Mola Piluca i Moleta de Tecles. Montsià
10 de juny de 2021
Torno al Montsià per presentar-vos una aproximació a la Moleta de Tecles i a la Mola Piluca, molt properes a la Ràpita, tot i ser al terme d'Alcanar. Una ruta senzilla per descobrir nous camins, per estirar les cames i gaudir del vessant litoral del Montsià, i de passada descobrir també una mica del ric patrimoni etnològic de la nostra serra. Som-hi.
Aproximació: A la N-340 a l'alçada de la Ràpita, passada la rotonda de la Galp i en direcció a Alcanar, prenem la primera pujada a la dreta cap a la serra. A la primera bifurcació, prenem el ramal de la dreta un altre cop, per una llarga i estreta pista que remunta cap al Montsià. Cerquem algun entrador d'alguna finca per deixar el cotxe, sempre respectant l'espai.
Desnivell: Uns 550m. acumulats.
Dificultat: Fàcil. Tota la ruta transcorre per senders fressats, tret de la baixada al Cocó del Badesso, que tot i ser un corriol està net, marcat amb fites i és transitable.
Durada: 2h 30'. 6,5 Km.
Itinerari: Des de l'entrador on he deixat el cotxe, desfaig uns metres de pista per trobar, a la dreta, el fressat sender d'accés a Mola Piluca. El remunto uns metres, puja empinat entre grans lloses llises, fins a trobar per l'esquerra un sender marcat amb dos fites de pedres, que ens assenyalen el sender que remunta a la Moleta de Tecles. De camí i mirant cap al mar es retalla tota la situeta de la badia, la Punta de la Banya, i en primer terme la Ràpita.
Em sorprén la dedicació d'algú que ha assenyalat tot el sender amb una successió interminable de fites de pedra, força artístiques i estudiades. Un virtuós de les fites!.
Per l'esquerra destaca la Torre de Pasqualot, la 2a torre del Moro, i al caent de la serra la gran cantera de la torre, ben amagada.
Al capdamunt de la Moleta, una gran fita de pedres hi marca el cim de 185m. , i al costat una petita barraqueta de pedra en sec, que fa de recer d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, guarnida amb flors i fòssils, mirant a la mar, vetllant pels mariners... Entre les fites i la capelleta, el racó després una certa "màgia telúrica"...
Des del petit cim una curta baixada ens torna a deixar al sender principal d'accés a Mola Piluca. Pugem cap a un pal de la llum que creua el sender, però abans d'arribar trenquem novament per un sender a l'esquerra, que en lloc de pujar directe, fa un gran flanqueig cap a l'esquerra de la Mola, seguint la linia d'alta tensió.
El sender planeja i ens permet gaudir de la linia de costa. Ara per l'esquerra ja podem veure el racó de l'Aljub, on destaca la Torre d'en Urbano, la 3a torre del Moro. Al final del flanqueig, arribem a un encreuament, a l'esquerra un pal d'alta tensió, per on davalla un sender fins a l'entrada del Barranquet de l'Embut.
Hi baixo uns metres i novament a l'esquerra del pal, amagat uns metres més avall, hi trobo el cocó de la Xaneta, mig colgat de vegetació. Del cocó surt un corriol poc fressat, que aprofito per netejat i marcar amb fites que ens baixa novament als plans treballats del racó de l'aljub on trobem el bonic cocó del Badesso, protegit per una cuidada barraca de pedra en sec.
Un cop feta la visita torno a pujar fins a l'encreuament del pal d'alta tensió, i ara prenc el sender que remunta fort. Poc més endavant es bifurca. Són dos ramals d'un sender obert fa poc pels "bojos" del BTT, suposo donat el seu traçat que per a practicar descens. Res a veure amb els senders ancestrals de muntanya que cerquen l'itinerari més lògic defugint de rampes directes, esquivant els marges que delimiten els bancals. Tots dos ramals pugen, o baixen, "a saco" per posar a proba les potents bibicletes de muntanya i la perícia dels pilots.
Uns metres més amunt es tornen a trobar els dos ramals, i després d'unes empinades pendents comencen a flanquejar planejant cap a l'esquerra, buscant, ara si, el traçat més lògic per arribar al cim de la Mola Piluca. Abans i per l'esquerra podem gaudir si el dia és bó de tota la línia de la costa que es perd sud enllà fins a la Serra d'Irta, amb Peníscola d'estandart. Per davant i mirant a la serra, el sol s'amaga per la Portella Alta.
El sender ja molt planer ens porta a retrobar el sender habitual de pujada a la Mola, també conegut com el sender de les "antenes", i on un solitari xiprer i un bidó metàl·lic, marquen el punt d'inflexió. Ara baixo per l'estret camí que ens condueix a la part de ponent de la Mola Piluca, des d'on es poden contemplar les restes del corral de la Gossera, amb el Cingle Roig de Cameta com a teló de fons. Per la dreta s'aixeca alterós el Cingle Roig, les Clotxes i al fons la Foradada.
Un cop a la pista que puja a la Gossera la segueixo per la dreta fins a l'emblemàtica caseta de la Santa, amb la seva cisterna amb vistes al poble. De la caseta surt el sender que baixa fort cap al barranc, passant per la finca de la Merala, i deixant a l'altra banda del barranc la cova de Paulino.
Un cop al llit del barranc d'Aiguassera, creuo l'estret i prenc la pista que torna a baixar cap al poble. Quasi al final, abans d'arribar al cotxe, em crida l'atenció la perfeccció geomètrica i d'execució dels marges dels petits bancals que remunten cap a la Moleta de Tecles.
La sàbia feina dels nostres avantpassats sempre present a tots els racons del Montsià.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada