Palleret del Teix. Montsià. 100 cims
5 d'abril de 2021
El Palleret del Teix és una punta plana del crestall del Montsià, entre les Faixes Tancades i la Torreta, a la portella de la Font del Teix, just on surt el sender que puja del Mas de Comú i que va cap a la punta cimera de la serra. Sempre ha estat allí, i de ben segur que mai hi heu pujat, perquè el sender de la carena el voreja per la part oest. Cap a principis d'any, l'amic Agustí Barceló, que a més d'excursionista té l'afició de l'escultura, va tenir la pensada de posar una de les seves obres: "lo caminador del Montsià", dalt d'una pedra al capdamunt del Palleret.
Ha estat una revolució: en plena pasqüa, quan la serra s'omple de senderistes vaig estar a la Torreta, i curiosament no hi havia ningú. Em va estranyar, perquè vaig veure molt de moviment de gent amunt i avall. L'objectiu de tothom era anar a veure al "Caminador"; el Palleret era ple de gent... Observant l'escultura em sembla veure a Agustí amb el seu barret que sempre l'acompanya i el seu pas decidit. Només li falta el gos!
Us convido a pujar a veure al "Caminador", i de camí visitar mil racons emblemàtics del Montsià faldut.
Aproximació: Des d’Ulldecona, pugem pel camí Montsià, o camí del Mas de Comú, l’antic GR-92, cap a la serra. Passat l'entrador del Mas de Mulet i també a la dreta veurem un entrador senyalitzat com a Camí de la Torreta que per estret camí ens deixa a una petita zona d'aparcament.
Dificultat: moderada, algun petit tram discorre per sender poc definit
Desnivell: 1500 m. acumulats
Durada: Unes 6 hores, uns 13 km.
Itinerari: Sortim de la zona d’aparcament del Camí de la Torreta pel sender que comença a remuntar la serra entre bancals d’oliveres, i on la primavera esclata entre mil lliris blaus a tocar del sender. Remuntem el barranc de la Trona, fent àmplies ziga-zagues, fins al Monte de Cagalló, on visitem el vell povet i el bassot argilós i quasi sec a la vora del sender, abans d’emprendre un llarg flanqueig per la capçalera del barranc en direcció nord-est.
A una punta de la serra s’aixequen les restes del Corral de Tabola, una vella corralissa del bestiar que en altres temps poblava la serra, i uns metres més amunt a l’esquerra del sender, la cova de Tabola, un petit recer per a pastors.
El sender segueix flanquejant en la mateixa direcció fins a trobar al següent ressalt de serra les restes del Mas de Rosalea, un dels masos grans i emblemàtics de la serra juntament amb Mata-redona, el de Comú o el de Mulet. Sota els bancals més baixos del mas, trobem la Font de Rosalea, que fa molts anys que veig completament seca, una barraca de filat, i l’agulla de la Trona, que dóna nom al barranc. Per dalt del mas, sortint del sender cap a l’esquerra, també es poden visitar les corralisses del mas.
El sender segueix pujant fins al Fornet de Callarissa, un bonic cocó, que aprofita el que entenc que devia ser un forn de calç. Més amunt el sender es bifurca: cap a la dreta pujariem cap a la font de Molacima, però prenem el ramal de l’esquerra que puja cap a la Torreta. Una nova bifurcació senyalitzada que per l’esquerra ens baixaria cap a les coves del Pare Pasqual, i on seguim recte. Aviat guanyarem la cresta del Montsià, però abans d’arribar a l’ampli coll de Molacima, i a la dreta del sender encara trobem el cocó del Fesoler.
Ja a la carena només ens cal resseguir-la cap al nord-est per assolir la punta cimera del Montsià: La Torreta, o Pic del Pare Pasqual, de 765m. Sembla increïble però no hi ha ningú, tot i el tràfec de gent que he anant veient durant el matí. Un regal que aprofito per gaudir en solitud de la preciosa panoràmica que s’obre als meus ulls en totes direccions.
Segueixo carenejant en la mateixa direcció per baixar a la Portella de la Font del Teix, i ara entenc el que passa: dalt del Palleret del Teix hi ha fins a tres grups de gent visitant el “Caminador”. Amb només uns mesos, pujar al Palleret s’està convertint en un clàssic, per poder gaudir, des d’un mirador excepcional de la bonica escultura de l’amic Agustí. Cal fins i tot demanar tanda per poder fer la foto a l’escultura…
Ja he complert en la peregrinació i ara cal començar a baixar. Torno a la Portella i enfilo de baixada el sender al Mas de Comú. Deixo per l’esquerra el sender momentàniament per visitar també la Font del Teix, que tot i la poca pluja que ha caigut aquest final d’hivern, encar conserva una mica d’aigua.
Baixem fins al vell Mas de Comú, que poc a poc va acusant el pas dels anys, perdent parts de la seva estructura, i sobretot els grans bancals del mas, que amb la manca de ramats que el mantinguin, pateix una invasió espectacular de romingueres i aritjols que els fan intransitables… Tot i que ho he intentat per dos llocs diferents, no he pogut arribar fins a la font del Mas de cap manera. Una fortalesa infranquejable de “malesa” la fan inabastable. Un panorama ben trist per als qui hem conegut la Font del Mas de Comú en altres temps.
Torno al vell GR 92, anar pels bancals és anar a prendre mal, i ara en direcció sud-oest començo a baixar. Allà on s’acaben els darrers bancals del sud del mas, a un cingle s’obre una corralissa del mas aprofitant una gran balma. El sender comença a baixar cap al barranc de l’Ortiga, i el deixo un moment per l’esquerra, per anar a visitar, fora sender, una curiosa coveta que s’amaga a un cingle de cara al barranc, on hi ha una gran quantitat d’estris de cuina.
Una mica més avall, deixem el GR també per l’esquerra, per creuar el barranc i visitar la Font de l’Ortiga, completament seca. Seguim el corriol que ens portarà cap al Barranc del Pare Pasqual però abans de deixar el de l’Ortiga, encara podem contemplar des de la distància, la bonica Cova de l’Ortiga, o del Gall segons el mapa de Piolet, a l’altra banda de barranc, a un gran cingle que mira al migdia.
El corriol ens porta fins a la gran barrancada del Pare Pasqual, on encara tinc pendent una altra visita important. Prenc el ramal de l’esquerra, a una bifurcació, després de deixar enrera les restes d’una barraca de pedra en sec i d’una caseta, en direcció al Mas de Rosalea, pel sender que flanqueja la part alta del barranc.
Passada una tartera, a una zona de cingleres per on transcorre la Ferrada d’Ulldecona, prenem un corriolet poc visible, per la dreta, que entra a una faixa entre dos alts cingles on s’amaga la Cova de la Tosca, just damunt de la Cova del Pare Pasqual. Una gran cinglera allargassada que a la part central té una gran balma que ofereix un excel·lent recer. Una gran columna marca l’entrada a la balma, d’on goteja l’aigua del sostre, de cara a la Foia d’Ulldecona. Just per l’esquerra de la balma puja el segon tram de la ferrada, enfilant-se al cingle desafiant la verticalitat.
Un altre cop al sender, desfem el tram fins a la caseta i prenem el ramal per l’esquerra que comença a baixar, i passa per la cova del Pare Pasqual, baixant fort pel vessant esquerre del barranc. Davant la font un bonic exemplar dels pocs grèvols que hi ha al Montsià.
En trobar la carena que tanca el barranc, passem per la bassa seca de la Campa, des d’on s’observen nombroses casetes enrunades a la base del barranc. Canviem de vessant i passem al barranc de la Puríssima en forta baixada, fins a l’àrea interpretativa del Barranc del Mas de Comú, on retrobarem el GR, ara convertit en pista, que enfila cap a Ulldecona.
A l’altre costat del barranc per la dreta veiem també les restes d’una gran corralissa, al pas del Lligallo Reial.
Pista avall retrobem l’entrador del Camí de la Torreta a l’esquerra, i aviat el cotxe.
Un itinerari de descoberta de masos, fonts, cocons i coves, al vessant d’Ulldecona de la serra, amb visita inclosa al “Caminador” del Palleret del Teix. Imprescindible!!!
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada