Grony de Miralles. 100 cims
17 de juliol de 2021
Segona parada de la jornada per assolir un altre dels 100 cims del centre de Catalunya: El Grony de Miralles, a la Serra de Miralles.
La part trista de la història és que una setmana després de la meva visita a la zona es va declarar un dels incendis més preocupants d'aquest estiu, que va arrasar 1700 ha al llarg de tota la serra. Sospito que tota la ruta que proposo s'ha vist afectada per l'incendi... el canvi climàtic que ens aboca a episodis meteorològics extrems de sequera, les altes temperatures, i com sempre, l'acció incivica d'alguns individus, fa que perdem un patrimoni natural únic, que tardarà molts anys a recuperar-se.
Aroximació: Des del Km 53 aproximadament, de la C-37 en diracció a Igualada, i a l'alçada del restaurant Petit Nebraska, prenem l'entrador a l'esquerra que puja al Castell de Santa Maria de Miralles, on podem deixar el cotxe a l'àmplia esplanada.
Desnivell: Uns 700 m acumulats.
Dificultat: Fàcil
Durada: Uns 8 km. Unes 3 h.
Itinerari: Abans d'emprendre la ruta mereix la pena fer una visita a les restes del Castell de Miralles: ja mencionat l'any 960, del comte Borrel de Barcelona, i que formava part de la linia defensiva que va permetre l'expansió del comtat cap a ponent. Compta encara amb una gran torre a la part baixa del turó des d'on partia una primera muralla defensiva. A la part alta del turó, de planta rectangular, trobem les restes de les parets que tancaven el recinte del castell. A l'esplanada intermitja dins del recinte fortificat del castell hi ha la preciosa esglèsia romànica de Santa Maria de Miralles, datada del S XIII.
Un cop visitat el turó prenem un sender que surt de sota de l'esglèsia i passa per darrera de Cal Tarragó. S'endinsa a un petit bosc i surt a un sembrat, on resseguint el contorn de llevant fin a la pista d’accés al camp. Ara seguim aquesta pistaque aviat ens deixarà al coll de l'Alió. Creuem un altre sembrat per sota d'una torre d'alta tensió i a l'altre costat trobem la pista del Camí de Coma-roques, que prendrem per l’esquerra.
A una corba tancada de la pista trobem a la dreta el GR 172 que s'interna a la serra entre el Turó de Vinya Vella a la dreta i el de Coma-roques a l'esquerra, i que seguirem per una vall tancada, el Clot de la Farriola, fins a retrobar una altra pista, la del Clot del Cogul, sempre resseguint el GR 172 en direcció oest.
La llarga pista desemboca a una cruïlla abans del coll del Bord de Termes. Prenem el ramal indicat de l'esquerra que en poca estona ens deixarà al Coll de Ca la Llebre, on hi trobem les restes de la vella masada.
Ara per un sender a la dreta entre les restes del mas, fem un tram empinat que ens puja al cim: el Grony de Miralles, de 865m. Un panell informatiu dels rapinyaires de la zona i el vértex geodèsic dominen una gran panoràmica de tota la Vall de Miralles, i exactament al sud diviso el Puig Castellar d'Ancosa, visitat recentment. Em crida l'atenció una petita rajola del "Grup d'estudis rapitencs", suposo que de la Ràpita de Vilafranca del Penedès.
Torno a baixar al coll de Ca la Llebre, per pujar ara pel vessant esquerra i guanyar la punta rocosa de l'Agulla Grossa, coronat amb una gran fulla d'auró metàl·lica de la UEC d'Igualada, un bon mirador de la serra i de Montserrat a l'est.
Em quedo amb el dubte de quin cim és realment el Grony, tot i que evidentment dono per fet que és el del vértex geodèsic, perquè atenent als cartells indicadors de la zona, s'entén que l'Agulla Grossa és la del vèrtex. Curiosament també, consultant l'ICC, al seu visor VISSIR 3, si prens com a referència el Grony, i amb el zoom a 7 (1:25000), Agulla a l'esquerra i Grony a la dreta, i pujant un punt el zoom a 8 (1:5000), es canvia l'ordre, deixant el Grony a l'esquerra. Misteris de la tecnologia...
Si algú amb més coneixements que jo de la zona em pot aclarir la toponimia us ho agrairé...
Un altre cop al Coll de Ca la Llebre, prenem la pista en baixada cap al sud, on després d'un fort revolt trobem una altra cruïlla. Ara prenem la pista de l'esquerra, el Camí de Bellprat. Entre un bosc dens i a l'esquerra veig les restes d'un vell forn de calç.
Més endavant la pista pren direcció nord, al Clot de Coma-roques i a la cruïlla prenem la pista en baixada a la dreta. Al següent encreuament prenem el ramal de l'esquerra, ara en pujada que torna a ser el Camí de Coma-roques. Quan tenim al davant el Turó de Vinya Vella, la pista fa una forta llaçada cap a l'esquerra, aquí la deixarem i per un entrador a un sembrat baixem i el resseguim per la dreta, per a trobar una altra pista. La seguim per la dreta, en suau baixada, fins a trobar a l'esquerra del camí l'entrador a la Font de Cal Gol. Hi baixem per visitar-la. Una petita porteta metàl·lica protegeix la barraqueta de la font, completament seca. Des de la font surt un sender en direcció est, que passa a tocar d'un petit ressalt de roca, i guanyant vells bancals perduts, remunta per a sortir a l'esplanada de Sta. Maria de Miralles, on tinc el cotxe.
Una ruta preciosa per assolir un dels cims principals de la Serra de Miralles, que avui tristament es troba arrasada per terrible incendi d'aquest estiu.
A pesar de tot, salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada