Pel Barranc dels Coloms. Montsià
8 de novembre de 2020
Novament us presento recents troballes de coves i balmes a la serra del Montsià, fruit de la recerca incansable dels amics Agustí i Francesc. Situades al Barranc dels Coloms, a la seva capçalera, i ben properes una de l'altra, tot i que separades per un cingle potent que ens obligarà a donar una bona volta per descobrir-les, us convido a visitar la cova dels Coloms i la dels Cànters. Complemento la volta revisitant la Foradada, el Mas de Mata-redona i la font del Llop, molt més conegudes, però de visita obligada.
Dificultat: Moderada si es volen visitar les coves, perquè s'ha de sortir de sender, per corriols perdedors, i de molta pendent. Fàcil la resta.
Desnivell: 1250 m. acumulats.
Durada: Unes 5 h. comptant parades. Uns 10Km.
Aproximació: A la rotonda de la gasolinera Galp, a la N 340, de la Ràpita, prenem la sortida que puja cap a la serra i seguim la pìsta esfaltada fins a una àmplia esplanada on es pot deixar el cotxe, al costat del barranc de Solito, just a l'altre costat està l'àrea recreativa de Mundana.
Itinerari: Remuntem per la pista, passant dues barreres per impedir l'accés de vehicles. Just abans de la segona, per un corriol a l'esquerra vaig a visitar el bonic cocó de la Mau i la barraca de pedra en sec que hi ha a tocar. Un altre cop a la barrera, la creuo i segueixo encara uns metres per la pista per veure si al cocó de la Lluca hi ha aigua, però des de la mateixa pista ja veig que és completament sec.
Torno novament a la barrera, on la pista fa una gran corba i començo a remuntar per sendera el barranc dels Coloms.
Cocó de la Lluca
En poca estona guanyo el Pantà de la Ferradura, que amb l'aigua dels darrers dies està a un terç de capacitat, i amb els bassis plens.
El petit sender segueix remuntant, després de canviar de vessant fins al sender travesser que per la dreta ens portaria cap al Castell, i per l'esquerra a la sendera de la Canícia.
Ni a dreta ni a esquerra, recte amunt per un petit aixaragall de pedra solta que remunta cap a la base de les parets del cingle. El corriol s'empina força i ens condueix fins a una raconada del cingle on hi ha una gran heura arrapada. A un trencall de la raconada s'obre la boca de la Cova dels Coloms, que s'endinsa pocs metres al cingle però compta amb nombroses concrecions fòssils, que l'humitat ha pintat de verds i d'ocres roginosos. Tot i ser petita és ben bonica. Bona descoberta!!
Ara cal tornar amb compte per l'empinat corriol fins al sender travesser, que ara per la dreta, ens portarà fins al sender de la Canicia, la pujada més directa a la Foradada des de la Ràpita, que remunta pel fil de l'aresta, amb algun pas de grimpada, des del Mas de la Canícia fins al cim.
A mig camí, a la dreta trobem el que anomeno Forat al Castell, perque s'obre a la roca una petita finestra que emmarca perfectament el Castell, o Moleta de Fredes. Des d'aquí tenim unes vistes espectaculars de tot el barranc dels Coloms, del Pla de la Rueda, de la Mola Cartagena...
Segueixo pujant l'empinat sender i mirant al palleret ja puc veure la balma de la petita cova que vaig a visitar, encarada al nord.
Abans de guanyar el palleret, un petit molló de pedres, ens marca la baixada per la solana, cap a la cova del Palleret, i per l'obaga cap a la coveta dels Cànters. Una petita balma on hi trobem un parell de cànters, i des de la que tenim una fantàstica miranda a la cresta del Castell, i més enllà s'obre el delta...
Des del Palleret pugem a la Foradada pel sender que s'obre a la feixa entre cingles per la seva dreta.
Com sempre la Foradada, està plena de gent, parelles, families, colles d'amics... tots a la recerca de la foto, de la vivència, de la muntanya...
Baixo pel GR, passant pel Portell i cap al Mas de Mata-redona, cercant nous angles per deixar constància fotogràfica de la grandesa d'aquest Mas de cruïlla, en altres temps.
La baixada cap a la font de Burgar, és un rosari de gent, uns gaudint, saludant amb un somriure, altres no. Al món hi ha d'haber de tot, i com ara la nova realitat no ens deixa fer lo habitual, la gent cerca "noves experiències", amb més o menys motivació. Mentre no perguem ni el nord ni el respecte per la natura, aquesta ens pot acollir a tots. Fins i tot a algun hiperventilat.
Faig un "trago", com diuen els Quicos, a la Font de Burgar, i segueixo barranc avall per revisitar la Font i la Cova del Llop. Me fa gràcia trobar a una paret de la cova una vella inscripció dels "Muntamuntanyes rapitencs", un grup d'amics, com els també mítics "Maquis", que cap als anys 80 del segle passat, pujavem al monte, a viure les nostres muntanyes!
Baixo fins al Cocó de Jordi, però no hi arribo i trenco per la dreta, pel sender que va cap al corral del Maret i el cocó de Sant Roc, i seguint la pista, torno fins al cotxe.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada