Punta del Fangar.

10 d’agost de 2020

Un imprescindible d'estiu! mentre encara és possible.

Després de visitar, aquest estiu diferent que ens ha tocat a viure, des dels cims del Pirineu i Prepirineu, passant per les planes de ponent, i a la recerca de l'aigua del Port, canvio de registre diametralment i torno a les meves arrels: al delta.

La farola del Fangar

Un delta que el terrible temporal Glòria ha deixat tocat de mort, més encara,  aquest passat hivern. Les administracions segueixen mirant en una altra direcció, mentre al sud de catalunya estem patint una regressió brutal que acabarà en un dels paissatges més singulars del nostre país, i amb el futur de molta gent que directa o indirectament, vivim d'aquesta meravella de la natura.

Aproximació: Des de Deltebre, al cor del delta, prenem la TV-345. Els nombrosos indicadors ens portaràn a la platja de la Marquesa, seguint la Séquia d'Illa de Mar, entre  el verd interminable  dels arrossars. Al final del camí, i a la vora del restaurant Los Vascos, podem deixar el cotxe.

Dificultat: La qualifico com a moderada, per la llargada de la volta.

Desnivell: zero (m'ha fet gràcia posar-ho)

Durada: 15 km. Unes 3 h.

Itinerari: Encara amb un bon raig de lluna, donem la volta al restaurant, per l'escollera de roques que el protegeixen del cops de mar, fruit de la inexorable regressió que en aquest  punt del delta és especialment dura. i trobem l'inici de la ruta. Tancat per una cadena, s'impedeix l'accés a vehicles.

A partir d'aquí no hi ha pèrdua, només cal seguir la platja a trenc d'onada fins a la mateixa punta del Fangar. El Parc Natural ha marcat tot l'itinerai amb canyes i un fil, que limita la zona de nidificació. Tant sols cal respectar-ho i mai transpassar aquests limits. D'aquesta manera podem gaudir d'aquest espectacular espai natural, sense molestar les innombrables espècies de gavines, xatracs o fumarells que hi nidifiquen, així com un sistema dunar, únic a Catalunya i les nombroses plantes de salobrar que també podem trobar en aquest singular paisatge. Llàstima que aquest mateix criteri de limitar l'accés de la gent, que gaudeix de visitar a peu aquests paisatges, marcant el terreny, no es faci extensiu a zones com la platja de Buda, o a la punta de la Banya... malauradament no tothom sap respectar les normes, i d'aquí les prohibicions i limitacions d'accés.

De camí gaudeixo d'una espectacular sortida de sol a la mar, de la zona dunar, de la famosa farola, el far del Fangar, amb el vértex geodèsic...

Seguint la vora de la mar anem girant cap al sud, i ens situem al davant del proper poble de l'Ampolla. Finalment, quasi a la punta de l'arenal, un tancat de fil ens impedeix seguir fins a la mateixa punta, parcialment inundada.

Els flamencs pasturen tranquils per la punta. Bernats pescaires, xatracs, ànecs blancs... un espectacle. Propera hi veiem el que queda d'una vella caseta d'uralita, refugi de mariscadors i pescadors, en altres temps. 

Punta del Fangar

Ànec blanc

Caseta punta del Fangar

Tornem sobre els nostres passos en direcció contraria fins a una bifurcació, sempre marcada per les canyes i fils, que ens mostra el camí de tornada, ara prenen una linia recta per la part interna del Fangar.

Envoltem una gran tora de sorra i vegetació, encara a la punta del Fangar, per visitar les restes d'una mena de barraca que curiosament ha estat engolida per la sorra de les dunes.

Camí de tornada

La duna ha envaït la caseta

Curioses textures a les zones inundades

El camí, en direcció sud-est, ens porta al centre de l'istme del Fangar, on també trobem per l'esquerra un altre camí delimitat que ens portaria novament al far. Seguim recte i aviat trobem el mirador del Fangar, amb l'accés tancat per trobar-se en molt mal estat. 

Poc a poc ens acostem a la part més interna de la badia del Fangar, on es tornen a formar dunes, densament poblades per plantes especialitzades en sobreviure en aquest ecosistema tant rigorós com són les dunes i salobrars: rabe de mar, fonoll marí, soses...

Camí central del far

Zones de nidificació

Mirador del Fangar

Badia del Fangar

Dunes

Rabe de mar

Fonoll marí

El camí creua una duna i es situa al llindar dels arrossals. Els ressegueix uns metres per tornar a la platja, on hem iniciat la travessa. Poc més endavant retrobem l'escollera del restaurant, i el cotxe.

Una volta espectacular que recomano fer a punta de dia per evitar la calor, i gaudir, com així ha estat, d'una fabulosa sortida del sol.

Us imploro sobretot que sigueu respectuosos amb els límits marcats, i en no deixar rastre del vostre pas. Així podrem seguir gaudint d'aquest paissatge únic del Parc Natural del Delta.

Salut i platja!!!

                     

Powered by Wikiloc