Racó del Ninyo. Montsià
14 de març de 2021
Seguint les indicacions de l'amic Joan B. Beltran i els passos d'Agustí Barceló, us presento un nou itinerari de descoberta del Montsià. Aquesta vegada pel barranc del Moltó, entre la pedrera del ciment i la Moleta, al que es coneix com el Racó del Ninyo. Tot i que hi ha alguns trams de sendera bona, i altres marcats, suposo que per l'Agrupació excursionista d'Alcanar, l'itinerari transcorre majoritàriament per corriols, i la zona de la capçalera del racó, cercant el millor pas entre antics bancals molt perduts, pel que qualifico la ruta com a difícil. Caldrà afrontar-la amb pantaló llarg i gruixut i bon calçat de muntanya per sortejar el coscoll i l'arítjol.
Aproximació: Al Km 1065 de la N 340, a l'alçada de la platja de Mar-i-cel, prenem un carrer que puja cap a la serra, entre una urbanització. Al capdamunt del carrer trobem la Torre de Morralla, on podem deixar el cotxe, a la cruïlla amb el Camí dels Bandolers.
Dificultat: Difícil. Molts trams "fora sender".
Desnivell: Uns 1000 m. acumulats.
Durada: 8 Km, unes 5 h.
Itinerari: Seguim el camí dels Bandolers en direcció nord, on retrobarem la Torre d'en Calbo i poc més endavant la pista de servei de la pedrera de la fàbrica del ciment. Aquí deixem Bandolers i per l'esquerra remuntem la pista de la pedrera fins a una gran corba a la dreta. Deixem la pista i encarem el barranc que se'ns obre a l'esquerra, el barranc del Moltó.
A l'extrem de l'esplanada trobem la traça d'un vell sender que remunta paral·lel al barranc per la seva part dreta.
Cal estar atent a unes fites a la part dreta del sender que ens assenyalen l'entrada al corriol que comença a remuntar fort per un barranquet empinat a la dreta. El traçat del vell sender és evident, i molt bén trobat i recuperat per l'amic Agustí que ens porta quasi a la seva capçalera on trobem una curiosa caseta que aprofita una petita balma del cingle, amb una dependència adosada i feta en pedra en sec, per aixoplugar l'animal. Encara hi trobem les restes de la petita xemeneia i alguns estris de cuina. Joan B. Beltran fa uns anys ja ens va parlar de l'existència d'aquest bonic raconet, i finalment l'hem retrobat. Obrint sender des d'aquí i cap amunt, es podria establir un magnífic accés a la propera Bassa de Damià, el més directe. Ho deixarem a la carpeta de pendents!
Cal desfer camí i baixar per retrobar el sender que seguiem per seguir remuntant el barranc. Arribem a uns bancals amples i perduts a la confluència de dos barranquets, on hi trobem una cruïlla. Seguim per la dreta remuntant fort. Cercant per les vores del corriol trobo les restes d'un vell forn de calç completament cobert de vegetació, abans d'emprendre la pujada forta. A mitja pendent, el petit corriol passa per les restes d'una vella barraca quadrada de pedra en sec, i poc més endavant trobo les restes d'una caseta de camp molt enrunada, la caseta del Valent, amb les teules del sostre curosament apilades al seu interior.
Uns metres més amunt i seguint un estret bancal molt perdut per l'esquerra, arribo a la cova del Valent. Una petita balma al recer d'una gran punta de roca, tancada per davant amb paret de pedra en sec. Un bonic lloc on reposar forces, i gaudir de la panoràmica del barranc del Moltó que s'obre al davant.
Des de la cova, i cap a l'esquerra, intentant no perdre alçada anem guanyant metres cap al barranquet, on hi trobem les restes d’una altra caseta amb una gran cisterna excavada al terra. A partir d'ara, si el corriol ja era perdedor, ara és inexistent, i caldrà estar atents a alguna fita i al millor pas entre la malesa. La clau està en remuntar tant com es pugui el barranquet de l'esquerra, a trams pedregós, per antigues bancalades que remunten quasi fins a Roca Roja. Poc a poc anem guanyant terreny cap a la dreta, ja quasi dalt a la carena, per anar a trobar les restes de la caseta i el cocó de Cabretes. La fita és un gran pi que destaca retallat sobre la carena, als peus hi trobem les restes de la caseta.
En direcció sud, i entre vells bancals perduts, anem a cercar un petit pinaret que amaga les restes d'un vell forn de calç on es va fer una caseta, amb una bonica piqueta al davant de la porta, i uns metres més avall les retses d'un altre forn.
Seguint més avall encara trobaríem les restes d'una altra caseta, però des del forn-caseta seguim en direcció sud, sense perdre alçada, entre coscoll, per anar a retrobar la part alta del barranc del Moltó. Baixo fort a la recerca de la cova de la Guixa, que aquesta vegada tampoc vol sortir... sovint et trobes cercant una agulla en un paller, enmig dels racons perduts del Montsià. Ho deixo per una altra ocasió i emprenc la capçalera decidit, en pujada cap a la vella Corralissa del Ninyo. Abans però encara trobo les restes d'una altra vella caseta de camp.
A la corralissa retrobo el sender del Fandango, que puja resseguint el lligallo de Roca Roja. El segueixo en direcció sud-est per trobar la cruïlla a la Moleta i a la serra del Fandango. Allí hi ha les restes de la caseta i del Povet del Navarro, també conegut com Povet de Badoc. Prenem la variant de l'esquerra per anar a trobar el Bassot de Badoc i la punta de la Moleta. Des d'aquí aprofito per baixar uns metres per tenir una bona panoràmica de tot el barranc del Moltó que he remuntat per l'altre vessant. Des d'aquest punt estratègic també veig clarament que la cova de la Guixa ha quedat uns metres per sota dels cingles on havia fet la prospecció. Ja ho tinc clar per a la propera vegada!
Per entre vells bancals de la cara litoral de la trorreta, i amb la fàbrica del Ciment als meus peus, trobo les restes d'una altra caseta de camp i poc més endavant retrobo el sender que baixa de la Moleta. El segueixo en fort pendent cap a la torre d'alta tensió on hi trobem una cruïlla senyalitzada. Per l'esquerra seguim davallant fort cap a les urbanitzacions del Camp de Tir, on retrobem el cotxe, prop de la Torre de Morralla.
Seguim redescobrint elements patrimonials i naturals de la nostra estimada serra.
Salut i muntanya!!
Millor que mai, Pep! Felicitats!!
ResponEliminaMoltes gràcies Agustí!!
ResponElimina