Pics de Salòria i de Màniga. Pirineu. 100 cims
13 d'agost de 2020
Completem la nostra escapada pirinenca d'estiu amb una bona travessa pel Parc Natural de l'Alt Pirineu, assolint dos cims del repte dels 100 cims de la Feec, el Salòria, que amb els seus 2788m és també el sostre comarcal de l'Alt Urgell, i el Pic de Màniga, de 2517m.Coronant també mentre carenegem el Finestres, i el Covil.
Pic de Salòria
El retorn per la peciosa Vall de Conflent tanca una travessa impressionant, de pics fàcils, encara que el desnivell acumulat la fa bastant exigent.
Aproximació: Des del poble d'Os de Civís, remuntem cap al coll de Conflent per pista. Poc recomanable per a turismes normals però factible per a cotxes alts i tot terrenys. Podem deixar el cotxe a l'ampla esplanada del coll.
Dificultat: Moderada, pel desnivell acumulat.
Desnivell: 2600m. acumulats.
Durada: Uns 18 km. 9h.
Itinerari: Només començar tenim un dels reptes més durs de la jornada. A la dreta del coll, i per sender molt fressat s'aixeca la dura pala d'ascens a la piràmide perfecta del Salòria. Des dels 2100 metres del coll hem de pujar fins al cim de 2800, resseguint el fil de la carena sud-est, sense concessions. Gairebé un Km vertical!
Després de visitar el mirador d'Os de Civis, des del coll, emprenem la primera pala d'ascens, quasi vertical, que posa a prova les cames.
1a Pala del Salòria
Mirador d'Os de Civís
Al llarg de l'empinada carena pugem, per dir-ho així, dos graons potents, essent el primer el de més inclinació. L'ascens sobtat ens regala unes panoràmiques increïbles de la zona. Al segon graó, ja ens fem una idea de la travessa perquè cap a ponent es dibuixa tota la carena que hem de seguir fins al Màniga. Per llevant s'aixequen alterosos els altres cims de la carena: Bassiets, Torre de Cabús i la Bassera, tots entre els 2700 i els 2800 m. dibuixant un gran circ que s'aboca per la cara sud a la Vall d'Os de Civis, aquesta bonica raconada fronterera en Andorra.
Coll de Conflent
El Bony de la Pica a l'horitzó
Carena del Salòria
Bordes de Conflent
Assenyalant el Màniga
Collada i Pic de Màniga
Carena del Salòria
Pics de Bassiets i Torre Cabús
En apenes dos Km hem coronat el cim del Salòria, en un magnífic matí. Des de dalt, amb el company Xavi juguem a identificar els propers cims que ens envolten, destacant la propera zona de la Pica d'Estats, Sotllo i Montcalm, el Monteixo i Norís, al nord; Medacorba i Comapedrosa cap al nord-est, el Canigó a l'horitzó de llevant, o el massis de la Maladeta i Aneto retallant-se cap a ponent. Som al sostre comarcal de l'Alt Urgell i al costat de la fita cimera ens crida l'atenció una placa amb un petit extracte del Poema Canigó de Verdaguer, que com ningú, va saber posar sobre el paper, la bellesa i grandiositat del Pirineu.
Salòria
Cal seguir, ara en franca baixada per l'aresta oest d'aquesta immensa piramide del Salòria, entre interminables tarteres cap al planer coll de Finestres. Al nord del coll s'obre el gran circ de Finestres que davalla per les bordes d'Alins fins a la propera Vall Ferrera.
Remuntem la suau pendent fins al Pic de Finestres, a l'esquena deixem la piramide perfecta del Salòria.
Enllacem amb el cordal pelat, primer cap al nord i després en sentit oest fins a l'amplíssima collada de Sabollera. A la dreta una petita estació meteorològica i a l'esquerra un preciós aflorament de pissarra, abans d'assolir el Portarró de Sabollera, límit comarcal eltre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Des del Portarró un sender s'aboca per l'esquerra cap al fons de la Vall de Conflent, i en front s'aixeca el cordal que puja novament, fins al Covil, de 2570m.
Carena fins al Màniga
Baixada al coll de Finestres
Coll de Finestres
Circ de Finestres
Genciana
Pic de Finestres
L'immens Salòria
Enllacem amb el cordal pelat, primer cap al nord i després en sentit oest fins a l'amplíssima collada de Sabollera. A la dreta una petita estació meteorològica i a l'esquerra un preciós aflorament de pissarra, abans d'assolir el Portarró de Sabollera, límit comarcal eltre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Des del Portarró un sender s'aboca per l'esquerra cap al fons de la Vall de Conflent, i en front s'aixeca el cordal que puja novament, fins al Covil, de 2570m.
Collada de Sabollera
Vallespessa
Estació meteo
Veta de pissarra
Portarró de Sabollera i lo Covil
Cim del Covil
Ara des del gran altiplà del Covil avancem per prats alpins, planejant en direcció sud-oest, deixant a l'esquerra un altre pic secundàri i avançant cap a la llarga collada d'accés al darrer cim de la jornada. Hi accedim per la seva pala sud, evitant el gran caos de blocs de la carena est, guanyant ràpidament el cim del Pic de Màniga, de 2517m. Al nord s'obre la Vall Ferrera que em porta grats records de estades nadalenques amb la família, visitant tots els racons de la vall, amb el camp base a Àreu.
Recuperem forces i deixem vagar la mirada per l'immens Pirineu, imaginant futures ascensions.
Altiplà del Covil
La Màniga
Vall Ferrera
Cim del Màniga, a la dreta al fons el Salòria
Baixem per la cara sud fins a l'amplíssim coll de Màniga on trobem el sender que ara en direcció est comença a davallar cap a la Vall de Conflent. Mil papallones ens acompanyen entre praderies de panical blau, gencianes, i tores blaves. La Tora, Escanyallops, Matallops blau o Acònit, és considerada la planta més tòxica d'Europa: 1mg d'aconitina pot ser letal. Molt coneguda com Matallops, perquè a l'hivern els llops consumeixen les arrels d'algunes plantes per sobreviure, fins que cometen l'error de consumir l'arrel de la tora. També emprada des de l'antiguitat per enverinar les puntes de les fletxes, o per fer execucions a l'edat mitjana... Sembla increïble com sota l'aparença d'una preciosa flor de muntanya, s'amaga un verí letal. Així és la vida.
Collada de Màniga
Vall de Conflent
Collada de Màniga
Panical blau
Tora blava, matallops
Ens endinsem al bosc de la Pleta del Tarter, on nombrosos pins caiguts ens barren el camí, potser a conseqüència del Glòria que va escombrar el país el passat hivern. A un clar del bosc, a la llera del barranc de la Pleta del Tarter, es troben les aigües de diferents torrents que hi conflueixen.
Bosc de la Pleta del Tarter
Pleta del Tarter
Pleta del Tarter
Deixem enrera el bosc per entrar a l'immens Prat Miró, on les vaques i els cavalls observen indiferents en nostre pas, gaudint del sol de la tarda. Baixem al recte pel prat, deixant a la dreta la pista que hi arriba, fins a la part més baixa on trenquem cap a l'esquerra per trobar el riu de Santa Magdalena que creuarem per cercar uns altres prats, ara a la vessant esquerra del riu, i així evitar la gran llaçada de la pista.
Hi trobem desenes de senders de bestiar que solquen tota aquesta vessant de muntanya, i prenem un sender a mitja alçada que ens portarà a creuar el Torrent de Sabollera, que baixa des del Portarró, i més tard el del Barranc del Coll de Finestres, on trobem a la seva esquerra l'entrada d'una mina de ferro que identifiquem per les aigües ataronjades, saturades de ferro, que surten de l'interior de la muntanya. Antiga explotació minera del segle passat, d'on s'extreia ferro i coure, i que darrerament ha estat recercada per estudiar la presència d'or nadiu.
Prat Miró
Riu de Sta. Magdalena
Riu de Sta. Magdalena
Hi trobem desenes de senders de bestiar que solquen tota aquesta vessant de muntanya, i prenem un sender a mitja alçada que ens portarà a creuar el Torrent de Sabollera, que baixa des del Portarró, i més tard el del Barranc del Coll de Finestres, on trobem a la seva esquerra l'entrada d'una mina de ferro que identifiquem per les aigües ataronjades, saturades de ferro, que surten de l'interior de la muntanya. Antiga explotació minera del segle passat, d'on s'extreia ferro i coure, i que darrerament ha estat recercada per estudiar la presència d'or nadiu.
Torrent de Sabollera
Collada i pic de Màniga
Bordes de Conflent
Mina de ferro
Torrent del Coll de Finestres
Fins al torrent i la mina arriba una vella pista que ens deixa a les Bordes de Conflent. Petit nucli de cases del municipi de Valls de Valira, des d'on es controlen les explotacions ramaderes de la zona. La petita capella de la Mare de Déu de la Salut aixeca el petit campanar al nucli més aixecat de les bordes, des don surt també la pista que remunta cap al Coll de Conflent.
Bordes de Conflent
Mare de Déu de la Salut
Cap allà ens dirigim, seguint els pals indicadors que defineixen el sender que va tallant grans llaçades de la pista. Més amunt i per la dreta de la pista prenem el sender que puja directe. És el darrer esforç, remuntar la pendent que encara ens separa del coll, amb molts quilòmetres a les cames i molt desnivell acumulat. Un altre cop a la pista, accedim al coll on tenim el cotxe.
Encara em sobren ganes, que de forces no gaires, d'anar a visitar un dels propers búnkers de la guerra civil, des d'on es controlava l'accés al coll de Conflent per la Vall d'Os de Civís, un dels accessos estratègics a territori català des d'Andorra.
Búnker del Coll de Conflent
Una fantàstica jornada pirinenca, amb molt bona companyia. Que les carlines del Coll de Conflent ens auguren bona sort!
Carlina
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada