Camí natural de l'Algars. Terra Alta
8 de desembre del 2021
Tram de l'etapa 10 del cami natural Matarranya-Algars, des del despoblat de Pinyeres fins a la N-420, prop de Caseres. Feta amb un cotxe alt (tampoc cal que sigui un tot terreny).
Un projecte sobre assentaments ibers em va portar a la Terra Alta, per terres de Batea, un petit poble carregat d'història que es cita per primer cop en un document escrit el 1153 a la carta de donació de Ramon Berenguer IV als Templers de Miravet. És un plaer passejar pel casc antic de la vila, assaborint la seva configuració medieval, i recòrrer els seus carrers estrets, els vells portals de la vila closa o visitar l'esglèsia parroquial de Sant Miquel.
Al Tossal del Moro, prop de l'Algars i de camí a Nonasp hi ha les restes arqueològiques d'un poblat iber, això em va portar al despoblat de Pinyeres, i a descobrir el Camí natural del Matarranya- Algars.
"L’antic poble de Pinyeres, avui deshabitat, està situat a la vora del riu d’Algars. A causa d’aquesta proximitat, s’hi van establir poblats des dels temps dels ibers. Just a la vora del conjunt de cases, al Tossal del Moro, s’hi van trobar restes arqueològiques d’un poblat iber, així com restes de tanques i murs defensius. Com sempre, l’altura esdevenia un factor clau a l’hora d’ubicar aquests llogarets, prenent la defensa com aspecte més important.
La importància i independència de Pinyeres la veiem reflectida en el fet que tingué una carta de poblament pròpia, concedida pel Temple de Miravet al segle XIII. El poble estava presidit per dos edificis singulars: per una banda, l’església de la Transfiguració del Senyor, un bell exemplar de les esglèsies de reconquesta, de transició al gòtic, que encara avui podem admirar; i per l’altra, el castell, que fou destruït i veié desmuntats els seus carreus, aprofitats pels habitants per edificar les seues cases.
Era un poble envoltat de terres amb bon regadiu, fet que afavoria els cultius i els horts. Però la mateixa proximitat al riu i el fet de ser un lloc enclotat feien que les epidèmies fossen més violentes i duradores. D’aquesta manera, el poble es desocupava en èpoques de malalties i temperatures elevades, distribuint-se la seua població per municipis propers com Batea, Favara o Nonasp. I es tornava a agrupar un cop passades les males temporades.
Aquest fet, i posteriorment l’annexió a Batea al segle XIX, va portar al despoblament continuat i definitiu de Pinyeres." (font: turismebatea.com)
Dificultat: Fàcil.
Desnivell: Uns 500 m acumulats
Durada: Uns 20 km.
Itinerari: Des de Pinyeres, seguim el traçat del Camí Natural Matarranya- Algars, amb la seva senyalització característica, al llarg de bona part de l'etapa 10 d'aquest camí entre Nonasp i Caseres. Sempre per pistes i camins rurals, i ara en principi en direcció sud, arribem al Pont dels set ullls, que creua l'Algars, i ens incorporem a la C-221, prenent direcció Batea, fins a tornar a trobar l'entrador del Cami Natural a la dreta de la carretera.
El camí principal està molt ben indicat i és força evident. Al km 6, des de Pinyeres, prenem l'entrador senyalitzat a l'esquerra, per visitar el castell de l'Algars i l'ermita de Sant Joan, al capdamunt del turó. Una pista empinada ens hi dóna accés.
"Als peus del castell hi ha l’església castral de Sant Joan, que rep la visita anyal dels bateans el 24 de juny, festa de la Nativitat de Sant Joan Baptista. L’esglèsia és, com la de Pinyeres, un edifici típic d’estil de transició al gòtic de l’època de la reconquesta.
Al cim del turó hi ha el Castell de Sant Joan d’Algars, on es poden veure les ruïnes de la fortalesa templera construïda sobre un petit castell àrab. Un cop ensorrada l’última cantonada de la torre de l’homenatge l’any 1975, només queda dempeus un arc d’ogiva i uns paraments de murs. L’arc, amb tot, ha quedat com la imatge representativa del castell i presenta una factura impecable" (font: turismebatea.com).
Acabada la visita tornem a la cruïlla per anar seguin al llarg de 12 km més aquest bonic traçat entre conreus de la Terra Alta, quasibé sempre paral·lels al traçat sinuós de l'Algars.
Al Km 13, 3, des de Pinyeres podem veure un petit assut a la llera de l'Algars, des d'una balconada del terreny, a tocar de les restes d'un petit maset.
Després de dos grans meandres del barranc, al km 16,3 creuem l'Algars per un gual encimentat. Caldrà vigilar el cabal del riu!, en el moment de creuar-lo hi havia uns 10 cm d'aigua.
Ara la pista, per terres d'Aragó, ja que l'Algars és la frontera natural amb Catalunya, ressegueix el traçat del riu, amb aquest a l'esquerra, entre plataformes sedimentàries plenes de còdols. Aviat arribem a les envistes del pont de la N -420, i l'esquerra, entre la vegetació de ribera veiem una altre assut i el prominent turó de la Gessera, al Nord, on s'ubica un jaciment ibèric.
Sortim a la N-420, que per l'esquerra ens deixarà en poca estona a Caseres.
Un preciós recorregut per la Terra Alta, que ha estat una troballa. Desconeixia aquest Camí Natural entre el Matarranya i l'Algars, ideal per fer en bicicleta, i que passa directament a la carpeta dels "pendents".
Salut i Muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada