Barranc del Moltó. Montsià.
29 de març de 2021
Nova visita al Racó del Ninyo, trescant pel barranc del Moltó, a la recerca d'elements de patrimoni natural que van quedar pendents en la darrera entrada que vaig publicar. Aquesta vegada si!, gràcies a les indicacions d'Agustí Barceló, he pogut visitar la Cova de Guixa i la del Moltó, a una cinglera del barranc. De la cova de la Guixa ja ens en parlava l'amic Joan B. Beltràn en una visita a la cova del Valent, fa molts anys, després de força recerca ha sortit a la llum!!.
Novament adverteixo que és una ruta de descoberta, i per tant no espereu grans senders. Bona part del recorregut, tota la baixada del la capçalera del barranc, és fa fora sender, entre bancals perduts, per tant cal anar preparat amb roba i calçat adequat per encarar la "malea".
Aproximació: Aquesta vegada farem la ruta en sentit invers a la darrera que vaig compartir. Des de la urbanització del Camp de Tir, proper a la fàbrica del ciment, deixarem el cotxe al final del carrer Camp de Tir A, a una petita esplanada.
Dificultat: Difícil. El tram del Barranc del Moltó es fa fora sender. Millor seguir el track del GPS.
Desnivell: 600 m. acumulats
Durada: unes 3 hores. Uns 6 Km.
Itinerari: Prenem un camí recte cap a la serra, passant una cadena; al final de la recta el camí gira a l'esquerra i a la mateixa corba podem veure les restes d'un vell forn de calç, enrunat i ple de brossa. El camí es converteix en sender i remunta en direcció sud cap a un collet on hi trobem un pal de la llum i una cruïlla senyalitzada. Per la dreta remuntarem cap a la Moleta.
A un replà, al mig d'un bosquet de pins veurem una fita de pedres que ens mostra el corriol per accedir, entre el bosc al maset i bassot de Botó. Un revolcador de porcs senglars també ens assenyala l'indret, on trobem un preciós bassot o pou, assegurat per parets de pedra en sec. Es troba completament sec en el moment de la visita, però el terreny argilós assegura que deu recollir aigua de pluja. Al costat les restes del maset de Botó. Una bonica caseta dividida en dos habitacles. Un potser destinat a corral per als animals.
Seguim pujant pel sender de la Moleta i aviat el deixarem per l’esquerra, baixant cap a una zona més pelada de vegetació, per cercar un petit cingle on s’obre una petita balma encarada al Racó de Metxa, mirant a Alcanar. Mirant amb tot el sentit de l’expressió, perquè a la balma hi ha dos petites cavitats que ens recorden un ulls que miren el racó.
Tornem al sender per seguir remuntant la Moleta, per terreny conegut, i revisitant al nostre pas el Bassot de Badoc, la caseta de Badoc, i les restes d'una altra caseta amb un gran pi a l'interior. Arribem a la cruïlla amb la sendera del Fandango, el lligallo de Roca Roja, on hi ha el povet del Navarro ( o de Badoc) i les restes de la caseta. És destacable un gran exemplar de pi blanc que hi ha a la vora del sender. Poc més endavant ja veiem la capçalera del Barranc del Moltó, per on baixarem, i les restes de la Corralissa del Ninyo, al mateix coll.
Aquí acaba el sender bó i comença l'aventura... es tracta de baixar pel barranc, en direcció est, pel vessant esquerra, sense arribar al fons del barranc. Batallant amb les argelagues, el coscoll i l'arítjol, per estrets bancalets, fins a un petit nucli de pins a l'entrada d'un barranquet. Baixem uns metres per assolir la base d'un petit cingle, d'un 4 metres d'alçada, on trobarem la codiciada cova del Racó del Ninyo, la "Cova de Guixa". Un forat triangular a un metre i mig del terra, que dona pas a una petita sala àmplia, que en altres temps devia donar aixoplug als pastors i pagesos del racó. Resseguint la base del cingle i a uns 50 metres, s'obre al cingle una altra petita balma, la cova del Moltó, que tot i la seva senzillesa, presenta al seu fons unes boniques formacions calcàries.
Un cop trobades les coves caldrà fer el més difícil, baixar des d'aquí cap al fons del barranc per trobar la traça del sender que remunta el barranc per la seva base. Jo hi vaig trobar el pas millor i més evident, guanyant el fil de la carena que baixa directe, on casualment també hi vaig trobar marques, d'algun projecte per obrir o recuperar un vell sender. Vaig baixant però encara deixo la carena, novament per la dreta i de cara a la capçalera, per visitar una bonica coveta arrecerada en pedra en sec, i un gran cocó, uns metres més amunt, tallat a una llosa de roca.
Segueixo baixant, dibuixant una diagonal cap al fons del barranc. Quasi a la base, trobo uns vells bancals més amples, on hi ha unes boniques escales al marge i una barraca quadrada de pedra en sec amb el sostre enfonsat. El mateix bancal de la barraca ens permet creuar el barranc del racó del Ninyo còmodament i retrobar el sender que hi puja, just a la cruïlla on, per l'esquerra, podriem pujar cap a la cova del Valent.
El tram complicat ja està superat i ara el sender baixa còmode i planer fins a retrobar la pista de la pedrera del Ciment, baixant per aquesta fins al Camí dels Bandolers, i per la dreta, passant per la Torre d’en Calbo, tornar al Camp de Tir, on hem deixat el cotxe.
Més racons interessants del Montsià, que poc a poc anem desgranant...
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada