Culla. Carrasca de Culla. Maestrat
26 d’agost del 2020
Normalment us presento rutes per descobrir muntanyes, sovint plenes d’històries, de racons amagats amb encant, de cims, barrancs o arbres monumentals. Moltes d’aquestes rutes solquen les terres del Maestrat, un territori que m’estimo pel seu especial caràcter.
Aquesta vegada però, faig parada a un dels molts pobles que configuren el Maestrat, concretament a l’Alt Maestrat. Vull compartir amb vosaltres el preciós poble de Culla, que presumeix de tenir la categoria de formar part de la llista dels “pueblos más bonitos de España”.
Realment és preciós i es mereix una detallada visita al seu nucli antic, on per art de màgia ens submergim en un poble medieval, carregat d’història. És un plaer reseguir els seus carrers i racons, gaudir del seu traçat medieval i dels nombrosos edificis singulars que trobem, tot seguint una sèrie de cartells explicatius que ens “autoguien” per tot el poble, visitant també les restes del castell, al punt més elevat del municipi.
Una visita imprescindible: musulmans, templers, l’ordre de Montesa, carlins, maquis… tots han deixat petja en aquest encantador poble del Maestrat.
Un cop acabada la visita no podem marxar dels seus dominis sense visitar una de les seves icones més importants: La Carrasca de Culla. Uns dels arbres monumentals, referents de la Comunitat Valenciana. Quercus ilex d’uns 23 m d’alçada, 30 espectaculars metres de capçada i 7 metres de volta de canó a la base, de més de 500 anys. Situada a la carretera entre Culla i Torre d'Embesora, a 4 km. del municipi
“Com Cabanilles ja narrava, érem moltes les carrasques i roures de bon port que creixiem aferrats a aquesta terra, de gent bona i treballadora. Molt fa d’allò, per ací han viscut inclús soldats, i quasi tots els meus companys han caigut.
Però jo seguisc ací, com a emblema de Culla, gràcies als constants afanys de la meua familia, els Bellés-Climent. I gràcies també a l’energia que em trameten tots quants vénen a veure’m, amb respecte i admiració, i amb els que xarre a la meua manera, amb el rumor del vent a les meues fulles.” (Panell de la Diputació de Castelló).
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada