La Martinenca. Montsià.

 6 de març de 2021


Aquesta vegada us proposo un itinerari diferent, també de descoberta de patrimoni, però sense pujar a la serra. Ens quedarem a la falda marítima, entre Alcanar i la Ràpita, entre vells i nous conreus d'oliveres i extenses pinedes, a la zona coneguda com la Martinenca. Som-hi!

Bateria de Costa de la Martinenca

Aproximació: Per l'antiga nacional 340, des de la Ràpita i en direcció a Alcanar, just passada l'urbanització Sota Montsià, deixem el cotxe a un entrador a la dreta, just abans del barranc de la Martinenca. Dalt del Pinar del Cono.

Difucultat: Fàcil. Tret d'algun tram en que deixem el sender o camí per visitar algun element patrimonial.

Desnivell: Uns 300 m. acumulats

Durada: Unes 3h. prop de 10 Km.

Itinerari: Al costat de l'apartador on hem deixat el cotxe ja trobem les restes de la gran sénia i la gran bassa del Mas dels O'Connor, conegut també com el Mas de la Martinenca, amb un ampli rafal davant i molt enrunat. Deixem el camí a la dreta i baixem per l'esquerra al llit del barranc que remuntarem, cercant el millor pas, a dreta i esquerra. Hi trobem una zona d'engorjats que és millor superar pujant a les finques de l'esquerra. Finalment arribarem a un túnel que ens permet creuar la N 340 per sota. Just passat, remuntem per un sender a l'esquerra fins al camí de la Martinenca. 

Mas dels O'Connor


Sénia dels O'Connor

Barranc Martinenca


Túnel N-340

A la dreta veurem les restes d'una vella corralissa. Seguim per l'ample camí que ens pujarà fins a les restes del Mas del Lluco. Va ser restaurat cap als anys 70 del segle passat, però avui en dia presenta un lamentable estat d'abandonament. Encara es poden veure els grans corrals magatzems adjunts, dos grans cisternes, un forn a l'exterior... 

Corralissa Martinenca

Mas de Lluco





Ara, camp a travès, creuarem el barranquet per darrera el mas, en direcció nord-est per anar a trobar una vella caseta aljub, de sostre de volta, molt enrunada. La primera de les nombroses casetes d'aquest estil que podem trobar per tota la comarca. Tornem al camí i el prenem en direcció contrària fins a trobar a la nostre esquerra una altra caseta de volta, com la anterior, amb el sostre totalment esfonsat, però on encara es veu el detall del sostre de boveda fet amb rajola.

1a caseta-aljub del Lluco


2a caseta-aljub del Lluco




De nou al camí el seguim cap a la costa fins a trobar un sender marcat a l'esquerra que creua el barranc del Racó de la Riba en direcció oposada. A la propera bifurcació de senders prenem el de la dreta que de seguida ens porta a creuar el barranc del Bassiol. Un cop creuat el remuntem uns 100 metres fins a trobar un gran forn de calç, avui emprat com una joca de caça.

Barranc del Racó de la Riba

Forn de Calç de la Martinenca



Ara el sender surt perpendicular al forn en direcció nord-est. Trobarem dos trencalls del camí, a dreta i esquerra però seguim recte fins a una fita a l'esquerra, tocant d'un pi, d'on surt un sender que transcorre per una escletxa feta a un terraplé que ens deixa a una curiosa excavació, amb dos accessos, que devia fer les funcions de polvorí republicà a la guerra civil. Sortim per l'altre braç d'accés i tornem pel mateix camí on veiem una gran rampa de formigó i les restes d'una caseta, on probablement hi havia instal·lat un gran canó de defensa, molt prop del polvorí. La situació és estratègica: des d'aquí s'albira perfectament l'entrada a la badia dels Alfacs.

Entrada al Polvorí

Polvorí

Rampa de retrocés a l'emplaçament del canó



Desfem camí uns metres fins al trencall, que ara per la dreta remunta camí cap a la serra. Un cop passat un gran tallafocs sota una línia d'alta tensió, a una corba a l'esquerra trobem les restes de la gran corralissa dels O'Connor.
Torno al tallafoc i el segueixo en direcció nord-est. A la dreta podem veure des d'una altra perspectiva el polvorí, excavat al terra.

Corralissa dels O'Connor


Polvorí

Tallafoc de la línia d'alta tensió


Aviat trobem el camí de Ferreries que seguim per la dreta internant-nos al gran pinar dels O'Connor. Una influent familia irlardesa adinerada, els O'Connor, que van escriure una important pàgina a la història d'Alcanar. Partidaris de Felip V a la guerra de Successió, van deixar com a llegat un gran casal al centre històric de la vila, avui centre d'interpretació dels Ibers, i nombroses propietats com les finques i grans pinars per on transcorre el nostre itinerari.
A l'esquerra del camí trobem una de les casetes dels O'Connor. Amb la llinda d’arc de la porta feta amb rajola, sostre a una aigua, i una curiosa manera de recollir l'aigua de pluja, canalitzant-la des del sostre de teua fins a grans gerres de ceràmica que la contenen a l'interior de la caseta.

1a caseta O'Connor




Seguim el camí creuant el pinar fins a trobar el Camí dels Bandolers que el creua. El seguim cap a l'esquerra fins al barranc del Bassiol, però abans de creuar-lo prenem un camí a la dreta que remunta uns metres paral·lel al barranc. El camí esdevé sender a un pla amb nombroses arnes d'abelles abandonades. El sender es perd entre coscoll i matisses, però ja veiem al davant les restes del Corral de la Sibina, o de Llebra, en terreny perdut. Des de la porta del corral i baixant cap al pinar de davant trobem les restes d'un forn de calç molt tapat per la vegetació. 

Camí dels Bandolers

Barranc del Bassiol

Sender del corral de la Sibina

Corral de la Sibina o de Llebra


Forn de la Sibina


Seguim pel perdut en direcció nord-est pel límit del pinar, que en aquest punt és tant dens i brut que es fa impossible de transitar. Trobarem un replà obert a la vora del bosc, que en altres visites a la zova sol estar ocupat per arnes d'abelles, pel que és aconsellanle parar compte. Seguim uns metres el camí ample d'accés al replà fins a trobar un sender per l'esquerra, que seguirem en direcció a la pedrera. Abans d'arribar-hi i a la dreta trobem les restes de l'Aljub de Patorrat, de curioses formes, que segueix essent un misteri la utilitat d'aquesta construcció. Més endavant la Pedrera dels Fartafaves, on retrobem el camí dels Bandolers. El prenem en direcció a Alcanar i els deixem momentàniament per revisitar les restes de l'Aljub dels Bufaires i del bonic cocó de Patorrat. 

Caseta- Aljub Patorrat

Pedrera Fartafaves

Lliri menut

Aljub dels Bufaires


Cocó de Patorrat

Un altre cop als Bandolers i amb la mateixa direcció, prenem ara un sender pedregós a l'esquerra que ens torna a internar al dens pinar, fins a retrobar el tallafoc de la línia d'alta tensió. El tornem a seguir uns metres en direcció a la Ràpita, però atents a una fita a la dreta que ens mostra un corriolet perdut que ens portarà a visitar una altra caseta dels O'Connor, pràcticament igual a la que hem visitat fa una estona. També sense sostre, però que conserva intactes les gerres per a l'aigua de pluja. Per l'esquerra de la porta seguim el camí d'accés a la caseta fins a trobar al camí de les Ferreries. Ara el prenem cap a la mar. Si volem, i deixant un moment el camí per l'esquerra, podem visitar una bonica barraca de filat.

Pinar dels O'Connor

2a caseta dels O'Connor


Gerres cisterna



El camí va baixant cap a la N-340, però a l'alçada d'una altra linia elèctrica que creua el camí i per la dreta, prenem un sender que la ressegueix. A mig camí trobem un petit cocó al terra, a la vora del sender. Trobem ara un camí que paral·lel al barranc de la Martineca, puja de la carretera cap a la serra, el seguim per l'esquerra i aviat ens deixarà a la mateixa N-340 que creuarem, ara per l'asfalt.

Sender línia elèctrica

Coconet al sender

Creuem la N-340


El camí segueix baixant cap al mas de la Martinenca. A la dreta veurem les restes d'un vell frontó, i uns metres més avall i a l'esquerra val la pena assomar-se a veure les restes del que devia ser una caserna de les tropes de la bateria de costa, possiblement també assignades a la base del canó i al polvorí que ja hem visitat. Grans estructures de formigó i conduccions d'aigua, piques de lavabo, i una muntanya de restes del que devia ser l'habitatge.

Frontó

Restes caserna de la bateria de costa




Un altre cop al Mas, podem donar per acabada la ruta però us proposo acabar d'arrodonir-la visitant la costa. Prenem el camí que va paral·lel a la carretera en direcció nord, fins al gran bloc d'apartaments que dóna entrada a la urbanització Sota Montsià. Creuem la carretera i baixem a la platja.
Platges tanquil·les, de còdols, que amaguen surgències d'aigua dolça, on antigament els vaixells carregaven aigua dolça per seguir navegant, com a les fonts de Sant Pere, a propera platja del Codonyol.
Trobem ara el GR 92, camí de ronda, i el seguim en direcció sud. Platja de la Martinenca d'aigües cristal·línes, i petits penyassegat rabiüts que tallen i trenquen les onades. Passem vora mar el Pinar del Cono (abreviació dels O'Connor?), fins a un niu de metralladores circular vora d'aigua, vigilant per sempre la bocana de la badia. 


Platja Sota Montsià

GR 92

Platja Martinenca

Niu de metralladores


Uns metres més endavant i un cop creuat el barranc de la Martinenca, trobem també vora mar les restes de la potent Bateria de Costa, on s'havien d'emplaçar dos potents canons Krupp, un polvorí i diferents dependàncies de suport. El niu de metralladores juntament a un altre situat al sud, defensaven l'emplaçament. Em sorprén que els diferents temporals han obert l'entrada als túnels, fins fa poc, segellada…
Des del niu de metralladores, pugem pel pinar del Cono fins a la carretera, on retrobem el Mas dels O'Connor.

Entrada túnrls bateria de costa


Bateria de Costa

Entrada Pinar del Cono


Un interessant itinerari de descoberta, amb traces de la recent i tràgica història de la guerra civil a les nostres terres.

Salut i muntanya!!!

                    
Powered by Wikiloc





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Cova Bonica i Molacima. Montsià

Ruta del Maquis. Tinença de Benifassà