Cova Bassiol. Montsià.
20 de desembre de 2020
Un cop més m'endinso pel barranc del Bassiol al Montsià, per descobrir un altre dels seus petits secrets amagats: la cova del Bassiol. Una petita balma situada a un dels contraforts de la capçalera del barranc, ratllant els 500 m. d'alçada. Situada a l'obaga, entre les dos tarteres de l'empinat sender d'accés des de la Font del Bassiol a la Portella Conillera, al mateix crestall de la serra.
Com quasi sempre quan abordem el Montsià, cal comptar amb senders exigents i mig perduts, poc marcats... un bon pantaló llarg i determinació.
Aproximació: Més o menys al km 1067,5 de la N-340. i a tocar d'una petita zona de descans de la carretera, per la part de la serra, surt un camí que s'hi enfila perpendicular: el camí de les Ferreries, que seguim fins a trobar un altre camí que el creua, el dels Bandolers. Deixem el cotxe a un apartador de la cruïlla.
Desnivell: Uns 1200m, acumulats.
Dificultat: Moderada.
Durada: Unes 5 h. Uns 7Km. Vaig perdre molt temps netejant sender.
Itinerari: Som al camí dels Bandolers i el seguim per l'esquerra fins a creuar el barranc del Bassiol. En pocs metres un indicador ens assenyala el camí que remunta cap a la serra, resseguint el vessant esquerre del barranc. Aviat el camí s'acaba i es transforma en sender. El sender que cap a l'any 2016 vaig recuperar, segueix bastant transitable, senyal que alguns l'aprofiten.
Jo també aprofito la pujada per anar netejant les zones més "tocades" per la vegetació. Faig una primera visita al vell mas dels Severos, netejant també l'entrada a les restes del mas. Està completament envaït per la malesa. Deixo una petita fita al corriol per marcar l'accés.
Torno fins al cocó d'aquest mas i començo a remuntar barranc.
Aviat arribo al Mas dels Bardins, que sortosament, tot i el fràgil estat en que es troba, es manté igual a pesar del pas dels darrers anys. Segueixo remuntant i netejant sender fins a l'alçada de la Cova del Sardinero, on deixo la neteja per un altre dia, perquè el temps passa i encara tinc molt camí per endavant.
El sender em porta a la 1a tartera del Basiol, i deixo l'entrada a la font a la dreta, que ja visitaré a la baixada.
Remunto fort la tartera, superant un cingle que s'aixeca a la dreta, fins a trobar un corriol que ens treu de la tartera, també per la dreta, i ens condueix a la segona tartera. Abans però cal fixar-se en un petit cingle que s'aixeca, en direcció a Alcanar, on ja s'entreveu la cova del Bassiol.
Més per curiositat que per altra cosa, per veure com està el corriol d'accés a la Portella Conillera, segueixo remuntant. Ara toca la feixuga segona tartera, que cal remuntar pacientment fins al final. Dalt de tot trobem el corriol que per la dreta ens permet sortir de la canal pedregosa i per un corriol, ara en diracció a Amposta, anar remuntant els darrers estreps que ens separen de la Portella. Al track deixo marcades dos grans carrasques que ens serviran de referència. Hi ha poques fites de pedra que marquen el corriol i cal estar ben atents a les traces.
Un cop al crestall, a la Portella Conillera, és moment de fer una pausa, recuperar forces i gaudir de l'espectacle del panorama que se'ns obre a 360º. El Port, la Serra de Godall, la Foia, Ulldecona, Irta, Peníscola, les Comares, la linia de costa i la fabulosa Punta de la Banya...
Desfaig camí novament pel mateix corriol, baixant ara la gran tartera fins pràcticament al final on trobo el corriolet a la dreta que em deixa a una mena d'ereta que em porta a la següent tartera. En aquest punt i a un petit cingle a l'obaga de davant es veu la boca de la cova. Per arribar-hi deixo el sender per la dreta i resseguint traces de corriol, sense perdre alçada, per terreny molt brut i perdut assoleixo la Cova Bassiol.
Una preciosa balma que s'endinsa uns 7 o 8 metres al cingle, perdent alçada cap al fons.
Amaga una preciositat de gours, petites concrecions calcàries en forma de bassetes escalonades. Lamentablement estan completament secs i tenen una aparença molt fòssil. Recorda molt a la Cova de les Piletes del Port d'Horta de Sant Joan.
Un altre cop al sender, cal baixar la segona tartera. Al punt on s'obre i s'eixampla, cal estar atents a un corriol que per l'esquerra ens deixa als peus d'un cingle que resseguim i ens deixa, entre grans margalloneres i alguna figuera, a la Font del Bassiol.
Des d'aquesta i resseguint el sender de les faixes en direcció a Amposta, aviat trobem l'indicador i la bifurcació de l'Escaleta, que en baixada mantinguda ens porta a baixar pel crestall, en la vessant oposada del barranc del Bassiol, fins al Mas de Vilero.
Creuem el barranc pel sender i tornem al punt de partida.
Agraeixo un altre cop la gran tasca de recerca de Sisco i Agustí, que comparteixen les seves troballes i ens fan conèixer a fons la nostra serra.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada