Salt de la Portellada
28 de juliol de 2020
Aquest ha estat un estiu diferent. Les pluges abundants de la primavera ens han regalat uns paisatges plens d'aigua i de vida per tots els racons de les nostres muntanyes, recuperant fonts, barranc, salts d'aigua... instantànies que feia anys que no podiem gaudir en aquesta época de l'any.
Per un altre costat, la maleida pandèmia ens ha obligat a tancar-nos a casa durant mesos, obligant-nos a reflexionar sobre el nostre futur. Mesos que la sàbia natura ha aprofitat per renèixer i regenerar-se, i ocupar un altre cop espais que els humans li haviem sostret...
Aquesta aturada de la opressió a la que tenim sotmesa la natura ha estat del tot efímera. Superat el confinament, la nostra espècie hem sortit en bandada, assedegats d'aire lliure i de grans espais, famolencs de trobar horitzons més enllà del menjador de casa...
A sobre, no és aconsellable deixar el país per anar a fer-nos un selfie al monument o platja paradisíaca de torn, de l'altra punta del món. Resultat: tenim tots els espais naturals propers, més massificats que mai, i sobretot, cercant el que aquest any és molt abundant: aigua. Qualsevol toll, riu, bassa, gorg, està absolutament ple de gent...
Però es veu que no hem reflexionat prou durant el confinament, i tots aquells propòsits de guarir la natura alguns els han oblidat a la primera de canvi. Ebris d'espais oberts, s'obliden un altre cop, de la necessitat de respectar aquest delicat equilibri, i a la "merda" que ens tenien acostumats, ara cal afegir novedoses deixalles contemporànies com les mascaretes.
Alguns necessitarien confinament a perpetuïtat, i veure natura als documentals de la 2.
No n'aprendrem mai...
Us deixo un tast d'un d'aquests racons idílics, que malauradament també està sota pressió. La feina ha estat meua per poder fer la "foto", sense que apareguin un centenar "d'extres"...
A pesar de tot... salut i muntaya!!
Aquest ha estat un estiu diferent. Les pluges abundants de la primavera ens han regalat uns paisatges plens d'aigua i de vida per tots els racons de les nostres muntanyes, recuperant fonts, barranc, salts d'aigua... instantànies que feia anys que no podiem gaudir en aquesta época de l'any.
Per un altre costat, la maleida pandèmia ens ha obligat a tancar-nos a casa durant mesos, obligant-nos a reflexionar sobre el nostre futur. Mesos que la sàbia natura ha aprofitat per renèixer i regenerar-se, i ocupar un altre cop espais que els humans li haviem sostret...
Aquesta aturada de la opressió a la que tenim sotmesa la natura ha estat del tot efímera. Superat el confinament, la nostra espècie hem sortit en bandada, assedegats d'aire lliure i de grans espais, famolencs de trobar horitzons més enllà del menjador de casa...
A sobre, no és aconsellable deixar el país per anar a fer-nos un selfie al monument o platja paradisíaca de torn, de l'altra punta del món. Resultat: tenim tots els espais naturals propers, més massificats que mai, i sobretot, cercant el que aquest any és molt abundant: aigua. Qualsevol toll, riu, bassa, gorg, està absolutament ple de gent...
Però es veu que no hem reflexionat prou durant el confinament, i tots aquells propòsits de guarir la natura alguns els han oblidat a la primera de canvi. Ebris d'espais oberts, s'obliden un altre cop, de la necessitat de respectar aquest delicat equilibri, i a la "merda" que ens tenien acostumats, ara cal afegir novedoses deixalles contemporànies com les mascaretes.
Alguns necessitarien confinament a perpetuïtat, i veure natura als documentals de la 2.
No n'aprendrem mai...
Us deixo un tast d'un d'aquests racons idílics, que malauradament també està sota pressió. La feina ha estat meua per poder fer la "foto", sense que apareguin un centenar "d'extres"...
A pesar de tot... salut i muntaya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada