Cova Galiassa. Mola de Catí. Port

 25 d’octubre de 2020


Feia temps que em cridaven l’atenció unes grans balmes que es veuen des de la pista del Pla d’Avària, a la cinglera de la cara sud-est de la Mola de Catí. Remenant pel wikiloc vaig trobar algunes rutes dels Salvatges del Port que hi feien referència, i basant-me en aquestes he fet una combinació de tracks per tal de visitar aquesta zona. El resultat és una volta espectacular, amb una aproximació “diferent” a la Mola de Catí, que m’ha donat una molt grata sorpresa al descobrir-me algunes de les cavitats emblemàtiques de la Mola: Cova Galiassa, Cova Cambra, Pas del Roqué de la Galiassa, Mallada de Coves Roges… Us animeu?


Cova Galiassa


Aproximació: Cal pujar al Port per la carretera de Caro, entrar cap a les urbanitzacions i apropar-se al refugi del Seminari. Podem deixar el cotxe a la matreixa esplanada del refugi.


Desnivell: Uns 900 metres acumulats.


Dificultat: Difícil. Alguns trams transcorren fora sender, i es fa imprescindible el GPS; canals empinades i un pas subterrani…


Durada: Unes 5 h. 11 Km.


Itinerari: Des del cotxe creuem la pista principal i entrem a una pista tancada per una barrera roja  que puja cap a uns xalets. Al primer desviament prenem l’opció de la pista de la dreta que dona la volta al petit turó. Per darrera remunta una altra vegada cap a la dreta i torna a voltar. Estem atents perquè ara cal deixar la pista principal i prendre un vell camí que flanqueja un petit barranc, en direcció sud-oest, fins a una cruïlla on per la dreta creua aquest petit barranc. La referència és un bonic teix que trobem a l’esquerra, pel seu costat remunta un petit corriol que seguim fins a una nova cruïlla de senders. 


Pista del Pla d'Avària

Auró

Bifurcació de senders


Ara prenem el de la dreta que avança decidit cap a la Mola de Catí. Remuntem una mica cap a la base dels cingles que la tanquen per llevant. El sender pren novament direcció sud-oest i comença un flanqueig llarg, resseguint la base de les cingleres, guanyant alçada a poc a poc. Al capdamunt dels cingles cap on ens dirigim ja podem distingir la silueta de la Foradada de la Mola, per on aviat passarem. El sender fa una petita davallada abans d’emprendre la pujada definitiva que ens deixa, un cop superat un curiós pas estret, a la base d’una empinada canal que caldrà pujar. Per fer-ho amb relativa comoditat, suposo que els Salvatges del Port, han instal·lat una sèrie de cordes fixes que ens faciliten la pujada, partida en dos o tres trams força empinats. Al capdamunt de la canal, ja podem dir que estem dalt a la Mola, passem pel forat perfecte de la Foradada que ens regala una preciosa finestra cap a la Barcina i la zona de Caro.


La Foradada de la Mola

Sender a l'entrada de la canal

Caro

Pas estret d'accés a la canal

Entrada a la canal

Passos amb corda fixa

Marturi

Canal

La Foradada de la Mola

Caro i la Barcina


Ara el sender, força més planer, segueix remuntant fins al mateix fil del crestall de la Mola que mira cap a llevant. Després de fer una petita grimpada a un ressalt rocós trobem l’Avenc de la Mola, un dels grans avencs de la zona. La gran boca s’obre a un primer pou de 18m i enllaça amb un altre de 28m fins al fons. Cap a l’any 1972 va ser explorat per primera vegada per espeleòlegs de Tortosa.

La Mola de Catí, com la resta del Port, és de naturalesa càrstica, i l’aigua s’ha obert camí a través de la roca calcària al llarg dels segles formant coves i avencs. Especialment la gran meseta que conforma la Mola podríem dir que és completament foradada per dintre. Hi podem trobar prop de 50 cavitats sense sortir de la Mola de Catí, i surgències tant importants com la de l’Algars i la de la Vallfiguera.

Aneu en compte al caminar per aquestes rodalies, molts dels avencs obren les seves boques, grans o petites, al terra, i sovint les trobem sobtadament , emboscades i amagades entre els boixos; alguns amb grans boques on podriem caure fàcilment, com ho demostra el fet de trobar-se restes d’algun animal als seus fons. Perilloses però sempre fascinants, els seus abismes ens criden a descobrir les entranyes de la Mola, entre el vertígen i la curiositat, en contemplar les fosques boques s’activa l’adrenalina.


Mola de Catí

Grimpada

Avenc de la Mola de Catí

Boca de l'avenc


Des de l’avenc prenem direcció nord-oest per un corriol marcat amb fites i creuant un bosquet dens de pi roig i boix. Arribarem a una franja rocosa i plana que resseguim ara en sentit sud-oest, sempre atents a les fites o el GPS. Aviat trobem un altre dels avencs de la Mola: el de la Fecunditat. Aquest va ser descober cap als anys 70, desobstruïnt un petit forat que s’obre camí a un ampli pou de 38 m. Anys més tard van trobar una altra boca. propera a la primera que comunica amb el mateix pou. Ara les seves petites boques estan tapades amb rames per protegir algun malaurat descuit.


Fites al sender la la Mola

Avenc de la Fecunditat

Boca de l'avenc


Tornem a seguir un altre corriol que ens porta en poca estona al mateix refugi de la Mola, recentment restaurat per la UEC de Tortosa. Ara fa molt goig, però encara recordo quan era una vella caseta desballestada,  que ens va donar sopluig en moltes  aventures de joventut pel Port.

M’apropo a fer la visita preceptiva a Cova Cambra. És per mi com un santuari de la natura. Tot i haver estat desenes de vegades, no puc deixar d’entrar, ni que sigue només a la gran boca, on s’obren els dos grans ramals, per extasiar-me uns minuts en la seva grandiositat i deixar que “aquella” sensació indescriptible torne a envair tots els porus de la meva pell. Gràcies a la Pachamama per tant bona feina!


Refugi de la Mola

Cova Cambra





Uns metres més enllà de Cova Cambra, i des d’un replà on acaba la petita pista forestal, deixo en front el sender que em portaria a la Cova del Rastre i prenc un corriol, que tot just s’intueix en direcció sud-est. Aquest tram és molt perdedor entre un dens bosc i boixar; només alguna fita de pedres solitaria, ens marca el rumb. Es fa quasi imprescindible el GPS per tal de trobar en seguent avenc que ens surt al pas: l’Avenc del Tronc, pou de 32 m, al que s’accedeix per una petita boca, que va ser descobert per un grup d’espeleo de Barcelona entre els anys 58 i 60 del segle passat.


Cruïlla de camins a Cova Cambra

Avenc del Tronc

Boca de l'avenc

Crestall de la Mola

Seguim en la mateixa direcció i aviat guanyem novament el fil superior del crestall est de la Mola. El seguim en direcció sud-oest, per la mateixa vora de la cinglera, fins a una bona fita de pedres que ens marca el baixador empinat cap a la Cova de la Galiassa, o Saliassa com s’anomena en alguns mapes. 

Catalogada com la Cova nº2 de la Galiassa, donada la proximitat, més a l’oest i al mateix cingle, d’una altra cova de similars característiques, la 1, i en sentit contrari i també propera, una altra de petites dimensions que és la 3. La que visito és espectacular: una gran boca d’uns deu metres d’alçada, oberta al peu del cingle,  dona pas a una galeria d’uns 50 metres de llarg, en part coberta de blocs a l’entrada i que al fons perd alçada fins a tancar-se, entre petites formacions. Segurament emprada per pastors en altres temps, ara és refugi de les cabres.


Crestall de la Mola


Fita del baixador a Cova Galiassa

Cova Galiassa






Torno al crestall pel mateix corriol empinat que puja per una petita canal, i acabo de crestejar fins al final, on el propi cingle es tanca i ens barra el pas. El vast panorama que tinc al davant és impressionant: una mar de boscos a la vall de Carlares i Millers, Serrassoles i el Marturi tancant l’escenari per llevant i la Mola de Catí a ponent. Comparteixo el moment amb el plàcid planejar dels voltors que s’acosten curiosos a visitar-me al capdamunt del cingle.


Punta del cingle. Mola de Catí

Serrassoles

Marturi


Per la dreta de la punta rocosa baixa un corriolet que creua un altre pont foradat i ens aboca a l’entrada d’una gran canal empinada. Creuo la capçalera d’aquesta canal i vaig a buscar la base del cingle novament, sota mateix d’on he estat fa un moment gaudint del panorama. 


Pont foradat


Com acostuma a passar en ser prop d’un cingle, el GPS comença tornar-se boig, paso pel costat d’una petita coveta, torno a baixar a la canal, torno a pujar i un alt cingle em deixa a la vora de l’abisme que s’obre als meus peus… recapacito, respiro i miro per desena vegada el GPS que insisteix en ballar alegrement per la pantalla. Però el track que porto grabat ho té clar i no es mou. Se’m fa la llum. Torno a la petita coveta que havia trobat al principi, em trec la motxilla i entro al petit forat, armat amb el frontal… Una estreta gatera em deixa a una petita sala, i al terra s’obre un forat per on es pot desgrimpar fàcilment i que em deixa a una sala inferior, allargassada i inclinada que s’obre a la boca inferior de la cova, als peus de l’alt cingle. 

Genial! He creuat el Pas del Roquer de la Galiassa, guanyant un plus d’aventureta a la preciosa ruta.


Coveta d'accés superior al Pas del Roquer

Gatera

Forat al terra de la sala que comunica amb la part inferior


Boca inferior del pas

Pas del Roquer de la Galiassa


Des d’aqui ja s’obre un sender bastant clar que comença a davallar decidit cap al fons de la vall. Després de baixar un petit aixaragall el sender va cap a l’esquerra per guanyar el peu d’un altre alterós cingle rogenc: La Mallada de Coves Roges. 

Als peus del gran cingle, arrecerat i sota una gran heura hi ha les restes de pedra en sec, d’un petit refugi de pastor. Més endavant baixant, i a la punta d’un cingle ennegrit un altre tancat de pedres.


Els Pallers

Mallada de Coves Roges


Restes de corralissa a la mallada



Salvat aquest darrer gran esglaó de la Mola el sender segueix planejant cap al fons, i aviat trobem una vella pista forestal que prenem per l’esquerra. Aproximadament un quilòmetre més endavant arribo al Pla d’Avària, una gran esplanada on es creuen diferents camins. Aquí podem donar per acabada la sortida seguint la pista de l’esquerra que ens portaria fins al refugi del seminari, però us proposo seguir descobrint aquest sector del Port. 


retrobem una vella pista

Pla d'Avària

Prenc la pista de la dreta, i la segueixo un quilòmetre aproximadament. Per la dreta i mirant a la Mola veig la cova Galiassa que he visitat, i la punta del Pas del Roquer. 

A una bifurcació de la pista, trenco entre el dos ramals, baixant a una petita vall, on al peu d’una gran roca a l’esquerra trobo una curiosa balma tancada per una paret amb porta que feia de refugi de pastors. 


Vistes de Cova Galiassa i la Mallada de Coves Roges






Torno a la bifurcació anterior i prenc el ramal que baixa per l’esquerra cap al fons del barranc. El creuo, a una pronunciada corba a la dreta, i un sender em porta a trobar la Font dels Bassiets. Una preciosa font que empalma diferents bassis de fusta connectats entre ells i alimentats per una prima canaleta de fusta coberta, com un tub, des d’on brolla l’aigua. En el moment de visitar-la està completament seca.


Bifurcació de la pista de la Font dels Bassiets


Font dels Bassiets



Torno a desfer camí fins al punt on es creua el barranc i prenc un petit senderó que surt per la dreta i que remunta durant bona estona el barranc en direcció nor-est. Trobo una estació meteorològica, tancada per una tanca metàl·lica. Aqui deixo el sender que portava i per darrera l’estació prenc un corriol cap al nord. Arribo a una preciosa balconada sobre un estret del barranc. Ara el sender baixa i em deixa al fons del barranc. A la raconada i sota uns cingles, uns petits bassals d’aigua, l’omplen de vida i d’exultant vegetació. 


Estació meteorològica

Raconada de barranc

Bassal al barranc


El sender remunta per sobre de la raconada i transcorre novament cap al nord-est. A una bifurcació de senders, prenc el de l’esquerra que, des del barranc, aviat guanya la pista  del Pla d’Avària. La segueixo per la dreta i tot seguit arribo a la petita ermita de la Mare de Déu del Mascar, i al refugi del Seminari, Ricard Mª Carles. Al costat tenim el cotxe i donem per acabada la ruta.


Ermita de la Mare de Déu del Mascar




Una ruteta espectacular, visitant coves, avencs, crestalls, canals i fonts. Una petita aventura pel Port! 


Salut i muntanya!!!


                        
Powered by Wikiloc





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.