Pujador Xavetes a Roca Xapada, Airosa i Canal d'en Marc. Els Ports.
2 de maig de 2021
Casualment em va caure a les mans una ressenya del Pujador de les Xavetes, una via directíssima per pujar a Roca Xapada, seguint el traçat lògic d'una empinada canal instal·lada amb cable i cadenes. Una excel·lent proposta amb un fort component aventurer d'aquest preciós sector dels Ports. Complemento la ruta amb la visita a una fantàstica balma al mig de la Canal d'en Marc, al racó de Tacons... Tot plegat una ruta que té de tot i que podriem qualificar de difícil per la progressió delicada i força aèria del pujador. Adrenalina garantitzada!
Aproximació: Des del Mas de Barberans prenem la T 3421 en direcció a la Sénia, després de 1'5km aprox prenem una pista senyalitzada a la dreta: "La Vall". La seguim 1,8 km, fins a la confluència dels barrancs de la Vall i de les Carroveres, on prenem la pista de la dreta que creua el barranc, i remuntem la pista fins a l'indicador que ens marca la bifurcació a l'esquerra per baixar fins a l'Àrea recreativa de la Vall. Una gran esplanada acondicionada, on podem deixar el cotxe.
Dificultat: Difícil. El pujador és delicat, i tot i no ser imprescindible, portar un equip de ferrada ens pot assegurar alguns passos
Desnivell: 2300m. acumulats
Durada: 6 h. Uns 12 Km.
Itinerari: Des de l'esplanada de l'àrea recreativa, anem al seu extrem est, i prenem un sender que remunta en direcció nord. Aviat passarem una portera, i resseguint el sender arribem als Masets de Silvestre, les restes de dos o tres petits masets, força enrunats i envaïts per la vegetació.
El sender va remuntant i ens portaria a trobar la pista que puja a Casetes Velles. Abans però trencarem per la dreta, per un corriol poc marcat que comença a baixar cap al fons del barranc. Just a la vora de la llera del barranc trobem una preciosa esplanada amb uns bancals nets i arreglats, una bassa, una sénia, les restes del vell Mas de Silvestre i una caseta més recent... de postal.
Per la vora de la caseta el sender baixa i creua el barranc per retrobar la pista d'accés a Casetes Velles. Pocs metres més endavant una gran bifurcació ens porta a prendre la pista de la dreta, barrada amb una cadena, que remunta cap al Coll de Lloret. A la primera corba de la pista cap a l'esquerra, i per la dreta, prenem un sender marcat amb traces de color roig, que remunta fort tota la faixa del Boveral, per entre dens bosc de carrasques, fins a sortir a la base de la primera faixa de cingles. A l'esquerra s'aixeca imponent Roca Xapada, i per la dreta, sempre seguint les marques roges comencem a remuntar el pujador.
Una successió d'instal·lacions de cadenes i cables ens ajuden a superar els trams més empinats i exposats, entre alguna grimpada i algun flanqueig entre cingles, alguns força aèris, que posen a prova la serenitat de qui el segueix. Un equipament per a fer via Ferrada, tot i no ser imprescindible, és aconsellable per superar els trams més delicats amb més seguretat.
Poc a poc guanyem alçada i des dels peus d'una imponent agulla, a un collet del recorregut, s'obre un preciós mirador a Roca Xapada, que ja tenim quasi a la mateixa alçada. Una grimpada final i una canal empinada ens treu del pujador i ens deixa a un collet, des d'on s'obre una gran panoràmica cap al Castell de l'Airosa, el Coll d'Ascens i la preciosa raconada de Tacons, sembrada de les característiques agulles de roca de la capçalera de la Canal d'en Marc.
Des del collet, remuntem seguint la carena en direcció nord-est fins a trobar el sender que vé del Castell de l'Erosa i per l'esquerra segueix cap a Roca Xapada. El seguim en aquesta direcció per visitar-la.
Un cop assolit el Cim de Roca Xapada, amb el seu característic "bolo" de roca, ens assomem a veure una petita cova, refugi de cabres, a la seva cara sud, i anem voltant la gran mola de roca: el seu característic badall a la cara Est, i acabem de voltar-lo per accedir a la cara oest on s'obre un impressionant badall al terra, que parteix tota la mola de nord a sud.
Aprofitem per fer una parada i reposar forces, mentre que el temps, força variable aquesta primavera, ens apressa a tapar-mos de la fina pluja, que intermitentment ens acompanyarà la resta de la jornada.
