Barranc de Lloret. Port

20 de juliol de 2020

Aquesta vegada la font d'inspiració ha estat un altre dels usuaris de wikiloc a qui tinc el goig de seguir, i que us recomano: Lo Favaret. Me va cridar l'atenció una ruta que va penjar pel Barranc de Lloret, on remarcava el Pas del Juliverd, que jo desconeixia.

Barranc de Lloret

El resultat és la ruta que us proposo: una volta interessant i variada al Barranc de Lloret, visitant racons tant emblemàtics com la Cova Pintada, el Pas del Juliverd, el Coll de Morralets, l'escarrissó de Borosa i el Racó del Moro. La qualifico de dificil pel tram central del Pas del Juliverd: és una cresta molt dura, de fort desnivell, on el sender s'ha d'intuïr, i només alguna fita de pedres et confirma el camí. A mitja carena s'ha de fer una grimpada de IIIº... , passos entre roca, alguna repisa... com molt bé diu Lo Favaret, una ruta exigent, que requereix una certa experiència, amb algun tram força aeri i poc recomanable per fer en solitari. El GPS, i el pantaló llarg seran un bons aliats. A canvi, les vistes, canals i parets d'aquest racó del Port són "imprescindibles".

Aproximació: Al Km 18,5 de la TV3421, que uneix el Mas de Barberans amb Tortosa, prenem l'entrador d'una pista esfaltada que remunta el barranc de Lloret. Passats els corrals del Xarnego, passem un estret pont i la pista, ara de terra, ens porta fins a l'aparcament on podem deixar el cotxe.

Dificultat: Difícil. El tram central pel Pas del Juliverd i fins al Coll de Morralets, és dur i amb molt desnivell, per un sender inexistent, amb alguns passos delicats. Aconsellable pantaló llarg.

Desnivell: 2000 mts. acumulats

Durada: Unes 6h 30', comptant parades. 9,5 Km.

Itinerari: Des de l'aparcament, seguim per pista fins al pont de fusta que creua el barranc, que encara porta una mica d'aigua de la generosa primavera. Prenem el sender de la dreta que remunta fins a Cova Pintada, de camí ens trobem la petita font de la Costa dels Dolors que s'aboca a un petit bassi de fusta apegat al sender. 

Racó de Cova Pintada des de l'aparcament

Aparcament

Racó de Cova Pintada

Pont del barranc

Barranc de Lloret

Font de la Costa dels Dolors


Arròs de pardal

Uns metres més endavant i també a la dreta veiem una petita cova, i a la capçalera del barranc, barrat per un gran ressalt de pedra trobem la Cova Pintada: espectacular! Cada racó de la immensa balma té el seu encant. Les figueres filtren la llum i li donen uns preciosos tons verdosos. A l'esquerra de la gran balma, velles formacions amb alguna columna recoberta de pedra tosca, amaguen un preciós racó on s'acumula una petita bassa d'aigua. Per la dreta la molsa recobreix tota la roca, el sostre immens està eriçat de petites concrecions... Un espectacle de la natura.

Coveta a la Costa dels Dolors

Cova Pintada













Tornem a la bifurcació del Pont i ara prenem direcció al racó del Moro. El sender transcorre paral·lel al llit del barranc. A una gran roca hi trobo velles inscripcións del Caminante Solitario, que va fer una feina extraordinaria de senyalització de bona part de les muntanyes de les nostres terres. 



Més endavant un indicador ens assenyala els Bufadors de Lloret a l'esquerra, ( des d'aquí es pot simplificar la ruta visitant el Racó del Moro, per còmode sender, a tant sols 1Km), i a la dreta una petita fita de pedres ens marca un corriol força perdut, que seguim en forta pujada en direcció a una punta de cingle vermellosa. Aqui comença la part dificil i dura de la ruta...
Un cop a la punta rocosa, la voltem per la dreta i ens trobem en la sorpresa d'una mena de tunel entre grans blocs, a l'altre costat una mena de petita plaça envoltada de grans parets de roca, on s'obre una curiosa finestra al barranc. Sembla un cul de sac sense sortida aparent, però... un altre cop al túnel de roca cal fixar-se  en una fisura en diagonal que s'obre com una gran escletxa a la roca, mirant al barranc, dalt a la dreta. Una petita grimpada i accedim a l'estret passadis que creua tota la punta de cingle i ens situa a l'altre costat. 

Fita del sender al Juliverd

El Juliverd




Finestra del Juliverd

Corralissa al Bc. de Lloret


Escletxa del Juliverd



Tant pronte sortim de l'escletxa hem de trobar un pas per la dreta que ens remunta fins al crestall. Les panoràmiques de tot el barranc de Lloret són esplèndides.

Bc de Lloret

Cingleres de Cova Pintada

Cingleres del Racó del Moro

Aquí comença la part més feixuga: cal remuntar pel fil de la carena, per sender inexistent. Us aconsello portar pantaló llarg si no voleu acabar com un cristo. Una primera feixa rocosa ens obliga a flanquejar cap a l'esquerra fins a una placa rocosa per on tindrem que improvisar una grimpada de IIIº per superar-la. Un cop dalt haurem de seguir pujant però guanyant terreny cap a l'esquerra també. Una punta de cingle rogenc és la referència. Hem de passar per una estreta repisa als peus d'aquest cingle, un pas delicat i aeri.

Carenejant

Racó del Pregunter

Pas per repisa

Un cop superat el pas hem de seguir remuntant el fort pendent, sempre pel fil de la carena. Un parell de puntes de roca ens fan de miradors del barranc.
Al capdamunt de la carena, la pujada també queda barrada per grans blocs de roca. A un petit coll, passem entre uns gendarmes de roca cap a la dreta. El sender s'acaba de cop, als peus tenim la impressionant canal que baixa cap a Cova Pintada. La solució està dalt a l'esquerra, on un pas per un forat de roca ens permet creuar a l'altre costat, a la capçalera de la canal de l'Ombria, i seguir remuntant. 

Miradors de Lloret

Carena cimera

Gendarmes al Coll de la Canal de l'Ombria

Canal de l'Ombria

Pas per forat de roca


Entrada de la Canal de l'Ombria

A partir d'aquí el sender es torna a dibuixar clarament i trobem marques vermelles. Passem sota un negral solitari, per sota d'uns blocs de roca i crestejant uns metres sortim al Coll dels Morralets.
Una important cruïlla de Camins: Cova Ebre, Pallers i Caro, per un costat, Cova Pintada, d'on venim, Escarrissó de Borosa, Coll Ventós... enmig d'un paisatge d'una bellesa agrest i extraordinària.

Negral solitari

Pas entre roques

Morralets

Morralets

Coll de Morralets


Coll de Morralets

Coll de Morralets

Prenem el sender que ens torna a baixar cap al barranc de Lloret. Força empinat entre potents canals que s'aboquen al barranc, en un racó trobem el preciós Escarrissó de Borosa. Una pinzellada etnològica de la ruta: de com els nostres avantpassats, tirant d'ingeni i dels recursos al seu abast, van construir escales fetes en soques de grans pinasses per salvar passos de la canal, impracticables de cap altra manera. Una petita obra d'enginyeria muntanyenca que sortosament encara perdura.

Escarrissó de Borosa

Escarrissó de Borosa

Escarrissó de Borosa


El sender comença a sortir de les canals i el paisatge s'obre al davant com un ventall. Baixem en direcció a la gran paret de la nostra dreta. Als seus peus, la gran balma d'on arrenca una potent tartera. Al mig de la tartera s'aixeca ufanosa la Figuera del Pregunter, desafiant el desnivell i el pedregam.

Paret del Pregunter


Figuera del Pregunter

Els sender baixa fort fent grans ziga-zagues, i regalant-nos grans panoràmiques. Ja molt avall, una petita cova a la dreta d'on neix una altra figuera, ens avisa que som a tocar de la bifurcació del Racó del Moro. 




Bifurcació al Racó del Moro

El sender de la dreta, s'endinsa planejant cap al cap del barranc, per la basse d'una immensa paret. Ben aviat ja tenim al davant el racó del Moro. Una altra meravella del nostre Port. Es la sortida d'una gran escletxa de roca que comunica amb la part superior del barranc de Lloret, fins a la seva capçalera, al Coll de Lloret.
Una bassa d'un verd maragda s'alimenta de l'aigua que raja de la capçalera del barranc. Un cabussó es fa quasi imprescindible i deixar que els sentits gaudeixin del moment...

Racó del Moro

Racó del Moro

Racó del Moro





Tornem cap a la bifurcació, però abans, a l'esquerra, a la base de la gran paret, una petita balma ennegrida i mig tapada per margallons amaga una petita bassa argilosa que acull el degoteig del sostre.




A la bifurcació baixem per la dreta per retrobar el llit del barranc, i ara si, baixar a visitar el Bufador de Lloret. Un fenòmen curiós: uns metres més amunt el llit del barranc està sec, i aquí, a un racó frondós, i de sota unes roques brolla l'aigua generosament i torna a omplir el barranc, convertint-lo en rierol. Després de fortes llevantades, aquest fenòmen es multiplica i es un espectacle.






Papallona del margall

Tornem al pont i al cotxe. Baixant per la pista, abans d'arribar a les instal·lacions i tancats de bous del Xarnego,  a ma esquerra, les restes dels vells masos de Pep Manel i del Blanco, posen punt final a una preciosa, però exigent, jornada pel Port.

Mas de Pep Manel

Mas del Blanco


Salut i muntanya!!


                      
Powered by Wikiloc


Comentaris

  1. El nostre error va ser fer-la a la inversa

    ResponElimina
  2. De dret o a l’inrevès és molt exigent!!

    ResponElimina
  3. jo pensava que tu eres el Favaret pero no, la teva ruta es millor perque ara 2022 la ruta per anar a lo Julivert no es veu a simple vista i tu al picar-ho al mapa la gent ho pot utilitzar com ha GPS.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó