Tossal de l'Infern i Puntal dels Escambrons. Cims comarcals.

3 d'agost de 2020 

Fent una volta per les terres de ponent, aprofito per visitar els cims comarcals del Pla d'Urgell (ex-cim comarcal) i del Segrià: el Tossal de l'Infern, a Miralcamp, i el Puntal dels Escambrons a Almatret.

Tot i tractar-se de petites passejades per assolir els humils cims, i lluny de les imponents muntanyes del Pirineu o prepirineu, val la pena apropar-se per gaudir de paisatges catalans, dominats per l'extensa plana de Lleida, que ens donen una visió diferent i a l'hora enriquidora de la nostra geografia, variada i rica.

Tossal de l'Infern. Ex-cim comarcal de la Plana d'Urgell

Curta passejada per visitar el sostre comarcal del Pla d'Urgell. 
Vull esmentar que sembla que hi ha una mica de polèmica pel que fa a l'atribució d'aquest sostre comarcal entre el Tossal de l'Infern, que us proposo, i lo Tossal, que el guanya per uns 40 metres, i és a prop de Tàrrega, però que sembla ser que tot i pertànyer a la comarca de l'Alt Urgell, geogràficament està ubicada a l'Urgell, en una illa dins la comarca veïna. El cert és que tant l'un com l'altre són quasi idèntics, petits turons plans, envoltats de la gran plana de Lleida. Darreres comprovacions atorguen al Tossal la categoria de cim comarcal del Pla d'Urgell, tot i estar situat geogràficament dins de l'Urgell.

El nom de la comarca ja ens parla de la seva orografia, quasi inexistent. Però donat que estic de pas per la zona, no deixo perdre l'ocasió d'aproparme a visitar el cim comarcal. 
Des de la població de Miralcamp, a pocs quilòmetres de Mollerussa, i a la part "alta" del poble, prenem una pista de terra en direcció sud fins a una immensa bassa de reg, a la punta sud del tossal. A la nostra dreta trobem el Parc municipal de la Bassella, una amplia superfície replantada de pins, sobre la que solquen el cel un bon nombre de voltors... 
Parc de la Bassella

Bassa de reg


Aquí començo el passeig, tot i que es podria arribar fins aquí caminant des del poble. 
Creuo el parc, sota el pins en direcció oest. Un petit barranc ens separa del Tossal de l'Infern. Un altiplà de 300 m d'alçada, absolutament "pla" que s'allargassa cap a l'oest. Creuo el barranquet i pujo per una empinada costa, per recòrrer el tossal en tota la seva longitud. A l'extrem, el panorama que s'obre al davant, és absolutament "pla", fins a la propera Lleida. 
Tossal de l'Infern


Altiplà del Tossal

Plana de Lleida

Tossal de l'Infern

Torno fins a l'extrem oposat, em sorprén que tot i ser el sostre comarcal no hi hagi cap vértex geodèsic, ni cap fita... Baixo al recte fins a una pista que envolta el tossal en direcció nord-est, passant paral·lela a la Séquia de la Serra, fins a retrobar la pista que accedeix a la bassa de reg, i al parc municipal. 
Si voleu gaudir de la Plana de Lleida, des del Tossal de l'Infern, teniu un mirador privilegiat. 

                
Powered by Wikiloc

Puntal dels Escambrons, cim comarcal del Segrià.


Una altra curta passejada per visitar el sostre comarcal del Segrià: el Puntal dels Escambrons.
Accedim des del poble d'Almatret, al que arribem per la LV 7046, des de la sortida oest de Maials. 
Des del poble cal seguir una pista alfaltada en direcció sud, que recorre l'altipla, que s'aboca per la banda de llevant cap a l'Ebre, al seu pas per Riba-Roja, resseguint el parc eòlic dels Escambrons, abans però, m'allargo a visitar l'ermita de Sant Joan d'Almatret.

Ermita de Sant Joan

Parc eòlic dels Escambrons

Podem fer l'itinerari a peu des del poble, però després d'un llarg dia fent cims de la Terra Ferma, vaig optar per deixar el cotxe a mig camí: al mirador de Riba-Roja. Una preciosa balconada a la vall de l'Ebre, que ens regal una fantàstica miranda cap a llevant: Riba-Roja, Flix, "la xocolatera" d'Ascó, i més enllà es retalla a l'horitzó la Serra del Tormo.

Mirador de Riba-Roja

Riba-Roja, Flix, Ascó...


Sempre em sosprén el fet de caminar sota els immensos generadors, amb la remor de les pales gegantines a mercè del vent, com un petit Quixot. Aviat trobem un indicador a l'esquerra de la pista que ens marca la pista, ara de terra, a seguir. Poc després trobem el vértex geodèsic, al capdamunt d'un alt pilar de formigó. Potser per guanyar uns metres a la seva humil alçada.



Puntal dels Escambrons



A pocs metres un altre mirador: el de la Presa. Al nostres peus, al fons de la vall s'aixeca la presa del pantà de Riba-Roja. Aquest i el proper pantà de Mequinensa conformen l'embassament més gran de tota la conca de l'Ebre. Construït al 1969 té una capacitat de 207 hm 3. i s'esté al llarg de 38 km, fins a l'aiguabarreig del Segre. La presa té una llargada de 362m. Un tap gegantí per als sediments que malauradament no arriben al delta, i que entre altres coses, és el responsable de la forta regressió del delta.

Mirador de la Presa

Presa de Riba-Roja


Passejada apta per a tots el públics per visitar el sostre comarcal del Segrià.

Salut i muntanya!! 

                 
Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Imatge
26 de març  del 20 18 La vall de Cardó té un magnetisme especial. Fa uns dies vaig pujar a la Creu de Santos, i un dels exercicis habituals que fas inconscientment és buscar amb la mirada les restes de les petites ermites disseminades per tota la vall, 14 en total, de les quals 11 ja havia visitat i descrit en altres itineraris de “Senderes”. Encara tenia pendent la visita a tres, que pel seu emplaçament, complicat i fora d’altres rutes em feia desistir d’arribar-hi. Des de Xàquera vaig dibuixar mentalment l’itinerari. El repte està servit: la integral de les 14 ermites, de punta a punta de la vall, del Portell de Cosp al de Murtero, tot el Clos de Cardó. Us animeu? Monestir des de l'ermita de Santa Agnès Aproximació : Deixarem el cotxe davant l'entrada de la planta embotelladora i del Balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031). Dificultat : Moderada Desnivell : 1500 m. acumulat
Més informació

Teixeda de Cosp. Cardó

Imatge
14 de març de 2019  L'itinerari que us presento, un altre cop a Cardó, ens porta a visitar una raconada espectacular: la Teixeda de Cosp. Un bosc d'unes 5,8 ha. de titularitat pública, de l'ajuntament de Rasquera, que està considerat com el bosc més vell de Catalunya , amb 272 teixos centenaris, dels quals un 44% són femelles i 56% mascles. Alguns exemplars ratllen els 1000 anys d'antiguitat. Són destacables també alguns exemplars de pi negral de més de 200 anys, que s'aixequen imponents entre la teixeda. Sobre la Font del Teix s'aixeca el Teix Pare. Un exemplar monumental que dóna ombra als bassis de la font.  Teix Pare Aproximació : Podem deixar el cotxe al pàrquing de l'entrada de la planta embotelladora, davant de l'antic balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).  Desnivell: Uns 900 metres acumulats Dificultat: Fàcil Durada: Une
Més informació

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Imatge
  27 de maig de 2023     Un dels reptes de muntanya que fa anys que porto fent és el d'assolir els cims comarcals de Catalunya. En un principi em vaig basar en el llibre de Jordi López, Sostres Comarcals de Catalunya , i en les plaques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya, desplegades per tot el territori per commemorar el seu centenari. D'un temps ençà, estudis més acurats de les alçades fetes per l'ICGC, han portat a reconsiderar alguns d'aquests cims, que fins fa poc es tenien per les majors alçades de cada comarca.   Doncs bé... bé no, malament, se'm gira feina. Algunes de les comarques que ja tenia marcades com assolides tornen a formar part del llistat de les pendents, i la incorporació d'una nova comarca, el Lluçanès, fan que encara hi hagi molt territori per trepitjar.   Vaig descobrir això casualment en veure a les xarxes socials que el cim de la comarca del Montsià, deixava de ser el Tossal dels Tres Reis, de 1349m. prop de Fredes, i que ara a
Més informació