Cova Punta de la Barqueta. Montsià
27 de desembre de 2020
La Punta de la Barqueta és un morral de roca situat sota el Palleret del Teix, a la cara litoral del Montsià. No me'n canso d'agrair als amics Sisco i Agustí la seva tasca de recerca d'elements significatius de la serra: coves, fonts, pous... per rescatar-les de l'oblit i fer visible aquest patrimoni natural de casa nostra. Aquesta vegada he tingut el plaer de compartir amb ells l'arranjament d'aquesta bonica cova.
Aproximació: Aproximadament al km 1068 de la N-340, tot just creuar el barranquet del Llop, venint d’Amposta, prenem el camí asfaltat que remunta cap a la serra. Sempre seguint el camí asfaltat arribarem a una bifurcació on aquest camí principal puja per la dreta. A un apartador del camí podem deixar el cotxe.
Desnivell: Uns 1500 m acumulats!
Dificultat: Moderada.
Durada: Unes 5h (sense comptar prospecció a la Portella Alta). Uns 8Km.
Itinerari: Seguim a peu per la pista asfaltada de la dreta hasta el final: l'aparcament del Pic Blanc, i l'entrada al Racó del Llop. Creuem una cadena i per un empinat camí remuntem amb l'imponent Pic Blanc com a teló de fons. Quasi al final del camí i a una bifurcació, prenem el ramal de l'esquerra que fa una corba a l'esquerra per arribar a la caseta de Dario. A la corba veiem una fita de pedres a la dreta que ens assenyala el sender al Mal Pas.
Aviat visitem la cisterna i el corral del Mariquito, just abans d'emprendre el costerut sender que ressegueix la carena i ens puja al Mal Pas de Rialla, per la dreta excel·lents panoràmiques de la paret de la Calma i de Roca Llisa. El Mal Pas és un dels pujadors mítics del Montsià, que salva la verticalitat del Pic Blanc pel barranquet de la seva dreta. Un cable instal·lat ajuda a superar el curt pas exposat. De cop torna a remuntar fort per guanyar en poca estona el replà de l'Ereta, al mig de la sendera de les Faixes. Una gran cruïlla d'aquest sector del Montsià litoral.
Prenem el sender en direcció nord-est. Com ja he comentat en anteriors entrades, el sender de les Faixes, tant important i transitat en altres temps, està absolutament perdut i desdibuixat per la vegetació. Es fa necessaria una intervenció urgent dels centres excursionistes per recuperar-lo.
El sender ressegueix el contorn de la serra i s'endinsa cap a la capçalera del barranc que remunta fins al Palleret del Teix. A la tartera que el remunta veiem una fita de pedres assenyalant el pas. Cal remuntar la tartera fins a la base d'un petit cingle, i resseguir-lo cap a la dreta per la seva base, on trobarem la Cova de la Punta de la Barqueta.
Allí hi trobo als companys Agustí, pinzell ma, i a Sisco netejant l'entrada a la balma.
Una altra gran troballa de la serra, tot i ser petita, és una preciosa coveta que com la del Bassiol, també presenta petits gours en estat molt fòssil, a la part baixa d'una colada, que ens recorda a La Cova de les Piletes, del Port. Fem petar la xerrada, i acabem de netejar l'accés a la petita balma, compartint vivències de la serra.
Ells retornen al Racó del Llop, i jo segueixo la ruta per visitar altres racons.
Un altre cop a la sendera de les Faixes, "navego" en direcció a Amposta. Sota els grans cingles de les Faixes tancades, revisito la preciosa Font de Neus, seca i estroncada des de fa décades. Per sota, la remor de la lluita dels escaladors a la paret del Diedre, al Morral del Melo.
Segueixo el sender i a la propera capçalera de barranc, i oberta al mig d'un cingles, s'obre la boca perfecta de Cova Canó, a la que accedeixo desgrimpant per la tartera de la capçalera del barranc, fins a una lleixa de poc més de metre i mig, que ens permet accedir a la cova.
Un altre cop al sender, i tal i com presento el track, desfaig camí un altre cop fins a l'Ereta.
Abans però, i fora del track, vaig a prospeccionar la vella sendera que remunta des de l'encreuament de la Campana fins a la Portella Alta. Un vell sender que usaven la gent del Mas de Comú per accedir des de la Ràpita al mas, pujant per la Campana, i directament al crestall, per baixar per la Font del Pi al Mas.
Trescant entre cingles, retrobo el vell sender, encara mínimament transitable fins a la Portella Alta. Netejo el tram final, ja quasi inexistent, i retorno per veure com està en direcció nord. Lamentablement, tot i intuir el traçat, entre corriols de porcs senglars, es fa molt difícil progressar. La malesa alta i densa cobreix per complet grans trams... Cal un petit exercit de voluntaris per recuperar el sender que planeja fins a la Cova del Gall, i baixa al sender de les Faixes.
Un altre cop al track, i a l'Ereta, prenc ara direcció sud pel sender de les Faixes. Aviat creuem la tartera d'accés a la Torreta i Cova Bonica, i planejant arribo a la Font del Fumat.
Deixo a la dreta el pujador a Molacima i a l'esquerra la Cova dels Palmers, i començo a baixar fins a la Font del Recreo, també seca i estroncada.
El sender segueix baixant regalant-nos grans panoràmiques del Pic Blanc i assoleix l'encreuament de la Cova de l’Hedra i la Font del Bassiol. Prenc el sender de l'esquerra que baixa decidit a l'Argiler, i carenejant en fort pendent baixo cap al racó del Llop. A l'encreuament que per l'esquerra baixa al racó, deixo el sender i carenejo la lloma de la serreta en direcció est, fora sender. Cap al final de la lloma, ara cap a la dreta en direcció sud-est, baixo fins a les finques d'oliveres i garrofers, on s'amaguen les restes del vell Mas de Guatxes.
Per sota i passant per davant d'una caseta, m'assomo a veure la Bassa de Catxapanda, ara completament seca. Resseguint el camí acabo de baixar fins a trobar l'encreuament de la pista asfaltada que puja al Racó del Llop, on he deixat el cotxe.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada