Roques Benet i Cova Benaixa. Port. 100 cims.

10 d’octubre de 2020

Finalment emprenc una ruta que feia molt de temps que tenia pendent: l’ascensió a Roques Benet per la cara est; per una preciosa canal que ens remunta fins a la Roca Foradada i després d’una petita grimpada i un petit tram de sendera exposada, ens situem als peus del Cap del Gos, on per una canal interior de les Roques podem accedir al cim, al capdamunt del Castell de Roques Benet, de 1017m. Un altre dels cims essencials del repte dels 100 cims de la FEEC.

Paret del Castell. Roques Benet

Complementem la sortida apropant-nos al Coll de Botana i visitant l’emblemàtica Cova Benaixa, una altra perleta del Port. Em sorprèn molt gratament el sender de baixada des de la cova Benaixa per un antic camí del Port que no surt ni als mapes, i que passa per la base de la Pena del Gall per baixar i resseguir el barranc de la Pineda, i passant entre els masos de Burot i de Curassana, on retrobem la pista d’accés a les Roques. Ruta inspirada en una publicació dels Salvatges dels Ports!

Atenció

Sembla que sortir a la muntanya s’ha posat de moda, d’un temps ençà observo preocupat que cada cop hi ha més gent seguint rutes sense tenir ni idea d’on van ni de com han d’anar…

Sortir a la muntanya requereix experiència i nocions bàsiques, de progressió. Quan publico una ruta sempre marco la dificultat, i a la descripció ressenyo si hi ha algun punt delicat, sovint suggerint alternatives.

La publicació d’aquestes rutes és merament informativa i cadascú s’ha de fer responsable de les seves decisions i la seva seguretat. Declino com autor, tota responsabilitat davant de qualsevol tipus d’accident ocasionat en seguir aquesta o qualsevol de les rutes que he publicat.

Aproximació: Des de l’entrador d’Horta de Sant Joan a la T-330, prenem la pista senyalitzada de la part oposada, i la resseguim en direcció a la Franqueta. Al Km 4,7 d’aquesta pista trobem una bifurcació i prenem el ramal de l’esquerra. Uns metres més amunt trobem, vora pista, diferents esplanades per deixar el cotxe.

zona per aparcar

Dificultat: Moderada, hi ha alguns passos exposats, especialment per a gent amb problemes de vertigen, per senders que voregen “patis importants”, i una petita grimpada de IIIº.

Desnivell: Uns 2000 metres acumulats.

Durada: Unes 7h. comptant parades.13,5km.

Itinerari: Remuntem la pista que puja a Roques Benet, deixant a la dreta, primer l’entrador al Mas de Burot, després a l’esquerra la pista que va cap al riu d’en Piquer, i novament a la dreta la pista principal que puja al Coll de Membrado. De teló de fons de la pista la impressionant paret del Castell de les Roques, on destaca el Puro, paradís de l’escalada clàssica. A l’altra banda, a ponent, les Gronses s’aixequen en les seves ondulants i capricioses formes. La pista esta tancada per una barrera i ens dona accés a la mateixa base de la paret oest de les Roques. Anem voltant-les en sentit horari, gaudint del brutal espectacle de les diferents raconades que ens apropen a la Punta Escofet, també coneguda com el Cap del Gos. 

La Pena del Gall

Pista a Roques Benet

Les Gronses

Punta Escofet

M’encanto resseguint l’impossible itinerari de la via “Selecció Natural”, que transcorre per aquesta punta: oberta aquest passat juliol per Genís Hernández, Marcel Millet, Jan Casas, Mikel Casas i Ton Diaz. 330 metres, dels qual 200, són desplomats! resultat: A6/7a. a l’estil "Non Expansion", és a dir, els aperturistes no porten res per foradar la paret i la deixen tal qual l’han trobat. Selecció Natural s’ha convertit en una de les vies d’artificial més difícils del món. Brutal!

Des de la pista s’obren grans panoràmiques sobre el Barranc d’en Piqué i l’imponent cingle de la Faixa Cremada, mentre donem la volta a les Roques i descobrim el Faralló.

Barranc d'en Piquè

La Faixa Cremada

Faralló i Cap del Gos

Ara en clara direcció sud-oest fins a creuar una petita canal. Allà on la pista fa una corba a l’esquerra, cal fixar-se en una fita de pedres a la dreta que ens marca aquesta canal, que en forta pujada ens deixa al mig d’una tartera que ens condueix fins a una curiosa roca foradada que obre una finestra cap a la Moleta del Salvatge.

El sender s’enfila fins a la capçalera de la petita canal, on per l’esquerra ens veurem obligats a fer una petita grimpada, un pel exposada. Ara el sender marcat amb fites ens porta cap a la dreta, i compte perquè transcorre pel fil d’un bon cingle, en un tram també força exposat que es pot evitar, en part, anant ben enganxat a la part esquerra.

Inici corriol de la canal

Tartera de la canal de la Foradada

La Foradada de Roques Benet

Vistes a la Moleta del Salvatge

El cap del Gos des de la grimpada

Tram de sender exposat

De cop ens trobem als peus del Cap de Gos, a una petita i plana collada, al cor de les Roques. Cerquem sense èxit la font de les Roques, que amb la persistent sequera de l’estiu ha desaparegut sense deixar rastre.

Coll del Cap del Gos

Coll del Cap del Gos

Fem un mosset i emprenem la canal que puja en diagonal cap al sud-oest directa cap a la zona cimera de les Roques, un petit flanqueig en direcció contrària ens porta pel corriol fins al cim del Castell de les Roques Benet, de 1017m.

Topem amb una munió de gent que ha pujat per la via normal de la canal sud-oest, que no ens impedeix gaudir una bona estona del cim.

Cap del Gos

Les Gronses

Vértex geodèsic

Cim Roques Benet

Tornem al coll de la canal i enfilem aquesta en forta pendent, fins a la balconada que s’obre al seu final. Per la dreta albirem una cordada d’escaladors a la via Mas-Colomer, en plena lluita vertical.

Canal de les Roques

Via Mas-Colomer

Prenem el corriol que baixa per les feixes que s’obren cap al sud, passant de llarg el pujador al Coll de la Moleta, per visitar la Cova de l’Engerra. Al su interior una curiosa estalagmita buida fa de receptacle del degoteig del sostre, però avui la trobem completament seca.

Cova de l'Angerra

Tornem a la bifurcació per pujar al coll de la Moleta des d’on es pot gaudir de la preciosa panoràmica sud de les Roques Benet i on prenem l’esfereïdor corriol que transcorre pel fil de la cinglera de la Moleta del Salvatge, poc apte per a persones amb vertigen, i que es pot evitar, baixant des de la cova de l’Engerra fins a la pista i remuntant aquesta còmodament fins al Coll de Membrado.

Cara sud Roques Benet

Coll de la Moleta del Salvatge

Sender de la Moleta

Coll de Membrado

Si hem optat pel corriol, aviat superem el tram aeri i creuem l’extrem sud de la moleta, per arribar al Coll de Membrado. Creuem la pista i seguim pel sender, atents a una petita esplanada a l’esquerra on trobem el preciós pou del Cullerer, amb la seva curiosa escala de cargol, de pedra en sec, que baixa fins al fons, i que com tot aquests dies al Port, també està completament sec.

Al mateix punt on hem deixar el sender per visitar el pou, prenem un corriol bastant perdut, per la dreta que ens portarà fins a enderrocat Mas del Cullerer, amb unes precioses vistes a les Roques. 

Pou del Cullerer

Mas del Cullerer

Des del mas recuperem el sender que remunta fins al collet que ens aboca al Coll de Botana, però no hi baixem, i carenegem per la dreta per donar la volta a un petit turó que amaga a la seva cara oest una petita balma coneguda com la Cova de les Bruixes. Ara sí, acabem de voltar el turó i baixem fins al Coll de Botana, on visitem les restes de la Corralissa de Franxo i, el també sec, Pou de Botana, un altre preciós exemple de construcció de pedra en sec.

Cova de les Bruixes

Coll de Botana

Corralissa de Franxo

Pou de Botana

Des del Coll seguim pel sender que se’n va cap a la dreta per davant la corralissa, per guanyar un altre petit turó, on pel seu extrem oest, baixant per un corriol que ens deixa a la boca de la Cova Benaixa.

Una curiosa cova que s’obre al petit cingle per una gran boca d’entrada i dos grans forats que fan de finestrals i que inunden el seu interior d’una bonica llum tamisada. La seva gran sala arrodonida fa de refugi a les cabres… i ens ofereix recer i ombra per fer un descans i projectar nous reptes.

 Cova Benaixa

Des de la boca de la cova prenem un sender que comença a baixar fort. Tenia el dubte de com trobaríem aquest sector de la ruta, perquè no és marcat a cap dels mapes del Port de que disposo, ni tant sols al visor de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Baixem fins al coll de Pere, davant s’aixeca la Punta dels Corcons i seguim baixant per la dreta pel fons de la petita vall, per un traçat preciós i còmode fins al Racó del Bassiolet. El sender s’apropa al cingle de Roca LLisa i el panorama s’obre cap a les Gronses i les Moles del Don, i en primer terme, al nostres peus, el Mas de Blanco.

Punta dels Curcons

Moles del Don

Mas de Blanco i les Gronses

Trobem una bifurcació i prenem l’opció de l’esquerra, que ens condueix a una altra bifurcació, que per la dreta ens deixaria a la pista de la Pineda, però per l’esquerra ens baixa fent una bonica ziga-zaga fins a un collet, als peus de la Pena del Gall. Creuem el collet i baixem fort cap al fons del barranc de la Pineda, i l’anem seguint aigües avall en direcció nord. Dalt a la dreta aixeca imponent la paret del Castell de les Roques, omnipresents tota la jornada. Hi trobem un petit assut al llit del barranc per dirigir l’aigua als masos que trobarem més vall, el de Burot a la dreta, a l’altre costat del barranc, i el de Curassana a l’esquerra. Passem pel mig resseguint el barranc i després de creuar-lo tornem a sortir a la pista, on tenim el cotxe.

Pena del Gall

Collet de la Pena del Gall

Paret del Castell

Barranc de la Pineda

De baixada encara ens aturem a fer petar la xerrada a la Font de Salero, i aprofitem per visitar les restes del Mas de Salero, a l’altre costat del Barranc del Salt.

Font de Salero

Mas de Salero

Una ruta preciosa, i molt recomanable, que he gaudit en bona companyia!!

Salut i muntanya!!!

                   

Powered by Wikiloc