Turó del Galutxo. EX-Cim comarcal Segarra*
17 de juliol de 2021.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
(Compte! recents estudis han posat en evidència que el Turó del Galutxo és al terme municipal de Llorac, Conca de Barberà. Per tant és erroni considerar-lo el cim de la Segarra, que és en realitat un cim sense nom de la propera serra de Montfred, entre els termes municipals de Llorac i Talavera i per tant sostre comarcal de la Segarra)
Nova entrada: Cim de Sant Salvador. Sostre comarcal de la Segarra. (març-23).
Però atenció, des del 21 de març del 2023 el municipi de Torà, que acull el cim de Sant Salvador, passa a formar part de la comarca del Solsonès i per tant deixa de ser el cim comarcal de la Segarra. Embolica que fa fort!!
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Tot i així deixo el track al Turó del Galutxo, per si us vé de gust visitar l'indret, de camí al veritable cim comarcal a pocs metres del turó.
Aprofitant la visita del passat juliol als cims del Puig Castellar d'Ancosa i del Grony de Miralles, i donada la proximitat, faig uns quilòmetres més per coronar el meu 34è sostre comarcal de Catalunya: el Turó del Galutxo, a la Segarra (rectifico: Conca de Barberà)
Un petit passeig des del despoblat de Montargull, al terme municipal de Llorac, a la Conca de Barberà.
Podem accedir des de Santa Coloma de Queral, seguint la T-224 en direcció a Rauric, on prendrem la T 2241 en direcció a Talavera. Al Km 1, prenem un ramal per la dreta que dóna accés al parc eòlic i al despoblat de Montargull, on podem deixar el cotxe.
Al segle X Montargull pertanyia a la familia Queral, tot i que l'origen és medieval. Entre les restes del petit poblament trobem l'esglèsia de Sant Jaume, documentada del S XII i d'estil romànic, i al capdamunt del turó on hi ha les restes del poblament, les restes a penes visibles del castell de Montargull. A finals del 60 del segle passat es va tancar la darrera casa habitada de Montargull.
Des del despoblat, on acaba la carretera, surten diferents pistes de terra en direcció est. Cal prendre la del mig i avançar poc més de 500 metres, fins a tenir un turó arrodonit a la nostra esquerra. Caldrà pujar-hi per un corriol marcat que surt de la mateixa pista.
El cim comarcal, en un petit clar entre pins, no és més que una fita de pedres i sota un pi la petita placa de Sostre Comarcal de la "Segarra". Som a 854 metres d'altitut i entre els pins esparsos s'aixequen els monumentals molins eòlics que envolten tota la zona, entre grans clapes de camps de cereal esquitxades de petites illes de bosc i petits turons arrodonits, el paisatge predominant d'aquestes comarques del centre de Catalunya.
Podem tornar pel mateix camí fins al despoblat. Darrera del turó que de tornada ens queda a l'esquerra hi ha les restes del cementiri de Montargull.
Un passeig que ens permet sumar un altre cim comarcal, ampliant el variat catàleg de paissatges que tenim la sort de gaudir a casa nostra.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada