle, forma una balma fonda que, com altres corralisses del Montsià es tanca amb una gruixuda paret de pedra en sec, i donava recer a ramats i pastors en altres temps. La densa vegetació, avui, la cobreix completament, i una gran figuera tapa bona part de la balma. 

Barranc avall, al fons del racó, aquest acaba sobtadament a la part més interna de la pedrera del Ciment, un paisatge quasi "lunar", que contrasta fortament amb la salvatgia del barranc. 

Detall de la tartera, seguint les fites

Cova Calderera

La Cantera

Desfaig camí per tornar al Coll d'Embaló i seguir la ruta prevista pels volts del barranc del Bassiol.

Com ja vaig descriure en una altra ruta per la Mola del Calvo, torno a probar sort enfilant-me, pel mateix crestall del coll per anar a trobar la carena del Montsià. Em sorprén trobar enmig de la cresta, un pujador entre roques, empedrat i assegurat amb pedra en sec, que em fa pensar que no sóc el primer en passar per aquí, i que segurament algun pastor devia bastir per superar ràpidament el desnivell.

Pujador empedrat

A la dreta Molacima, vigila immutable el pas del temps. Després d'una fàcil grimpadeta, arribo a una esplanada rocosa de la mateixa carena que em recorda l'Ereta, i em prenc la llibertat de batejar-la com l'Ereta del Bassiol. Ara flanquejo cap al nord, pel que sembla un antic corriol amb alguna fita de pedres, entre les faixes de roca, molt dificil de seguir pels entrebancs engorrosos de coscoll. Finalment grimpo decidit cap al crestall, a una punta coronada per un pas evident entre les roques i guanyo fàcilment el sender dels Moletons o de Les Comares, al cim anterior de la Portella Conillera.

L'Ereta del Bassiol

Fites de vells senders

Sendera dels Moletons o de les Comares

Monte del Perro, mirant a la Foia

Cards blaus

Portella Conillera

Creuo el coll i m'enfilo per una escletxa que s'obre camí pel mateix crestall cap a Molacima. Descoberta i arreglada per un corredor de curses de muntanya d'Alcanar, i també coneguda com el Pas d'Aguiló.

A l'ampli coll, conegut com els Apòstols, deixo el crestall i baixo cap a la Font de Molacima, passant per les restes de la vella corralissa, per fer un merecut descans i refrescar-me de la potent xafogor que m'acompanya aquesta jornada. La Font de Molacima és bastant plena, però la calor ha fet proliferar unes algues llanoses que la cobreixen per complert i quasi fan impossible fer un glop d'aigua. La panoràmica de tot el barranc del Bassiol des de la seva capçalera és espectacular, i la punta de la Banya assoma el cap allà on s’obre al mar...

Escletxa del sender del Crestall. Pas d'Aguiló.

Els Apòstols

Corralissa de Molacima

Barranc del Bassiol

Font de Molacima

Torno a la Portella Conillera i prenc el vell i també perdut corriol, que baixa sense contemplacions per la tartera. Compte perquè arriba un punt on cal deixar-la per la dreta, marcat amb una fita, perquè aquesta s'aboca a un potent cingle. El corriolet ens porta a la primera tartera que hem xafat i la baixem novament fins a l'entrada de la Font del Bassiol.

Detall dels rossegadors del Bassiol

M'apropo un altre cop, però aquesta vegada per seguir el sender de les Faixes, que des de la Cova de l'Hedra arriba fins aquí. No arribo a la cova, abans i a una bifurcació senyalitzada prens el sender que per l'Escaleta, i els bancals del Buco, baixa carenejant fins al Mas de Vilero, a la base de la Serra.

Bifurcació de l'Escaleta a la sendera de les Faixes

L'Escaleta

Mas de Vilero

Creuo novament el barranc i per camí conegut torno als Bandolers i al cotxe que he deixat a les Ferreries.

La travessa és dura i feixuga, però la visita a aquest emblemàtic barranc del Montsià canereu, carregat d’històries, et deixa satisfet amb un bon regust de boca… i les cames trinxades!!

Salut i muntanya!!!

                          

Powered by Wikiloc