Riu Ulldemó i Gúbies del Regatxol. Els Ports
30 de juliol de 2021
Tot i la massificació dels paratges naturals del Port amb aigua a l'estiu, val la pena, i molt, matinar força per entrar a primera hora a l'Ulldemó, quan obren la barrera d'accés, i havent pagat religiosament l'experiència, remuntar la pista fins al darrer aparcament, la Pataquera. Des d'aquí es poden emprendre rutes precioses d'aquest Port de Beseit, i una d'elles, la que us presento, ens fa remuntar l'Ulldemó fins a la capçalera, a les Gúbies del Regatxol, i el Salt del Cabrit. La merescudament anomenada Catedral de l'aigua.
Aproximació: Des de Beseit prenem la pista cap a la Pesquera. Zona d'accés regulat a l'estiu, on cal treure entrada prèviament per internet. Des d'allí cal remuntar tota la pista fins al darrer aparcament, el número 15, la Pataquera on podem deixar el cotxe.
Dificultat: Moderada. A les Gúbies la progressió pot ser difícil, depenent de l'aigua als tolls.
Desnivell: Uns 600 metres acumulats.
Durada: 4:30h. Uns 9 km.
Itinerari: Deixem el sender de la Pataquera que remunta cap a l'est i que ens pujaria als Masets de Lino. Prenem un sender per l'esquerra del llit del riu, i aviat trobem sota un petit cingle la cova del Cinto, una gran balma ennegrida que dona sopluig a una petita caseta de pedra en sec. El sender segueix per la riba esquerra, però en funció de l'aigua que baixa pel riu es pot anar esquivant els tolls més profunds per la mateixa llera i progressar riu amunt.
El sender per l'esquerra, entre falgueres, ens evita banyar-nos abans d'hora perquè encara queda molt camí per endavant. Seguim el riu a l'alçada de Toll Roquer, on alguna fita i algun tronc situat estratègicament a la riba ens ajuda a progressar, i esquivem ara per la dreta els estrets del Regatxol, per entrar a una zona més oberta del barranc, on conflueix el barranc de les Carboneres, i on a la riba dreta trobem les restes del Maset de Marianet.
El sender puja uns metres per dalt del maset per esquivar una punta de roca que conforma els Estrets de Marianet, i ens torna a baixar al riu on canviem de riba. Ara prenem un sender per l'esquerra que s'enfila de valent cap a unes precioses agulles de roca, des d'on es pot gaudir d'una bona panoràmica del riu i de les properes gúbies, evitant així els estrets de la Figuerassa i de les Tosques.
Un altre cop al riu trobem per la dreta el sender que ens remuntaria cap a la Canal del Rito, i uns metres més amunt i ara a la dreta, el sender per on podríem remuntar cap a la pista del Tall Nou, a la Part superior de les Gúbies.
El barranc es comença a estretir anunciant l'arribada a les Gúbies. Un espectacular bosc d'agulles de roca enormes per on transcorre el riu. Primer cap a l'esquerra i després a la dreta, el riu que aquí està sec, ens deixa a una bassa llarga, d'aigües negres i gèlides que caldrà creuar nedant, no hi ha pla B. A l'extrem, un atrotinat tros de corda ens permet sortir de la cadolla (compte, aquí la gent poc avesada a la muntanya pot tenir problemes per superar el pas) i seguir el sinuós traçat del riu, per entrar als darrers trams d'aigua també gelada entre enormes parets de pedra que ens porten fins a la Catedral, el Salt del Cabrit. Amb una gran piscina natural als seus peus, flanquejada per moltes fites de pedra que han aixecat els nombrosos visitants que han gosat arribar a les entranyes del Regatxol.
Encara recordo fa molts anys haver arribat fins al Salt del Cabrit per la seva part superior, saltant tres o quatre tolls d'aigua fins a l'impressionant salt vertical de 55 metres.
El retorn el farem, ara sí, resseguint el riu i gaudint dels nombrosos tolls d'aigua i espectaculars estrets que ens retornaran fins a la Pataquera.
Disculpeu la possible imprecissió del track, però anar entre engorjats per dins un barranc pot resultar terrible. Així mateix també es fa complicat fer un bon reportatge fotogràfic si no es diposa d'una càmera sumergible... que no és el cas.
Salut i muntanya!!
Sí no té vols comprar una càmera submergible, sempre pots portar un tuper.
ResponElimina