Molins i masos del Cervol. Vallibona.

 27 de juny de 2021 

 

Nova visita a la comarca dels Ports, entre el Maestrat i la part meridional de la Tinença de Benifassà, una zona que com sempre dic té un encant especial que em fa tornar per seguir descobrint els mil racons que hi amaga, plens d'història i de la petjada d'uns masovers que vivien arrelats a muntanya... 


Mas del Molinet

Aquesta vegada us proposo una ruta que comença remuntant el riu Cervol per visitar alguns dels nombrosos molins que en altres temps donaven servei a la pagesia de Vallibona, i per la zona de la Solana, muntanya amunt, visitarem nombrosos masos que encara es resisteixen a desaparèixer. Fonts, coves, arbres monumentals... anem als Ports! 

 

Aproximació: Des de Rossell prenem la pista asfaltada CV 111, molt revirada, que puja a Vallibona, resseguint el sinuós traçat del Cervol, durant 16,5 Km. A una corba molt pronunciada, al mateix barranc dels Cocons, deixem el cotxe a un apartador a la dreta. 


Dificultat: Moderada.


Desnivell: 1000 metres acumulats.


Durada: Uns 13,5 Km. Unes 6 h.

 

Itinerari: Seguim uns metres la carretera amb el mateix sentit que em portat, fins a un camí a l'esquerra que baixa cap al Cervol. Quasi a nivell del riu trobem també a l'esquerra el sender que puja a l'ermita de Sant Domingo. Prenem un trencall senyalitzat a la dreta que ens deixa al llit del barranc, el creuem i pugem per l'altre costat a trobar el camí que pàral·lel al riu remunta cap a Vallibona. Dalt d'una petita costa , a la dreta trobem la Capelleta de Dalt de Sant Domigo, on fan parada les romeries que baixen de Vallibona fins a l'ermita. 


Capelleta de Dalt de Sant Domingo



Seguim el camí, amb el riu a la nostra esquerra, per un preciós traçat enganxat a grans marges. Per dalt destaquen els cingles rogencs de la Solana que més tard visitarem. A un trencall senyalitzat baixem pel sender de l'esquerra, cap al Molí de Pampa. De baixada i a la nostra esquerra veurem les restes del Maset del Molinet.


La Solana


El Cervol

Maset del Molinet


Aviat guanyem el llit del Cervol i el creuem per trobar a l'altra riba les restes del primer molí de la jornada: el Molinet, a l'interior de les velles parets encara hi ha la pedra de moldre i uns metres per damunt, el cup que acumulava l'aigua i que degudament canalitzada empenyia el mecanisme del molí. 

Ara cal remuntar el llit del riu Cervol. 


El Cervol

Molinet



Faig un incís per comentar que jo he fet la ruta al juny, i per tant bona part del Cervol és completament sec, com pràcticament la resta de l'any. Lògicament, aquest tram de ruta, amb época plujosa i aigua al riu, s'hauria de plantejar amb un altre traçat. 

Entre milers de còdols i blocs arrodonits de roca que l'aigua ha anat polint al llarg dels segles, arribem al Molí de Pampa. Uns metres abans i a la riba esquerra em crida l'atenció un exemplar d'avellaner monumental. Del molí només queden les altíssimes parets que configuraven les seves dependències i alguna petita estança adosada. La vegetació ha envaït completament l'espai i és pràcticament impossible accedir-hi. 


Cervol

Avellaner monumental


Molí de Pampa

Molí de Pampa

Molí de Pampa


Des del mateix molí, surto del riu per l'esquerra per remuntar bancals perduts fins a una petita lloma on trobar les restes de la gran masada del Molinet, configurada per diferents edificis inaccessibles, corrals i dependències, envoltant la gra era central. Baixem del Molinet per la part oest del tossalet per creuar novament el Cervol i visitar les restes del Maset de la Teuleria, quasi a nivell de riu. Tot i que l'he buscat no he trobat l'avenc d'en Roc, segons els mapes a tocar del maset. 


Mas del Molinet


Era del Mas del Molinet

Mas del Molinet

La Teuleria

La Teuleria

La Teuleria


Surto novament a la CV-111, creuo un pont de tubs i torno a entrar al Cervol per resseguir-lo uns metres i visitar a la seva dreta les restes del Molí Batà, també molt enrunat i cobert de vegetació. Al costat de la porta es pot veure encara una pedra de molí. 

Novament surto a la carretera, la remunto uns metres i torno a prendre el llit del riu. Aquesta vegada però hi ha grans tolles d'aigua que m'obliguen a deixar-lo per l'esquerra a l'alçada del també enrunat Maset del Vilar de la Clapissa, per retrobar la carretera, que creua novament el Cervol. 


Argentada comuna

Molí Batà

Molí Batà


Maset del Vilar de la Clapissa

Cervol

Al primer camí que deixa la carretera per la dreta, pugem uns metres. A un trencall amb un indicador a la Solana, prenc el sender en direcció est. 

Arribat a aquest punt recomano, tot i no ser al track, seguir uns 500 metres pel camí de Vallibona, per visitar, just creuar un pontet, a la dreta, el Molí la Torre. Un altre dels nombrosos molins de la zona. I ja posats, abans de creuar el pontet, per la dreta un cami, tancat en una valla, remunta uns metres el barranquet fins al preciós Ullal del Molí la Torre. Tot i la sequera l'aigua brolla generosa de les entranyes del Maestrat. Un oasi de vida. 


Molí la Torre

Molí la Torre


Captació d'aigua de l'Ullal

Ullal del Molí la Torre

Ullal del Molí la Torre

Zigena

Zebrada

Un altre cop al trencall, com deia, cal prendre la direcció al Mas de la Solana. Al barranc del Tossal el sender comença a remuntar fent llaçades. El deixo per l'esquerra remuntant el barranc per la Badalla del Nogueret cercant la Font del Peret, que no he trobat, potser degut a la sequera del terreny, no he vist traces, però si que he descobert un preciós estret de grans blocs que remunta cap al Tossal. 


Trencall a la Solana

Sender a la Badalla del Nogueret

Estrets de la Badalla del Nogueret

Un altre cop al sender el vaig seguint planer cap a l'est. Per la dreta s'obren grans panoràmiques del Cervol i els vells masos que s'aixequen entre les barrancades que remunten cap al Turmell. Destaca el mas del Ferre de Dalt dalt d'una alterosa lloma. A la primera corba a l'esquerra que fa el sender un cop sortim del barranc del Tossal, per la dreta uns petits bancals plans ens aboquen al Cervol, com un mirador. Al mateix mirador trobo les restes d'una altra barraca quadrada de pedra en sec i a tocar un ginebre monumental, d’obligada visita: La Barraca del Ginebral. 

Un altre cop al sender passo a tocar de les restes de la Barraca de Camilo, també de pedra en sec i amb velles vigues de ginebre o de càdec que sostenien el sostre. Més endavant em criden l'atenció unes fites de pedra per l'esquerra que em remunten a una curiosa balmeta entre grans roques que devia servir de recer als pagesos o ramaders de la Solana: hi ha unes marraixes, una destral, les restes d'una pollegana... 



Mas del Ferré de Dalt

Barrac del Ginebral i ginebre monumental


Barraca del Ginebral



Barraca de Camilo

Recer entre blocs


Un altre cop al sender que ara es tanca per l'esquerra per un alt marge, on destaquen unes escales volades, i ara cap a l'est, la vista es perd cap als cingles del Cabeço amb el mas de la Costa als seus peus. Aviat arribo al gran mas de la Solana. Una altra gran masada, amb vivendes de dos pisos, corrals, l'era… Grans carreus de pedra tallada fan les arestes dels edificis. Dos portes paral·leles em fan pensar que segurament vivien més d'una familia... 


Escales volades

Mas de la Costa

Mas de la Solana






Cami a la cova de la Solana

A tocar del mas i per l'esquerra, surt el corriol que remunta cap a la cova de la Solana. Als peus d'un gran cingle rogenc molt estratificat trobo la corralissa de la cova, on devien guardar els ramats la gent de la Solana. Uns metres més endavant, en el mateix sentit, un corriol s'enfila a la base del cingle on s'obre la gran cova de la Solana. Tancada per una paret de pedra es sec on s'obre una porta. La cova d'uns 8 metres d'amplada i una alçada d'uns 3, s'interna uns 25 metres al cingle, en dos grans sales escalonades. Tot fa pensar que es tracta d'una potent surgència fòsil. Per la quantitat de fems acumulats a la base, devia servir per tancar els ramats del mas Al fons s'obre un conducte molt baixet que encara s'interna uns 15 metres més. A part de la magnífica cavitat, m'han cridat l'atenció una creu picada en un bloc, a l'esquerra de l'entrada, que em recorda els "calvaris", una mena d'altars rudimentaris de l'edat mitjana, trobats també ens altres indrets com la Font de del Bassiol al Montsià o a la Cova Fosca de l'ermita de la Pietat, tot i que aquest sembla més recent. També m'ha sorprés un petit tancat de pedra en sec, a la dreta de la boca de la cova, que a l'interior té les parets construïdes amb un entramat de petites fornícules. Desconec la utilitat d'aquest tipus de construcció, només se m'ocorre pensar que devia fer la funció de colomar... caldrà investigar!


Corralissa de la Cova de la Solana



Cova de la Solana


Croquis de l'Espeleo Club Castelló



Detall 1a sala


Segona sala amb l'accés a la gatera final


Gatera

colades fòsils




Detall de la creu 

Barraca adosada a la cova

Curioses fornícules...

Cinglera de la Cova Solana


Pel mateix sender torno a baixar al Mas de la Solana i segueixo el sender en direcció est per seguir visitant les masades de la zona. 

De camí trobo a l'esquerra la Font de la Solana, completament seca, en un petit recer de pedra en sec i llinda de fusta. Un gran bassi tallat a la roca viva devia fer la funció d'abeurador. Aviat, i sempre mantenint l'alçada, arribo al Mas de Pasqualet, encarat a l'est. Com la resta, és una gran masada, molt enrunada, de dos pisos d'alçada. La paret del frontal molt decantada amenaça a caure cap endavant, a la gran era, envoltada de petits corrals i dependències del mas. A pocs metres del mas, cap al nord, s'aixeca l'imponent roure de Pasqualet... monumental! 


                                                         Mas del Molinet 


Font de la Solana



Mas de Pasqualet



Mas i Roure de Pasqualet

Era de Pasqualet

Roure monumental



Roure de Pasqualet

Des de l'ombra del gran roure ja veig el pròxim objectiu: el Mas Nou. Des de la porta principal del mas, encarada al sud, només uns dos metres de passadis i el fort pendent s'aboca cap al Cervol. A la part de darrera hi ha l'era i els bancals planers que remunten la lloma.


Mas Nou




El camí ens deixa ara al Mas de Tabola, arranjat i restaurat amb bon criteri, encarat al barranc dels Cocons. Amb grans bancalades que encara avui es deuen conrear.

Per davant del mas baixa el camí cap a la carretera, però per l'esquerra segueixo fent ruta de descoberta. Poc més endavant i per l'esquerra del camí, remunto un corriol que em porta a la Font de Tena. L'aigua brolla generosa per omplir un petit bassi, i  una basseta més avall. Bon moment per fer una parada i refrescar-me al petit oasi.


Mas de Tabola

Mas de Tabola

Font de Tena

Bassa de la font de Tena


En aquesta zona els masos estan a tocar. Des de cadascun dels masos podien veure el mas veí. Un altre cop al camí enfilo en direcció nord per visitar el de Tena. Assentat sobre un turonet envoltat per grans bancalades, és potser, un dels més grans de la zona: corrals i corralets envolten, aprofitant tots els racons del terreny, una gran era central on encara hi ha el corró. Al vell mas situat cap al cingle destaca la gran terrassa sobre la pèrgola de la porta principal que mira cap al Cervol. A la vora d'un corral trobo deixats amb cura una mena d'esclops per treballar. Potser fa 50 anys que hi són...


Mas de Tena



Era del Mas de Tena



Els vells esclops

Frontissa de portera



Baixo per un corriol al camí d'accés al darrer mas de la jornada: el dels Cocons.  Tan sols hi queden la base de les parets com a testimonis del seu esplendor, enmig de grans bancalades que baixen cap al Barranc dels Cocons. Cal anar en compte perquè hi ha molts ruscos d'abelles.

La gran era de davant de les restes del mas em deixa al camí que segueix en direcció nord, donant la volta al turonet, per trobar una gran bassa forestal. A l'esquerra de la bassa, envoltada per una tanca, i a les primeres rampes del turó entre frondosa vegetació, trobo la Font dels Cocons. Un petit brollador que alimenta dos llargs bassis, i que proveeixen també la bassa forestal de sota.


Mas dels Cocons

Mas dels Cocons i era.

Bassa forestal dels Cocons

Bassi de la font dels Cocons

Font dels Cocons


Ara cal anar al limit nord del tancat de la bassa, on un corriol comença a baixar pel barranquet, primer per l'esquerra i després per la dreta, en fort pendent per trobar el llit de barranc dels Cocons. 

Encara tinc forces i curiositat per visitar el darrer objectiu de la jornada. Remunto el barranc per l'esquerra fins a trobar els estrets. La Canal que l'aigua del barranc ha obert al llarg dels segles entre grans blocs calcaris, formant grans cadolles que donen el nom al barranc. Poc després d'entrar a la canal trobem una gran cadolla, el Cocó Gran, plena d'aigua que ens impedeix el pas i que haurem d'esquivar fent un pas "delicat " per la seva part dreta. Metres amunt de la Canal, el barranc s'obre de nou entre grans cingleres a dreta i esquerra, on s'amaguen les Coves dels Cocons. Grans balmes, que tancades en murs de pedra en sec servien per aixoplugar ramats. Hi ha fins a 5 abrics, a la base dels cingles que tanquen la part alta del barranc. Jo visito el 2, catalogat per l'Espeleo Club de Castelló, potser el més gran, des d'on tinc una bona perspectiva del primer, situat a la paret oposada del barranc.


Estrets dels Cocons

La Canal

Cocó Gran

Estrets

Cova 2 dels Cocons

Cova 1 dels Cocons

Cova 2 dels cocons

Porta de la corralissa de la cova

Restes d'una cabra als estrets dels Cocons


Baixo novament als Estrets dels Cocons, desfaig camí, i ara aigües avall del barranc arribo fins a la carretera de Rossell a Vallibona, on tinc el cotxe.


Una preciosa ruta per als amants dels vells molins i masades. Un llibre obert de la nostra història recent , en aquest racó del Maestrat. 


Salut i Muntanya!!!


                    
Powered by Wikiloc



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó