Via ferrada Morral del Melo. Montsià
6 de desembre de 2020
La serra del Montsià ens ofereix un gran ventall de possibilitats per gaudir-la des de diferents àmbits del muntanyisme. Avui us deixo una proposta diferent: pujar al Montsià per una via ferrada, la Saturnino Sanchís Escuín, situada al Morral del Melo, conegut en el món de l'escalada com la Paret del Diedre; al vessant litoral de la serra i al terme d'Alcanar.
Un peciós traçat de via, que remunta la vertical paret del Diedre per la dreta. 150 metres de recorregut, qualificada de dificultat K3, en una escala de l'1 al 6, per tant entre moderada i difícil. Va ser equipada per la S.E.A.M. de l'Agrupació Excursionista d'Amposta l'any 2000, amb l'objectiu de facilitar les tasques d'instal·lació de les vies de la paret del diedre.
Aprofito l'aproximació i el retorn per visitar ubicacions emblemàtiques de la serra, en un recorregut circular.
Donades les característiques de la ruta, només es pot fer amb material específic per a fer ferrades: casc, arnés, disipadors, guants... i per suposat els coneixements per a progressar en aquests tipus de vies. És per això que la qualifico de molt difícil per als muntanyencs en general, encara que podríem dir que és moderada per a la gent del món de l'escalada. Per al meu gust li manca més protecció en els trams verticals, amb molts metres de cable solts. Però el traçat i les vistes, impressionants.
Aproximació: Des del km 1069 aproximadament de la N340, un camí esfaltat remunta cap a la serra en línia recta, és el camí de Codonyol. Creua el barranc en una forta corba a la dreta i a la següent bifurcació prenem el camí de l'esquerra, que pels pins de Manolo, i amb el barranc de Codonyol a l'esquerra va remuntant cap al corral de la "Gossera", donant la volta en el sentit de les agulles del rellotge a la Mola Piluca. Davant mateix del vell corral, a un apartador a la dreta deixem el cotxe.
Dificultat: Molt difícil. Cal equipament de ferrada i nocions de progressió.
Desnivell: Uns 1400m. acumulats
Durada: 4h 30’ comptant parades. Uns 7 km.
Itinerari: Des de davant del corral, seguim recte la pista que puja al coll de Mola Piluca. Abans de una bifurcació trobem l'entrada a una finca a l'esquerra, barrada per una cadena entre una yucca monumental i una olivera. Entrem a la finca i pugem pel camí que la travessa de cara a la serra i remuntant bancals. El camí es transforma en sendera que en sortir de la finca conreada, en pocs metres, ens deixa a la bifurcació de la Campana i la Ferrada.
Anem per l'esquerra mantenint l'alçada per un corriol perdedor. Creuem el barranquet del Cingle Roig de Cameta, que s'aixeca imponent a la nostra dreta. Als seus peus es distingeixen les restes d'una vella corralissa. Sempre mantenint l'alçada seguim avantçant en direcció sud, per damunt dels darrers bancals de les finques conreades que ens queden per sota, a l'esquerra.
Fa anys, quan la Gossera feia la funció de corral de bous, hi havia molts senders que sortint del mateix corral pujaven a la serra en diferents direccions. Una d'aquestes pujava directament des del corral a la bassa de Montero i al racó del Melo. Avui, els propietaris de les finques d'aquesta raconada han tancat el pas i per accedir a la bassa s'ha de fer per aquest corriol que us descric... i jo em pregunto: es poden tallar camins ancestrals de la serra, per molt propietari que siguis?? Sembla ser que si, per alguns està tot permés.
Torno al corriol que aviat em deixa al llit del barranquet que remunta al racó , i pel sender ens deixa a la Bassa de Montero. Abans remunto uns metres el llit del barranc per visitar el vell povet del Barquero. També tunejat pel propietari de la finca... sense comentaris!
Des de la Bassa de Montero ja puc veure l'imponent Morral del Melo, des d'un angle on ja es dibuixa el traçat de la ferrada.
Baixo cap al Racó del Melo, una gran raconada abancalada de la serra, en altres temps força treballada com demostra l'existència de nombroses casetes de camp. Tot i que el 2020 ha estat un mal any de bolets, ara al desembre al Montsià hi ha una eixida de "Mataparents" espectacular, com no s'havia vist mai. Visito una de les casetes més properes amb una cisterneta i un gran pi al seu interior, amb el sostre completament enrunat. Pocs metres més avall n'hi ha una altra amb una gran cisterna exterior.
Torno al sender, creuo el barranquet del Morral, i pujo a la caseta on trobem la bifurcació per pujar cap al Morral. Abans encara m'endinso a la raconada per visitar la caseta del Melo, completament enrunada, que té una espectacular cisterna interior i les restes de la pallissa. Baix al barranquet trobem una pica allargada al costat de les restes d'un antic forn de calç.
Un altre cop a la bifurcació del sender que remunta cap al Morral, el prenem en pujada mantinguda resseguint el fil de l'aresta. Per la dreta ja tenim una excel·lent panoràmica de la gran paret del Morral. Els escaladors la coneixen com la paret del Diedre, ja que a la part central un gran diedre la solca de dalt a baix. Per allí transcorre una via d'escalada, el Diedre, de tres llargs i una dificultat màxima de 7a al llarg central, uns 100 metres de món vertical.
No deixo passar l'oportunitat de gaudir de la progressió d'una cordada per l'esquerra del diedre, per una placa molt llisa, guanyant la partida a la verticalitat.
El sender deixa l'aresta i trenca per la dreta per creuar el petit barranquet als peus del Morral, i en forta pujada assolir la base de la paret. Un sender cap a la dreta ens porta a l'extrem dret de la paret per on veiem uns graons de ferro que superen un petit ressalt per assolir la base d'unes vies d'escalada. Passo per sota del ressalt per situar-me a la cara nord-est del Morral, per sobre d'un barranquet profund, on comença la via ferrada.
Bàsicament consta de tres parts: una primera que flanqueja la base de la paret resseguint unes cordes fixes, completament fetes pols. Cal anar en molt de compte, perquè aquesta primera part, encara que fàcil, està completament desprotegida .
El segon tram és una canaleta vertical instal·lada amb graons de ferro i un cable, que per al meu gust hauria d'estar més assegurat a la paret, en més punts, donada la verticalitat del tram;
i un tram final de cable, també poc assegurat, amb tirades de cable lliure massa llargues, que supera els estreps finals de la paret amb petites grimpades de III º, amb un pati molt considerable per sota, coincidint en la part més alta del Morral. Un traçat espectacular, que una mica reequipat i potser més protegit seria una ferrada imprescindible del Montsià.
Molt prop d'aquí, més cap a Alcanar, també tenim la ferrada del Pic Blanc (K3), i a l'altra banda de la serra, mirant a ponent, la d'Ulldecona (K4) de 300 m de desnivell i 700 m de recorregut.
Un cop al final de la via, per corriol perdedor remuntem el tros d'aresta que ens separa de la sendera de les Faixes, sota la punta del crestall de la Tenda. El dia acompanya i el mestral em regala unes vistes espectaculars de tot el litoral: tot el delta, la Ràpita i la badia dels Alfacs, la serra d'Irta i Peníscola... fins i tot avui es veuen perfectament les siluetes de les Columbretes, retallades a l'horitzó.
Prenc el sender per l'esquerra per anar sota les Faixes Tancades, que els mariners de la Ràpita anomenen el Bagul, a visitar la Font de Neus. Una preciosa raconada sota els cingles de les Faixes, que acull els tres grans bassis d'obra que recollien l'aigua de la font per abeurar els ramats. Fa molts anys que aquesta font ja no raja...
Torno pel sender, gaudint de les capçaleres dels barrancs del Morral del Melo, del Racó del Cingle Roig de Cameta, que es van succeint per la dreta. Dalt, a l'esquerra, s'aixeca altiva la "mítica" Portella Alta.
Faig un incís per fer una crida des d'aquestes línies, als centres excursionistes de la comarca, per recuperar aquest sender. Des de la Font del Bassiol, i més enllà, des de Roca Roja, i fins a la mateixa Foradada, aquest important sender en altres temps, està completament perdut, especialment en alguns trams, on només la coneixença del terreny i la intuició et permet avançar. Tot i ser un traçat poc concorregut, és preciós i et permet enllaçar moltes alternatives d'apropar-te a la serra. És una llàstima que es pergue definitivament!!
Aviat retrobo l'indicador de baixada cap a la Campana, però encara avanço uns metres per gaudir de les vistes privilegiades de la Foradada i del Pantà de la Sardina, des d'aquest punt de la serra.
Emprenc la forta baixada cap a la Campana, una roca singular que sembla el batall invertit d'una campana, i gaudint d'aquesta zona esquerpa del Montsià. Les vistes del barranc d'Aiguassera, del Cingle Roig, les Clotxes, Mola Piluca... espectaculars.
El sender ens baixa un altre cop fins al corral de la Gossera, on encara entro a visitar el seu vell pou, completament sec.
Una bona sobredosi d'adrenalina i diversió, en una proposta diferent de pujar al Montsià.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada