Barrancada de Codonyol. Montsià
13 de novembre de 2021.
El passat dimecres 1 de setembre, la natura es va desfermar a les nostres terres. Una potent DANA va deixar caure en poques hores una precipitació mitjana de 200 l/m2 entre la Ràpita, Alcanar, les Cases, i Ulldecona.
Els aiguats van deixar un rastre de debastació i caos, especialment a les Cases, emportant-se pel davant cases, negocis, finques, vehicles... tot el que va trobar al seu pas.
Els barrancs del Montsià al seu extrem meridional van patir especialment aquest tsunami d'aigua. Vistes les profundes cicatrius que han solcat aquesta zona del Montsià, i que encara perduraran molts anys, m'atraveixo a dir que entre Roca Roja i el Palleret del Teix, a la capçalera de la serra, devien caure més de 400 l/m2, donada la potencia de la barrancada que es pot apreciar a cotes molt altes, al voltant dels 500-600 metres, a molts barrancs com Roca Roja, Pare Pasqual, Codonyol, Llop... tots els de l'extrem sud.
Les lleres d'aquests barrancs amb un pendent molt potent, han quedat literalment arrasades de tot tipus de vegetació, les graves han fet camí cap als plans i resten els còdols grans i la roca viva, dibuixant grans esvorancs que solquen la serra de dalt a baix, deixant-la desconeguda.
Em va cridar l'atenció el descens de tot el Barranc de Codonyol, des del Palleret del Teix fins al Pou d'Antó, amb uns quants ràpels inclosos del montsianenc David Tomàs. Jo em vaig plantejar el mateix barranc però en sentit ascendent, des del Pou d'Antó fins a la mateixa Torreta, cim del Montsià. El que fins fa poc era impossible, s'ha convetit en la pujada directíssima al cim de la serra. 550 m. de desnivell positiu en poc més de dos quilòmetres.
Aproximació: quasi damunt del km 1069, venint d'Amposta per la N-340, prenem per la dreta el Camí de Codonyol. Paral·lels al barranc remuntem fins que el camí baixa per creuar-lo. Abans, a la bifurcació, prenem el camí de terra de l'esquerra que acaba de remuntar el barranc pel camí del Pou d'Antó, fins al final. Podem deixar el cotxe a una petita esplanada.
Dificultat: Molt alta! 4 grimpades amb passos de 4t.
Desnivell: Molt potent. Uns 1300 metres acumulats.
Durada: Unes 5 hores. Uns 6 km.
Itinerari: A la mateixa esplanada on deixem el cotxe ja veiem els primer efectes de la barrancada, que s'ha emportat bona part del replà i el sender de l'esquerra que puja al pou d'Antó presenta un esvoranc de més d'un metre de fondària que va excavar l'aigua. Pugem pel cami de la dreta d'accés a les finques i casetes del racó. Al final del camí pasem per davant d'una vella caseta de Camp, i pel corriol arribem a la llera del barranc.
Només cal seguir el barranc sempre amunt, sortejant els grans blocs de roca que estoïcs han aguantat el temporal, mentre que les graves més petites han sigut escombrades o amuntonades als marges i replecs del barranc, mentre que sota els petits salts s'han obert pous de més de dos metres de fondària.
Remuntant deixem a l'esquerra les grans parets de la Calma en primer terme i Roca Llisa més al nord. Sota el pedestal de la Paret de la Calma el barranc forma un estret espectacular. Una gran canal estreta i vertical, que David Tomàs va equipar enllaçant ràpels per baixar-la. Nosaltres la grimpem, parant molta atenció perquè el pas sense ser excessivament complicat és força exposat.
Al mig de la canal un magnífic auró ens parla de la violència de la barrancada. La seva soca a la part del corrent està completament pelada per l’impacte de tota la pedra que baixava en força entre la tromba d’aigua. Donaria qualsevol cosa per poder veure i escoltar un espectacle com aquest de natura desfermada, des d’un lloc segur!
Un cop superat l'estret, el descomposat barranc puja dret entre el que sembla una colada volcànica, en negatiu, però de grans blocs de roca calcària. Ens cal mirar detingudament el terreny per reconèixer el punt on passava el sender de les Faixes, desaparegut en aquest punt, i que detectem a més d'un metre per damunt del traçat actual del barranc.
Aviat trobem una bifurcació del barranc que ens fa dubtar perquè som en un punt amb un pendent molt potent, a la cota 600 i a sota mateix de la Torreta del Montsià. Ens decidim per l'opció de la dreta que sembla més ampla i neta, que ens regala dos petits cingles que cal grimpar. El primer més exposat cal remuntar-lo amb molt de compte, en un pas de 4t grau.
Més endavant una altre ressalt més baixet però força complicat per la gran quantitat de codols petits i solts que acumula , el superem també assegurant molt el pas. Arribem a un empinat rellissador de còdols petits i solts, on avancem tres passes i en rellisquem dues, fins assolir un altre cingle ja molt emboscat que ens barra el pas.
Encara ens queda corda per fer una visita al "Caminador" d'Agustí Barceló, al capdamunt del Palleret del Teix, des d'on tenim una excel·lent panoràmica del brutal pendent del barranc que hem remuntat.
Tornem a la Torreta i prenem el sender que baixa al Palleret passat per la gran tartera de la Cova Bonica, El Mal Pas de Rialla, el corral del Mariquito i ara si, el Pou d'Antó. El sender que hi passava pel costat del pou ha desaparegut i al seu lloc hi ha una profunda cicatriu al terra, més d'un metre per sota de l'anterior nivell. Fins i tot l'aigua va obrir un gran forat a un dels laterals del pou, que algú amb molt d'encert, ha tingut el coneixement de reomplir i asegurar amb pedra en sec, per evitar que el pou s'obri pel costat on era el sender. Un treball excel·lent.
Dels molts accessos a la serra que hi ha, i dels molts anys que fa que la volto, és possiblement l'ascensió més radical que he fet mai al cim del Montsià. Espectacular!!
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada