El barranc de la Vall. Port
12 de juliol de 2020
Revisant rutes penjades per la gent a qui segueixo a wikiloc, em va cridar l'atenció una proposta de l'amic mauro_59, una ruta per la Vall i Font del Bosc, al Port.
Font del Bosc
Enllaça vells senders i pistes de la Vall per accedir fins a la Font del Bosc, i des d'allí remuntar a la "brava", pel mateix barranc, explorant alguns del seus ramals i gaudint de racons d'una gran bellesa, on l'aigua d'aquesta primavera ha creat nombrosos tolls preciosos envoltats d'una vegetació exuberant. Una potent pujada superant un fort desnivell que ens deixa al sender que remunta des de l'àrea de la Vall fins a Casetes Velles. Jo només he complementat la seva ruta, visitant alguns indrets interessants del recorregut. Gràcies Mauro per compartir i descobrir-nos aquests racons plens de màgia. Màgia del Port.
Aproximació: Des del Mas de Barberans prenem la T 3421 en direcció a la Sénia, després de 1'5km aprox prenem una pista senyalitzada a la dreta: "La Vall". La seguim 1,8 km, fins a la confluència dels barrancs de la Vall i de les Carroveres, on prenem la pista de la dreta que creua el barranc, i remuntem la pista fins a l'indicador que ens marca la bifurcació a l'esquerra per baixar fins a l'Àrea recreativa de la Vall. Una gran esplanada acondicionada, on podem deixar el cotxe.
Desnivell: Uns 1200 m acumulats.
Dificultat: Moderada. La remuntada del barranc de la Vall es fa fora sender, per dins del propi barranc, seguint la intuició.
Durada: 12 Km, unes 6 hores.
Desnivell: Uns 1200 m acumulats.
Dificultat: Moderada. La remuntada del barranc de la Vall es fa fora sender, per dins del propi barranc, seguint la intuició.
Durada: 12 Km, unes 6 hores.
Itinerari: Sortim de l'àrea recreativa de la Vall, a la capçalera del barranc de la Galera. Un preciós circ de muntanya envoltat de cims emblemàtics del Port, com la Joca, la Mola dels Conills, Les Mirandes, Roca Xapada, Castell de l'Airosa, Racó dels Capellans... Passem la cadena que barra el pas de la pista que comença a remuntar el barranc. Aviat deixem a l'esquerra el sender que remunta a Casetes Velles, pel Pinar de Gorra, per on més tard retornarem. A la dreta i a la vora del llit del barranc veiem un col·lector d'aigua, en aquest punt creuem el barranc i emprenem una franca pujada sempre seguint el traçat d'uns tuberia d'aigua.
Àrea recreativa de la Vall
Bassa de l'àrea recreativa
Part baixa del barranc de la Vall
Col·lector d'aigua
La Joca
Tuberia d'aigua
Canal d'Enganyó
Es tracta d'una de les captacions de l'aigua que abasteix el poble del Mas de Barberans. Remuntem fort fins a una pista que porta a una altre col·lector d'agua. Una petita bassa i un bassi d'obra per abeurar els ramats, deixa còrrer l'aigua, que aquesta primavera baixa potent i generosa. Seguim la pista planera per l'esquerra, internant-nos fins al fons del barranc, sempre paral·lels al rec que recull l'aigua.
Bassi del Col·lector d'aigua
Rec a la pista de la Font del Bosc
La pista es converteix en un estret sender que voreja el rec i accedeix a un preciós i ombrívol racó que acull la Font del Bosc, principal punt de captació de l'aigua. Superem unes petites basses d'aigua cristal·lina per arribar a un bonic salt d'aigua entre grans plaques de pedra tosca. Només per descobrir aquest racó ja ha valgut la pena la sortida, però ara comença el bo.
Font del Bosc
Superem aquest primer salt per l'esquerra ajudant-nos d'unes cordes fixes que pugen per una forta pendent herbosa i ens retornen al llit del barranc uns metres més amunt. Una succesió de basses i racons, a quin més bonic, van remuntant el potent barranc, sempre cercant el pas més evident i menys exposat. Es fa indispensable fixar-se sovint en el track del GPS, per no errar el ramal de barranc que cal remuntar. A mi em va passar en dos ocasions. A canvi, el cul de sac on vaig arribar, on el barranc es feia complicat de remuntar, em regalava uns racons preciosos on l'aigua dibuixava formes i colors increïbles.
