Ruta del Maquis. Tinença de Benifassà
17 d'octubre de 2020
El passat 3 d'octubre es va inaugurar de manera oficial la nova ruta del Parc Natural de la Tinença: la ruta dels Maquis, o ruta lila; la 5à ruta oficial del Parc natural de la Tinença. Tot i estar previst per al passat hivern, la pandèmia ha obligat a posposar la inauguració d'aquest interessant traçat, que aproparà els visitants als escenaris on es van produir alguns dels fets del Maquis, que especialment en aquesta zona del Maestrat, van tenir molta rellevància. En aquestes contrades l' AGLA (Asociación Guerrillera de Levante i Aragón), va escriure algunes de le pàgines més tràgiques i sagnants de la lluita antifranquista. El més perjudicats, com sempre, els pobres vilatans i masovers que es van veure al mig del foc creuat entre els guerrillers i la guàrdia civil, deixant sovint la vida per una causa que no van triar i que van haver de patir.
Dues setmanes després de la inauguració, el 17 d'octubre, des de la Pobla de Benifassà, i de la ma de l'Associació de Veïns de la Pobla de Benifassà, sota el guiatge expert de l'amic Joan B. Beltran i amb la presència d'alguns estudiosos del tema, com el doctor Raül González Devis, autor de l'obra: "Maquis i masovers", entre d'altres llibres, fem una aproximació a les noves rutes senyalitzades pel Parc , amb una adaptació de la ruta curta, que visita alguns dels escenaris més emblemàtics d'aquells funestos fets, de meitat del segle passat, enmig d'una postguerra fosca i turbulenta.
Aproximació: La ruta surt de la Plaça Major de la Pobla de Benifassà.
Dificultat: Fàcil
Desnivell: uns 900 metres acumulats.
Durada: 5h. 12Km.
Itinerari: Tot i que em sembla que encara no s'han publicat oficialment des del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, hi ha dos variants de la ruta: una de llarga, que visita masos tant emblemàtics com el del Cabanil o de Sinfores, i per la Moleta de Sant Pere baixa cap al Mas de l´Obaga, d'uns 18km, i que ja vaig descriure en una altra entrada.
I una altra de curta, que passa pel Mas de la Pastora, Mas de Jacinto, Campament Maqui de la Moleta de Sant Pere Màrtir... aquí pots veure l'entrada.
Aquesta vegada però fem una variant de totes dues per visitar alguns d'aquests escenaris.
Sortim de la Plaça i baixem per un carreró fins al barranc de la Pica, passant per la vora dels vells safaretjos de la Pobla.
Prenem la pista de l'esquerra, i novament per l'esquerra pugem per un vell camí, trencant algunes corbes de la pista per retrobar-la. Ara planera, l´anem remuntant en direcció oest, i deixant a la dreta el Mas de la Caritat, i el peiró que assenyala la propera Font de la Caritat. Seguim sempre la pista principal deixant a banda i banda grans bancals d’ametllers i conreus ens van acompanyant mentre ens endinsem pel Camí Vell de Morella, cap a la serra que tenim a ponent. A la nostra dreta veiem la caseta de Pau, i uns metres més amunt trobem a l'esquerra un indicador que ens mostra la ruta llarga, abans comentada, que seguint el barranc puja fins al Mas de Sinfores. Deixem el sender i uns metres més amunt prenem el ramal de pista per la dreta. Pocs metres després, la deixem per un corriol a la nostra esquerra que ens porta al proper Mas de la Pastora.
Encara en peu però en un estat bastant precari, conserva el mas, la pallissa i uns corrals davant de l’era. Ens expliquen que tot i que el famòs maqui Florencio Pla Meseguer, llavors Teresa, coneguda com la Pastora, va ser un temps pastora del bestiar d’aquest mas, el topònim es refereix a la familia dels propietaris i no a Teresa.
Tornem al sender que ens ha conduït fins al mas i encara ens desviem uns metres per un bancal per tal de visitar el vell pou del mas, protegit per una cabaneta de pedra en sec.
Un altre cop a la pista i ara en direcció nord, creuem un petit bosc i vells conreus mig perduts d'ametllers que ens aboquen a un corriol que ens porta al Mas de Jacinto. De camí veurem un parell de pous i un vell safareig del mateix mas,, i per l'esquerra, l'entrador a una vella pista que remunta el barranc cap a la Fontanassa, on podríem trobar un gran forn de calç i el corriol que remunta directe per una canal fins al Campament de la Moleta de Sant Pere Màrtir.
Arribem al Mas de Jacinto, en realitat un petit nucli de masos de diferents propietaris, on aprofitem per fer una parada i recuperar forces a la preciosa placeta que hi ha davant l'entrada d'algunes de les vivendes que configuren el Mas. Un metres més enllà, resseguint un gran marge, visito el Pou de Jacinto. A la part de dalt, a la vora de l'era, reposen els vells rodals. Des d'aquí i passant per davant d'un altre dels masets prenem el sender en direcció nord-est, creuant un preciós bosquet d'alzines.
Aviat trobarem a una cruïlla un altre dels cartells indicadors de la ruta del Maquis, que ara prendrem per l'esquerra, i que en en forta pujada ens deixa quasi al capdamunt de la Moleta, on hi trobarem les restes del vell campament maqui. En una raconada quasi inexpugnable i que l'orografia sembla que ha creat expressament per a passar inadvertit, en una lleixa protegida al mig d'un gran cingle, els maquis hi feien estada, com a campament ocasional. Les vistes que s'obren cap al sud són espectaculars, dominant el pic de la Serreta; i l'àmplia vall que cap a l'est, baixa cap a la Pobla.
Un cop feta la visita al campament i després de gaudir de les contalles dels experts que ens acompanyen, tornem a baixar pel mateix sender empinat fins a la cruïlla assenyalada, i ara prenem el sender que per l'esquerra ens portarà fins al Mas o Corral de l'Obaga, segons l'Institut Cartogràfic Valencià. Aquí trobem les interessants restes d'una altra gran masada amb corrals annexos, i el traçat del sender que per l'esquerra remunta cap al Pla de les Serralles, al capdamunt de la Moleta, pel vell camí de l'Obaga.
Nosaltres prenem el ramal de la dreta, que per darrera del mas ens porta fins al povet del mas i un antic safareig a tocar, i segueix davallant cap a les fèrtils planes al peu de la serra, on aviat creuem un pista i per un vell camí de carro, entre vells ametllers, guanyem terreny cap a la Pobla. Trobem la pista encimentada que puja per l’esquerra cap al Boixar, i davalla plàcidament cap al poble.
Un cop al poble pugem fins al cementiri per retre un petit homenatge als caiguts, tant pels fets del Cabanil, com a masovers i veïns de la Pobla que van passar per aquell mal tràngol.
Una darrera visita a l'esglèsia de l'Assumpció, o de Sant Pere, situada al punt més alt del poble, abans de tornar a baixar a la Plaça Major, on donem per acabada la ruta.
Una sortida imprescindible per als que ens estimem, tant la Tinença, com la nostra història i patrimoni.
Felicitats a l'Associació de Veïns de la Pobla de Benifassà, que una vegada més ens han regalat un fantàstic dia de muntanya, i al Parc Natural de la Tinença per haver accedit a netejar i senyalitzar aquestes precioses rutes, que fan més atractiva encara la visita a aquest racó de la nostra geografia.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada