La Caramella i Forat de l'Aire. Els Ports

 4 d'agost de 2021


Aquest estiu finalment he rescatat aquesta preciosa ruta dels Ports de la carpeta de pendents, i no m'ha decebut.

És un traçat imprescindible que puja fins a la capçalera del barranc de la Caramella, i per senders "alpins", molt aeris, dóna la volta per sota de la Mola Castellona, pel mític Forat de l'Aire, per tornar a baixar a trobar la Caramella pel Coll de la Selleta. Podria fer un llistat d'adjectius, però ho resumiré: espectacular!


Forat de l'Aire

Aproximació: per la carretera que remunta cap al Port des de Roquetes, un cop passat el canal Xerta-Sènia, prenem per l'esquerra el camí dels Garroferets, seguint l'asfaltat fins a trobar un entrador de pista de terra indicat cap a la Caramella. Al final de la pista trobem un aparcament.


Dificultat: Difícil, pel fort desnivell a superar i el traçat molt aèri dels senders, poc apte per a nens i gent poc avesada a les alçades.


Desnivell: Uns 1700 metres acumulats.


Durada: Unes 4 hores, 8 Km.


Itinerari: Des de l'aparcament passem una barrera i seguim la pista que s'interna cap al cor del barranc. A la dreta veiem les restes de diferents casetes de camp i al davant ja s'ens obre la immensa panoràmica del circ que conforma la Caramella, coronat per la Mola Castellona. Un entramat de cingles, grans parets verticals, que remunten vertiginoses fins a la carena de Caro i la Barcina.


Inici de ruta

Panoràmica de la Caramella

Caseta a la Caramella

Casa de Carvallo

Deixo enrera la caseta de Carvallo, antiga estació de bombeig de l'aigua de la Caramella cap a Tortosa. El sender remunta per darrera de la caseta i s'interna a la muntanya resseguint el llit del barranc.

Un primer toll al barranc on es comença a canalitzar l'aigua des d'una gran surgència, ens fa creuar el barranc i remuntar per la seva part esquerra per un corriol empinat que guanya força alçada.


Surgència i captació d'aigua



En poca estona i a l'esquerra veiem una altra canalització que recull l'aigua d'una altra surgència que deixa escolar l'aigua de les entranyes del massis per sobre d'una gran roca.



2a surgència

A partir d'aquí i al llit del barranc trobem una successió de petites basses que van recollit i canalitzant l'aigua, i que tot i estar prohibit, conviden a fer un irressistible bany a les seves aigües maragda. Més amunt una altra bassa recull l'aigua d'un espectacular salt partit. 





Per la dreta de la presa d'aquesta bassa remunta un corriol que ens fa guanyar alçada fins a la base d'un cingle per on el corriol remunta cap a la capçalera de la part baixa del barranc.

A partir d'aquí el corriol, sempre molt enganxat a la dreta, es perd i es troba, seguint l'instint perquè no hi ha fites, entre grans blocs de roca, i puja fort per la dreta per trobar la base de l'imponent salt de la Cua de Cavall. A aquestes alçades d'estiu apenes raja aigua però el paratge és salvatge i preciós a pesar de tot. A l'altre costat s'aixeca imponent el salt del Racó de la Gralla, amb grans coves obertes als escarpats cingles.


Cua de Cavall

Racó de la Gralla

Barranc de la Caramella


Torno endarrera, desfent camí per trobar novament el salt abans esmentat aigües avall, però procuro no perdre molta alçada per trobar el corriol, marcat en pintura roja, que remunta, ara per l'esquerra cap al Racó dels Degotalls.

El corriol puja molt fort per una pendent molt herbosa que ens fa perdre el corriol sota els nostres peus i el fa invisible. Pujant cap al gran cingle-visera que ens barra el pas, i per la dreta, s'obren grans boques de coves que li donen un aspecte aspre i ferèstec a la raconada.


Pujada al Racó dels Degotalls

Coves dels Degotalls


Capçalera del barranc

Racó dels Degotalls

Per sota del grans cingles i cap a l'esquerra, quasi a peu de cingle, retrobo el corriol que segueix guanyant alçada remuntant empinades lloses de roca, en un ambient cada vegada més aeri, que ens fa creuar un estret pas, a la vora de l'abisme, i guanyar la part superior de la Cua de Cavall.


Sender aeri al capdamunt de la Cua de Cavall

Barranc superior de la Caramella

Mola Castellona


Aquí el sender creua la capçalera del barranc de la Caramella, i en direcció sud avança cap als Forats de la Caramella: una sèrie de balmes obertes als petits cingles a la dreta del sender.


Forats de la Caramella




Aviat trobo el primer encreuament amb el sender principal que remunta des de la casa de Carvallo i segueix amunt cap a Caro. El sender s'interna cap a l'oest pel llit del barranc de la Gralla. El creua, però val la pena en aquest punt remuntar-lo uns metres per visitar el Salt de la Gralla, un altre salt d'aigua preciós, que s'aboca a una petita bassa creant un racó màgic.



Barranc de la Gralla

Salt de la Gralla



Un altre cop al sender segueixo remuntant el traçat que s'ha utilitzat sovint per fer la cursa del Km vertical, i que dóna una idea del fort pendent que cal superar.

Una altra cruïlla que prenem per la dreta, i que per l'esquerra també baixa cap a Carvallo. Al següent encreuament prenem l'opció de l'esquerra, cap a Mola Castellona, per la dreta remunta a cercar l'Escaleta i el sender de Caro.

Novament el sender pren força pendent i remunta imponents cingleres que fan el contrafort de llevant de la Mola Castellona.


Agulla del sender a Mola Castellona



Contraforts de Mola Castellona


Arribo a un collet pelat, a l'alçada de la capçalera de la Roca de Migdia, des d'on la veiem retallada per la seva cara nord. Per la dreta el sender remunta a la base de la Mola.

Mentre recupero forces de la esgotadora pendent que m'ha portat fins aquí, gaudeixo del vol dels voltors que aprofitant les tèrmiques que pugen de la plana i del delta, juguen a solcar l'aire.


Coll de la Roca de Migdia


Cara nord de la Roca de Migdia



Dos fites i la marca roja ens marquen el corriol que ara s'aboca cap al buit. Aprofitant una empinada canal entre els grans cingles baixo un centenar de metres de cota per trobar un tram de sender absolutament vertiginós i aeri que recorre planer una petita feixa de la cara nord de la Roca de Migdia. Una autèntica experiència alpina amb vistes al delta de l'Ebre.


Baixada al sender del Forat de l'Aire




El corriol treu l'alè, i ens deixa a la base d'un cingle, on desapareix. Estem al mític Forat de l'Aire. Un pas natural, una escletxa que ens permet passar de la cara nord a la sud de la part més oriental de la Roca de Migdia.

A l'altra banda del forat el panorama perd la verticalitat salvatge de l'altre costat, i s'obre més suau i amable, cap a la barrancada de la Garrofera i Covalta, la immensa plana de la Galera, i el teló de fons del Montsià. 


Forat de l'Aire





Cara sud de la Roca de Migdia

La Garrofera i Covalta

El sender és clar i baixa fort en direcció est cap al Coll de la Garrofera i la Mola del Capnegre. Només a l'alçada de la Moleta de l'Àliga pren direcció nord uns metres per trobar una canaleta empinada que ens permetrà baixar entre les cingleres i guanyar el Coll de la Selleta que separa els barrancs de la Caramella i la Garrofera.


Mola del Capnegre

Agulles de la Moleta de l'Àliga


Moleta de l'Àliga

Canal de baixada de la Moleta de l'Àliga


La Garrofera i coll de la Selleta

Coll de la Selleta

Des del coll un bon sender perd ràpidament alçada per retrobar al fons de la barrancada la casa de Carvallo i per pista retornar a l'aparcament.


La Caramella

Contraforts de la Roca del Migdia

Casa de Carvallo

Una ruta amb tots els ingredients d’una autèntica aventura... Ports en estat pur!

Salut i muntanya!


                          
Powered by Wikiloc



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Cova Bonica i Molacima. Montsià

Ruta del Maquis. Tinença de Benifassà