Un segon cul de sac per un ramal de barranc a l'esquerra em porta a una curiosa zona on l'aigua ha excavat una petita cova entre blocs enormes. Torno a cercar la capçalera del barranc per la dreta i aquesta vegada sí, em deixa al capdamunt del barranc, allà on es troba el sender que connecta amb la Font de la Llagosta.
Capçalera del barranc de la Vall
A la dreta i entre bancals perduts visito les restes del Mas de Llobera. Prenc direcció est per arribar a la Tormera del Gravet.
Retorno, i un altre cop al Mas de Llobera segueixo la sendera que remunta a Casetes Velles, però a un dels ramals del Barranc de la Vall pels que he remuntat, ara a l'esquerra, em sorprén una potent balma. Un impressionant replec de roca, tancat per petites petites parets de pedra en sec, que devia servir de corralissa per protegir els ramats. A una raconada preciosa, amb uns enormes arbres que des del fons del barranc remunten cercant la llum, per sobre de la cova.
Mas de Llobera
Tormera del Gravet
Cova del Mas de Llobera
Poc després trobo una bifurcació assenyalada, el ramal de la dreta remunta a Casetes Velles. El segueixo perquè uns metres més amunt, i també assenyalada trobem la sendera que porta a la Font del Paradís. S'ha degut trencar la canalització de la font al gran bassi de fusta perquè l'aigua s'escampa per tot arreu i el bassi està quasi buit. Recordo aquest indret molt més bonic... aquesta vegada l'he trobat molt descuidat, ple d'arbres caiguts, i amb l'aigua formant petits bassals per tot arreu menys a la pròpia font.
Ben prop, a uns bancals perduts per sobre de la font, visito les restes del Mas de Llobereta.
Font del Paradís
Mas de Llobereta
Ara baixant, torno fins a l'encreuament i prenc el sender que ara per la dreta comença a baixar cap al fons de la Vall. Des d'un mirador tins unes vistes fantàstiques de tota la Vall, de la Joca i de la imponent paret de la Mola dels Conills. Una gegantina proa de vaixell de pedra, de més de 200m.
La Vall
La Joca
Mola dels Conills. Les Mirandes.
Les Mirandes
El sender baixa i aviat em porta a les restes del Mas del Barró i la seva amplia era, balconada en vistes a Roca Xapada. Per sota les Mirandes creuant diferents canals, la de la Sitja i la del Riuet, que baixen decidides cap al fons de la Vall, vaig perdent alçada. El sender creua els bancals perduts del Mas del Segall, i el deixo un moment per baixar per l'esquerra fins a unes basses argiloses que es formen uns metres més avall.
Mas de Barró
Era del Mas de Barró
Canal de la Sitja
Basses del Mas de Segall
Canal del Riuet
Un altre cop al sender principal segueixo baixant fins a l'encreuament amb el sender de l'Escaleta, que remunta fins als peus de la Joca, la canal d'Enganyó, i l'espectacular sender de les Faixes Tancades, que remunta entre feixes aèries fins a la Portella de Calça, una altra ruta pendent de publicar a Senderes.
Sender a l'Escaleta
Per l'esquerra de l'encreuament segueixo baixant cap al fons del barranc. Per l'esquerra un corriol em portaria al Maset de Petroli, però prefereixo baixar còmodament pel sender principal que em deixa novament a la pista del fons de barranc.
Ara la remunto per l'esquerra, per pista planera, fins al Mas d'Enric, i uns metres més amunt al Mas de Petroli, una nova construcció, abandonada abans d'acabar-la, entenc que al mateix lloc on devia estar el mas vell de Petroli.
En aquest punt torno a entrar al llit de barranc, i baixo entre blocs. Una bonica surgència entre les roques convida a fer un banyet per refrescar la calor del migdia. Més que refrescar, la gelor talla la respiració...
Riu avall, saltant entre els còdols, aviat torno a sortir a la pista i a l'àrea recreativa.
Sensacions potents: la retina plena de racons d'una belles plena i ferèstega, la pell cremada per la gelor de l'aigua que brolla del no res... Port.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada