Penyaflor, per la via Ferrada. Ports
13 de juny de 2021
El Barranc de la Conca, és la porta d'entrada natural a la part oriental del Massís dels Ports per la zona d' Alfara de Carles. Just a l'accedir al barranc venint dels Reguers i a la nostra esquerra s'aixeca un petit turó de 514m: Penyaflor. A la seva cara nord el turò està tancat per una successió de grans cingles de roca, on hi podem trobar diferents vies d'escalada i el traçat de la Via Ferrada.
Qualificada com a K3 de dificultat, hi podem trobar de tot: ponts tibetans, passarel·les, trams força verticals, algun petit desplom, escales... que fan d'aquesta via una opció molt atractiva i divertida d'accedir al Penyaflor. Poc a poc els instal·ladors la van ampliant, i des de la meva anterior visita al 2017, s'ha afegit una nova zona d'ambient molt aeri que supera el segon cingle de roca de la paret. A l'aparcament habilitat al costat del Pont del Coixo trobem una guardiola on podem fer la nostra aportació econòmica per col·laborar al manteniment i l'expansió d'aquesta ferrada "del terreno".
Aproximació: Pujant per la TV 3422 des dels Reguers i en direcció a Alfara, al KM 5,5 aproximadament deixem la carretera per un entrador a l'esquerra que creua el Pont del Coixo i ens deixa a la zona d'aparcament.
Dificultat: Difícil. Cal tenir nocions de progressió en via ferrada i disposar de l'equip necessari.
Desnivell: Uns 700 m. acumulats.
Durada: Unes 4h. 3Km. Amb la pujada al cim del Penyaflor.
Itinerari: Des de l'aparcament prenem una pista encimentada quer puja cap a una granja i segueix remuntant uns metres fins a uns grans bancals on hi trobem el vell Corral de la Catuda. Per l'esquerra un indicador ens assenyala el sender d'accés a les parets de la ferrada. Poc més endavant, superat el primer graó del vessant prenem el sender de l'esquerra a la bifurcació. Pel de la dreta farem el descens.
Els sender remunta una petita tartera i va flanquejant cap a l'esquerra per arribar a la cresta rocosa on trobem l'inici de la ferrada, amb el detall del petit panell que ens informa de la data de la darrera revisió de la instal·lació. Genial!
Aqui comença l'aventura amb una petita successió de trams verticals equipats amb graons de ferro. Algun tram equipat amb una mena de graons revestits amb material plàstic, que personalment no em donen tanta seguretat com el típic graó de ferro corrugat... va a gustos.
Creuem un petit pont amb travesses que ens porta a una agulla vertical de roca, un pel desplomada però fàcil, i des de la punta surt el primer tram de pont tibetà, de 18 m. de tres cables, amb un bon pati als peus...
Un altra grimpada ens porta al segon pont tibetà, per l'esquerra tenim un possible escapament en cas de no voler seguir, resseguit la cresta i amb un cable d'assegurança, que ens portaria a la feixa superior.
Emprenem el segon tram de la ferrada fent el segon pont tibetà de 15m. força aeri. Seguim per una zona de flanqueig per terreny força vertical, K3, amb les grapes justes per a que corri l'adrenalina, però amb bons "agarres" de roca, que ens porta a una petita canal superada per una curiosa escala de fusta fixada a la roca: el pas dels Escarrissons. El mateix diedre vertical ens porta a sortir d'aquest tram a la feixa, on també arriba l'escape esmentat. Un fantàstic mirador de tota la vall de l'Ebre i del barranc de la Conca als nostres peus que s'endinsa cap al Toscar.
Estem als peus de la segona paret de roca important de la via on comença el tercer tram de la ferrada. Seguint per la feixa en direcció oest podem sortir i evitar aquest tram, una mica més potent.
Una vertical escala metàl·lica ens porta a un petit desplom que s'ha de superar per la dreta per afrontar un llarg flanqueig, com l'anterior amb les grapes justes però amb nombroses preses i regletes per a mans i peus, també molt aeri. Arribem a un llarg pont de graons que segueix flanquejant cap a un gran esperò de roca que caldrà rodejar per afrontar la part final i més delicada de la via. Una paret lleugerament desplomada, amb les grapes força separades, però també amb bones preses de roca que ens obligarà a "estirar fort" per arribar a la sortida, delicada, on una sabineta ens tira una ma i ens ofereix una bona presa per supèrar aquest pas final.
Som a la carena del Penyaflor, just damunt dels murs de roca que el tanquen per aquesta cara nord. Al sortir de la via i per la dreta podem baixar fins a un petit coll on unes cordes fixes ens permeten baixar fins a la faixa, on pel costat d'una coveta i gràcies a un seguit de cadenes podem desfer un altre tram de paret i sortir.
Nosaltres optem per fer cim i des del collet prenem un corriol, brut i bastant perdut que ens porta a guanyar la carena cimera fins al mateix Penyaflor, de 514m. A pesar de la forta calor podem gaudir d'unes vistes excepcionals: Vall Cervera, Farrubio, Barcina, Barranc de la Conca, Rases, Moleta d'Alfara, la Coscollosa...
Emprenem la baixada fins a un collet més a l'oest de la sortida comentada abans, on també trobem un sistema de cadenes que esn permet desgrimpar la primera paret i per sender anar perdent alçada fins a trobar la confluència de l'altra sortida i arribar al encreuament senyalitzat que haviem trobat en pujar. Seguim el sender principal per tornar a l'aparcament.
Felicitacions als equipadors per equipar aquesta excel·lent ferrada a casa nostra, amb traces evidents de seguir "creixent".
Felicitats també a la companya Anna per haver superat amb nota aquesta ferrada, que tot i no ser especialment dificil té algun tram prou exigent. La seva primera! Amb il·lusió i entusiasme!
Si sou geocatxers, feu un cop d'ull a la zona, la via amaga algun petit tresor...
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada