Cap de la Gallina Pelada. Serra d'Ensija. 100 cims

22 de juliol de 2020

Visita a la Serra d’Ensija, al Prepirineu del Bergadà, per coronar el cim del Cap de la Gallina Pelada, o Cap de Llitzet, un altre dels 100 cims proposats en el repte de la FEEC.  


Fem la ruta normal, pujant des de la Font Freda, al nord de la serra, i passant pel refugi Delgado Ubeda, carenegem la part central d’aquesta preciosa serralada, i tanquem la volta baixant pel Torrent de les Llobateres.

Aproximació: Des de Saldes prenem la B400 en direcció a Gósol. Al Km 18,5, al Coll de la Trapa, prenem la pista en direcció a Vallcebre, fins a l’alçada de la Font Freda, on trobem diferents espais, a tocar de la pista, per deixar el cotxe.



Desnivell: 1600 m acumulats.

Dificultat: moderada, pel desnivell acumulat.

Durada:  4:30h. 11,5 km.

Itinerari: Un indicador a la mateixa pista ens marca el fressat sender que remunta el Torrent de la Font d’Ensija. A pocs metres i a l’esquerra, entre blocs de ciment, brolla la Font Freda. El sender comença a remuntar en forta pendent seguint el barranc molt descompost per efectes de l’aigua, fins a la cota 1750, on deixa el barranc a la dreta i comença a flaquejar entre prats i pinar per anar a trobar el primer prat obert de les Planelles, des d’on podem gaudir d’una vistes espectaculars de la cara sud del Pedraforca.



Sender Font Freda

Font Freda

Pedraforca

Torrent d'Ensija

Les Planelles

Les Planelles

El sender segueix empinat remuntant cap als prats superiors de la serralada, on la panoràmica s’obre, en guanyar primer la Pleta de l'Ós i després el Cap de la Canal Llisa, entre el verd del prat i el blau del cel.
Un pal indicador ens assenyala cap a la dreta, la suau vall que acull, al fons, el refugi d’Ensija.

Pleta de l'Ós


Cap de la Canal Plana



Hi arribem, i ens refresquem a la font que brolla a l’esquerra del sender. 
El refugi d’Ensija, inaugurat el setembre de 1964 per la FEEC i recentment restaurat i acondicionat, és l’unic refugi guardat de la serra, a 2156 mts d’alçada. Compta amb una capacitat de 31 persones, i quatre places al refugi lliure.

Font del refugi d'Ensija

Refugi d'Ensija



També conegut com refugi Delgado Úbeda, en reconeixement al president de la Federació Espanyola de Muntanyisme d’aquella época, una de les grans figures del muntanyisme del segle XX a Espanya, i que com a arquitecte va ser el catalitzador de nombroses obres importants: albergs, refugis, fonts.. per tota la geografia peninsular, destacant entre altres el refugi de Zabala a Peñalara, a Navacerrada, Pics d’Europa, Gredos, el refugi Delgado Ubeda d’Ordesa, també conegut com de Góriz, o més propers al pirineu català el de la Pera o el de Sant Jordi al Cadí. Tots d’una estètica molt similar.
Seguim camí per fer cim al  proper Cap de la Gallina Pelada, o Cap de Llitzet, de 2321mts. Cim de la Serralada. Un preciós mirador arrodonit del proper Pedraforca, símbol de l’excursionisme a casa nostra, la Serra del Cadí - Moixeró, La Serra del Verd, Port del Comte o la Vall de Lord.


Cap de Llitzet, o Cap de la Gallina Pelada



Collada de Llitzet i Serra d'Ensija

Retornem al refugi, just a temps de fer una cervesa “d’alçada”, abans que la simpàtica guarda del refugi marxi a cercar provisions, carregada amb una bombona de butà a la motxilla! És admirable la vocació i entrega apassionada, al servei i a la muntanya, d’aquests personatges  entranyables que són els i les guardes dels refugis.



Seguim ara remuntant pel prat, cap a la dreta, en direcció a la carena i al Pla de les Tores, per guanyar la punta del Serrat del Pal, cim secundari de 2280m. Excel·lent mirador de la cara sud-oest d’Ensija, on destaca la rogenca Roca Gran de Ferrús sobre els Rasos de Peguera.

Pla de les Tores

Cap del Serrat del Pal

Roca Gran de Ferrús

Carenegem ara en direcció sud-est fins a la Creu de Ferro, de 2296m. segon cim de la serra, des d’on contemplem tota l’extensió del Cadí, al Nord.
Baixem fins a la Collada del Serrat del Voltor, on un pal indicador ens assenyala el Torrent de les Llobateres per on emprenem la baixada.


Creu de Ferro

Creu de Ferro

Pedraforca i Cadí

Indicador collada del Serrat del Voltor

Un estret torrent que perd ràpidament alçada, i que resseguim per la seva llera, entre una exuberant varietat de plantes i flors, com  els rovells d’ou, adenostils, corniols, herba del traïdor… festejades per innombrables papallones de mil colors.

Rovells d'ou

Torrent de les Llobateres

Adenostils

Aviat per la dreta s’ens uneix el PR C-79 que baixa del Serrat Voltor, i més endavant trobem una cruïlla de barrancs, on el de l’esquerra ens tornaria a pujar al refugi. 

Encreuament refugi

Torrent Llobateres


Campànules

Corniols

Papallona muntanyesa

Herba del Traïdor

Pinsà


Seguim baixant fort pel llit del barranc, amb alguna petita desgrimpada, i algum tram entre el bosc per arribar finalment a la pista que per la dreta ens portaria a Vallcebre. Per l’esquerra, i per un camí paral·lel, tornem fins al cotxe.

Pedraforca


Esglèsia de l'Assumpció de Gósol

Encara tenim temps d'anar a recuperar forces al preciós poblet de Gósol.

Salut i muntanya!!

                   
Powered by Wikiloc


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.