Ara sí, canviem el rumb i prenem el sender en direcció sud cap al Castell de l'Airosa, pel coll d'Ascens, on trobem la bifurcació que per la dreta baixa cap al racó d'en Marc; seguim recte en la mateixa direcció. El sender fa un fort revolt per l'ombria del Castell i un altre cop en direcció nord remunta cap a la cresta cimera del Castell de l'Airosa.
Al seu extrem més occidental fem parada a la Roca Foradada, força concorreguda de visitants, i després de les fotos de rigor baixem per la cara sud per visitar, més a llevant, la bonica agulla de "La Birla". Els voltors planegen sobre el castell, aprofitant una estona de fort sol, solcant els corrents d'aire ascendent dels vessants de l'Airosa.
Prenem ara el fressat sender que baixa cap al Mas del Barberans, en direcció a un altre castell rocós que s'aixeca a l'est: l'Embotarell. Hi passem a tocar però no hi arribem; seguim el traçat del sender que baixa cap al sud. Cal estar atent perquè deixarem el sender al Mas i prendrem un ramal a la dreta que ens apropa a un altre castellet de roca, amb un forat ben rodó que s'obre cap a la Vall.
Seguim baixant deixant el darrer "castell" a la dreta, per un sender àmpli, recentment netejat, seguint l'àmpla carena en suau pendent. Al davant i a l'altra banda del Barranc de la Galera, s'obre als cingles el gran Forat Roig. Una immensa balma rogenca, que tinc pendent de visitar, i que s'albira pràcticament des de tot el recorregut. El sender comença a baixar més fort pel pendent nord de la carena, aprofitant una gran tartera de pedra, fent grans ziga-zagues, i ens deixa el sender principal que transcorre pel fons de la barrancada i remunta tota la canal d'en Marc.
Es podria baixar directament per l'esquerra cap al Racó d'en Marc, però encara queda per descobrir una altra "perla" de la jornada. Remuntem pel sender, per la dreta, cap a l'Airosa, deixant a la dreta una immensa agulla de roca, fins al punt on el sender surt de la barrancadeta secundària que seguim i passa a seguir el vessant de la Canal d'en Marc, el barranc principal. S'ha d'estar atent perquè un corriol poc marcat surt per l'esquerra del sender i comença a baixar cap al fons de la canal. Un cop al llit de la canal, cal remuntar-la, per la dreta, per un preciós i ferèstec traçat entre el bosc cobert de molsa i líquens, amb passos molt estrets entre grans blocs de roca, i fins arribar a un cap de barranc tancat per grans cingles i on s'obre la Cova de Tacons.
Una gran balma que s'endinsa a la roca formant mitja circumferència, amb les restes d'un parell de casetes de pedra en sec, i un curiós desplegament de cabassos de plàstic agrupats, que recullen el degotall d'aigua que s'esmuny de la part superior de la canal. Una raconada màgica d'un verd maragda que convida a "encantar-se" gaudint de la pau. A la part més esquerra de la balma, una heura espectacular, amb mil tiges entrellaçades com tentacles remunta el cingle.
Ha valgut la pena la visita, però cal baixar. Desfem camí fins al sender principal i tornem a baixar fins a la cruïlla des d'on hem baixat del "Castellet". A la mateixa cruïlla donem la volta a un altre immens bloc de roca que a la cara sud amaga una altra petita cova i una sèrie de forats que li donen un aspecte ben curiós, i que com la cova de Múria al Toscar, em recorda el "Crit" de Munch.
El sender comença a devallar fort en aquest tram final. Per l'esquerra un indicador ens assenyala el Forat de la Vella. Un curiós forat penjat al vora del cingle que baixa cap al barranc, i que comunica els dos costats del cingle.
Uns empinats revolts del sender ens porten al Racó d'en Marc. Una altra preciosa raconada del Port, amb un salt d'aigua, la gran balma, la bassa, i la imponent agulla quadrada, altíssima, que presideix la raconada, però sense la màgia de la solitud, que acompanya la cova de Tacons.
El sender segueix baixant i en creuar un pas estret entre blocs, surt al barranc de la Galera. Ens refresquem a la conducció d'aigua, passem el pontet i retrobem la pista. Per la dreta la remuntem, passant per la caseta de Misèria, i fins a l'àrea de la Vall on retrobem el cotxe.
Un itinerari preciós, que combina l'aventura del Pujador de Xavetes, les grans panoràmiques de Roca Xapada i el Castell de l'Airosa, i la màgia de la canal d'en Marc. Molt aconsellable!!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada