Coves de la Serra de Godall -sud-.
20 de juny de 2021
Una nova aproximació a la Serra de Godall, lligant una ruta circular per visitar fins a 5 coves del sector sud d'aquesta serra. Coves emblemàtiques i conegudes: La de les Bruixes o Sta. Magdalena; altres no tant, com la d’en Panís, i altres potser gens, com l’avenc de la Mola de la Torre, o Burato, i la Cova Bonica, però que només visitarem sense accedir, perquè cal material específic d’espeleo, coneixements i experiència per fer-ho.
Per poder-la portar a terme només caldrà anar fora sender dos petits trams, des de cova Panís al lligallo de les Talaies, i des de l'avenc de la Figuera al Coll de la Mola de la Torre, la resta discorre per senders i camins.
Aproximació: des d'Ulldecona temuntem la revirada carretera TV- 3313 en direcció a Godall. A la collada de les Bruixes, a ma esquerra hi ha una gran esplanada on deixar el cotxe.
Dificultat: Moderada, donat els dos petits trams fora sender.
Desnivell: 1150 metres acumulats.
Durada: 5h 15'. 12 Km.
Itinerari: Des de la Collada, creuem la carretera i prenem un camí en direcció est. Sorprén trobar els bancals vells i abandonats coberts de petites figueres de pala. A la dreta del camí podem veure les restes d'una gran barraca de pedra en sec, parcialment enrunada del sostre. El pas del temps i l'abandonament dels camps va esborrant el nostre patrimoni.
Aviat, al costat d'una preciosa fita de pedra tallada que assenyala el terme d'Ulldecona, prenem el sender que baixa per l'esquerra i que ens deixa a una pronunciada corba de la carretera uns metres més avall. Sense tocar la carretera entrem per una finca d'oliveres a la dreta, i a l'esquerra d'aquesta trobem un sender que remunta la raconada. Poc més endavant a un encreuament prenem momentàniament el ramal de la dreta per visitar el Mas i la bassa de Patorrat. Un altre cop al encreuament ara remuntem pel ramal de l'esquerra guanyant poc a poc alçada.
Als dos encreuaments de sender que trobem seguim per l'esquerra en suau i constant pujada. A la dretra deixem el Racó del Forat amb el seu petit cingle calcari.
Quasi dalt del turó, a les Talaies, i a una nova bifurcació, prenem també el ramal de l'esquerra que s'interna cap al nord al petit bosquet dels Pinets. Aviat ja tenim una bona panoràmica de les Planes de la Galera.
Al mig dels Pinets, deixem un ramal de sender a la dreta que voltaria per la cara nord els Pinets, i per l'esquerra baixem decidits per la fressada sendera que s'aboca a la Plana. Al final de la baixada, entrem a una finca d'oliveres per la dreta per trobar el Barranc de la Cova d'en Panis. L'enrunada caseta de Manolito ens marca el pas per guanyar el llit del barranc. Una pista descarnada remunta el barranc per la seva esquerra. A una forta corba del camí veiem una petita fita de pedres a la dreta que ens marca el corriol per visitar la Cova d'en Panís. Situada a un estret del barranc, es tracta d'una gran balma del barranc delimitada per un mur de pedra en sec que devia servir per guardar els ramats. Podem desfer camí fins a la pista que seguiem i continuar per l'esquerra per trobar el sender que remunta per la Creu de Mangotxo, cap a les Talaies.
Jo opto per remuntar, fora sender, pel llit del barranc fins als bancals perduts de la capçalera, on trobo les restes d'una vella barraca de filat. Recupero el sender que travessa les Talaies, i el torno a deixar per visitar les restes d'un vell maset sense sostre, que encara conserva al costat de la porta les velles marques de guarderia rural, la base d'una altra barraca de pedra en sec, i més amunt, entre una preciosa finca d'oliveres curosament treballada, les restes d'una gran corralissa, o paridora.
Ja per camí arribo fins a les antenes de la Serra de Godall, fita que destaca des de qualsevol punt de la serra. Per la part de davant del tancat, creuo per vells bancals perduts per trobar el sender que careneja tota la serra longitudinalment. Un cop al sender en direcció sud oest, una altra fita de pedres ens marca el corriol que baixa fort per l'esquerra cap a la Foia. A l'esquerra l'ermita de la Pietat destaca entre els cingles i els abrics de la serra.
La referència a assolir són les restes d'unes casetes a la dreta del barranc. Dins les restes d'una d'aquestes casetes està la boca de la Cova de Santa Magdalena, on destaca a la seva entrada una columna amb una figura antropomorfa tallada a la pedra. Conten que aquesta cova natural la van reformar cap al S XVI com una capella anexa a la propera ermita. Allà va decidir acabar els seus dies un comanador d'Ulldecona, dedicat al recolliment i a la meditació.
Consta d'una gran sala central, decorada per precioses colades i d'on parteixen petites galeries.
Acabem de baixar el barranquet per un empinat corriol una mica perdut. En trobar els primers bancals conreats decantem cap a la dreta uns metres per visitar la boca enreixada de l'anomenada cova Bonica de la Serra de Godall. Una precària corda baixa al petit avenc. Deixo per una altra ocasió la seva visita, degudament equipat.
Al bancal de baix de la cova i entre velles oliveres perdudes descobreixo una petita barraca de pedra en sec, segurament de filat. Uns bancals més avall trobem el camí de l'Ermita que seguirem cap a la dreta, en direcció a Ulldecona.
Aviat torbem a l'esquerra les granges de Morano i el camí que baixa a la Bassa de les Ermites. Segueixo recte uns metres, i al següent entrador a la dreta, remunto un camí que voreja una finca recentment plantada fins a la falda de la serra. Sense encarar-la encara seguim, mantenint el nivell, uns metres en direcció a Ulldecona fins a trobar la gran boca de l'Avenc de la Mola de la Torre. Un enorme esboranc d'uns 10 o 15 metres de diametre que s'enfonsa 17 m, i té un recorregut descendent d'uns 32 metres. Impressionant!!! També deixo per un altra ocasió el seu recorregut, que requereix d'equip espeleològic.
Aquest tram, també fora sender, remunta des de la boca de l'avenc, per vells bancalets perduts, fins a la collada de la Mola de la Torre, arribant als peus d'un pal d'alta tensió, on trobem el sender que remunta la cara oest de la Mola i que seguim en direcció nord, passant per la cara sud del Tossal Redó, i per ample camí fins a un gran encreuament de camins. El camí que segueix recte ens deixaria un altre cop al Coll de les Bruixes, però per l'esquerra, novament per sender, baixem cap a la Barqueta. quasi baix al barranc, i a la dreta veiem les restes d'un antic forn de calç a la confluència dels barranquets.
Baixem al llit del barranc i el creuem, creuant també la TV- 3313, per enfilar un barranquet que remunta cap a la collada de la Mola de les Bruixes. Al capdamunt, i a un petit cingle que s'aixeca a l'esquerra del coll ja trobem l'entrada enreixada de la Cova de les Bruixes, la darrera cova que visitem en aquest sector sud de la Serra de Godall.
Un forat a la reixa ens permet accedir a la cova, formada principalment per una galeria lleugerament ascendent i uniforme d'uns 20 m. Al fons s'obre una petita saleta que es bifurca amb restes de petites concrecions.
Només manca assolir el coll de la Mola per retrobar el sender que ens pujarà a la Serra Grossa, on trobem el camí principal que ara cal seguir per la dreta. Grans bancals a la nostra dreta amb una xarxa de grans margenades amaguen les restes de l'enderrocat mas del Dengo i de la paridora. Més avall la preciosa cisterna del Dengo, ens permet si hi ha aigua referescar-nos abans de tornar al cotxe, uns metres més endavant, al Coll de les Bruixes.
Una altra interessant ruta de descoberta per la Serra de Godall.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada