El Turmell. Vallibona. Els Ports

29 de desembre de 2021


La darrera del 2021. Despedim l'any apropant-nos una vegada més a un dels indrets que més ens agrada, tant per la riquesa paisatgística com per la seva vessant l'etnològica. Proposo una volta que feia molt temps que tenia pendent: la visita al Turmell, de 1276m.  a la divisòria entre Xert i Vallibona. 

El Turmell

Des del cim el paisatge és espectacular, ja al S XVIII l'il·lustre Cavanilles feia aquesta descripció: "Los montes son siempre calizos; dexan al oriente profundos barrancos, y mucho mas hondos hácia el mediodia. "¡Qué espectáculo ofrece aquí la naturaleza! Colocado un espectador en la cresta del elevado Turmell, donde empiezan las vertientes hacia Vallibona y Vallivana, solamente descubre picos sin límites y barrancos que espantan; la naturaleza se presenta allí sin que el arte la altere: el tiempo solo ha desfigurado la forma de los montes. Enormes carrascas y pinos vegetan de tiempo inmemorial..."


Aproximació: Pugem per la N-232 en direcció a Morella des de Vinaròs, i al km 52 prenem per la dreta la CV- 111, en direcció a Vallibona. Al Km 7, abans de les pronunciades corbes en baixada, deixem el cotxe a un apartador a la dreta de la carretera, just enfront de l’accés a l’Ermita de Santa Àgueda.


Desnivell: Uns 2000 m. acumulats!


Dificultat : moderada, per la durada del trajecte i el desnivell acumulat.


Durada: 21 Km, Unes 8h aprox. comptant parades


Itinerari: Prenem la pista en pujada que surt de l’apartador de la carretera, saltant la reixa que talla l’accés, i la remuntem fins al fil de la carena de la Serra del Turmell on trobem uns repetidors i on acaba la pista. Estem al Planiol, i passada una tanca per al bestiar prenem l’ampla carena en direcció est. Sorprenem a dos cabirols pasturant tranquil·lament que en veure’ns surten esperitats cap al corral de la Torreta a l’esquerra. Ara per sender seguim el fil carener fins al primer collet de la jornada, el del Topinet. 


Tanca del Planiol


El Planiol

Coll del Topinet

Més endavant i a la dreta queda encimbellat dalt d’uns cingles el Gravet de Catí.

Aviat sortim a la pista que careneja bona part de la serra, per deixar-la un altre cop per l’esquerra, i envoltar el Contador, un pas estret amb un fantàstic panorama de la vall del Cervol.

Retornats a la pista seguim en direcció est i en baixada. Per la dreta trobem el sender GR 331, Camí de Conquesta, que baixa cap a Vallivana. A partir d’aquest punt seguirem bona part d’aquesta etapa 12 del GR.


Gravet de Catí

El Contador


Cingleres del Racó del Lladre

Camí de Conquesta

Més endavant, just abans del trencall a l’esquerra del mateix GR que baixa pel nord cap a Vallibona, també a l’esquerra sortim un moment del cordal per visitar les restes d’una gran caseta de pedra en sec. 

Resseguim novament la pista, ara en lleu pujada i atents la la vora dreta del camí on aviat trobarem la Cova del Planet de la Serra. Un petit forat arran de terra dóna accés a una petita sala amb restes de formacions cobertes de molsa.


Barraca del Coll del Planet

Cova del Planet de la Serra



A la següent cruïlla de la pista del Planet seguim per l’esquerra, fins a una pronunciada corba a la dreta, on la deixem i seguim recte per un corriol que ens deixarà a la pista enquitranada d’accés als repetidors. Abans però, des del corriol, trenquem a la dreta per trobar les restes de la Nevera del Turmell. Espectacular construcció de pedra en sec, habitual en aquestes contrades, que encara conserva en peu una gran arcada que desafia el pas del temps.


Indicador del Planet

Nevera del Turmell



A les envistes del Turmell

Un cop a la pista, la seguim fins a la caseta de guaita forestal i el vértex geodèsic del Turmell. Des dels seus 1276m. el panorama és formidable. Al nord la vall del Cervol i Vallibona als nostres peus, La Tinença de Benifassà, les Moles de Xert al Sud amb els masos de la Barcella i l’ermita de Sant Marc, Irta, les Columbretes, i fins i tot podem albirar un tros de delta pel darrera del Montsià. No deixaries de gaudir de tanta immensitat, però el rellotge va en contra nostra, el dia és curt.


coronant el Turmell



Vértex del Turmell


Crestall d'Avinsilona

Moles de Xert

Les Columbretes

Desfem camí fins a la cruïlla del Planet de la Serra i ara deixem la pista per la dreta. Alerta en aquest punt perquè no està especialment marcat, gairebé s’intueix. Una vella pista forestal comença a baixar, per l’esquerra segueix un corriol que ens tornaria a deixar al Planet. Ens internem en un bosquet espès que en poca estona i en direcció nord-oest ens deixa a les restes del Corralet de la Clapissa.


Corralet de la Clapissa



Bisagra de portera

Per la dreta del mas, entre un espès bosc de carrasca trobem un vell i perdut corriol que en baixada continuada de cara a nord ens deixarà aviat als peus del monumental Pi Ramut de la Clapissa. Al costat entre vells bancals hi ha també les restes d’una barraca de pedra en sec.


Pi Ramut de la Clapissa


Barraca del Pi Ramut de la Clapissa


Baixem a una pista que ve de la Pinarissa i el corral del Curro, a la dreta, i l’emprenem en baixada cap a l’esquerra.

A una forta doble corba, baixem uns metres per veure les restes d’una vella carbonera. Tornem enrera uns metres, desfent les dos corbes i al replà sortim de la pista per l’esquerra, d’on surt en direcció nord un vell assagador que creua Mola Espessa.


Carbonera del Camí de la Clapissa


Aviat ens barrarà el pas un petit cingle que sortegem per l’esquerra, on tornem a trobar el fil de carena, que entre un dens bosc de velles carrasques ens deixa a les grans bancalades obertes del Mas de la Clapissa.

Una gran corralissa als bancals superiors i el conjunt de masos més avall, on hi trobem un abeurador i uns safareigs coberts, que ens donen constància de la importancia d’aquesta gran masada de la Serra del Turmell, avui, com tantes altres, completament abandonada.


Espectaculars margenades de la Clapissa

Mas de la Clapissa

Corralissa del Mas de la Clapissa


Safareigs del mas

Abeurador


Prenem la pista d’accés al mas, en direcció oest i a pocs metres del mas veiem les restes de la Nevera de la Clapissa, quasi colmatada de terra, envoltada d’un bon nombre d’exemplars de roure monumentals. 


Nevera del Mas de la Clapissa

Roures monumentals

Poc més endavant cerquem un pas per la dreta de la pista que ens permetrà tallar camí, i recuperar després d’una curta baixada camp a través el traçat del GR 331.

El seguim per la dreta per baixar cap a la llera del barranc de Roca Alta. Just creuar-la, cerquem un pujador per l’esquerra per accedir a les immenses bancalades del Mas de Querol, completament perdudes i amb uns marges altíssims que ens dificulten progressar cap al mas. Finalment hi accedim des d’un petit nucli de carrasques a l’esquerra de la vivenda. Accedim al mas i el voltem entre un mar d’esbarzers. Al davant de la façana est de la masada trobem un altre roure monumental.


Mas de Querol





Roure del Mas de Querol


Ara cal baixar entre les gran margenades per anar a visitar el petit Mas de Querolet cobert per una ufanosa heura. Des del maset, i mirant a la cinglera de l’altra banda del barranc distingim la corralissa que aprofita una gran balma: la cova de Querolet.


Mas de Querolet


Cova del Mas de Querolet

Per l’esquerra del maset recuperem el traçat del GR, i ara ja sense complicacions, el resseguim en direcció a Vallibona tot gaudint dels diferents elements del paisatge que ens surten al pas: la bassa del mas de Querolet, les margenades del mas de Juanan que delimiten el sender, la Font dels Grillos, les restes del Molí del Cup a l’altra riba del Cervol, L’Ombria, el Toll Fondo, L’assut i la Font Nova. 


Bassa del Mas de Querolet

Camí empedrat

Margenades del Mas de Juanan


Font dels Grillos

Molí del Cup

El Planàs

Toll Fondo

L'Assut

Font Nova

Creuem el gual del riu i remuntem pel carrer de la Font cap al nucli de Vallibona, on visitem els seus costeruts carrers i l’esglèsia de l’Assumpció, d’on parteix la famosa rogativa entre Vallibona i Penaroja de Tastavins, que vaig publicar al meu blog, el maig del 2019.

Finalment arribem a la Carbonera, el restaurant de Vallibona, on sempre et sents ben acollit. Amb la sempre grata companyia de l’amic Josep, agafem forces, cerveses i “cremaet” obligatori, per emprendre la part final de la sortida, encara amb 500 m de desnivell positiu a l’horitzó. Ara és quan lamentes no haber començat la mateixa ruta des del poble…


Vallibona


El segon Planet de la jornada

Esglèsia de l'Assumpció

El Mirador

Lo millor cremaet dels Ports


Des de la Plaça de Sant Antoni prenem el carrer avall fins a l’entrada del poble, amb el monolit característic de tots els pobles del Maestrat, i on prenem la CV-111, creuant el pont sobre el Cervol. 


Indicadors Plaça St. Antoni


El Cervol

A un km. aproximadament del poble, i a una forta corba de la carretera a la dreta, ens internem per l'esquerra, seguint marques d’una de les variants del GR-7, per un corriol que remunta uns metres el barranc de l’Arna, i que aviat deixem per la dreta. Ens situem al barranc paral·lel, el de Pançana i el remuntem bona estona fins a creuar-lo i sortir novament a la CV-111. La creuem i remuntem per sender marcat a l’altre costat de carretera que ens puja als masets de Macianeta i de Baix de Sta. Àgueda. A la dreta deixem el GR-7 que segueix cap al Peiró Trencat. Passem per davant del segon mas i just al punt on comença a baixar cap a la carretera, prenem un corriol marcat, entre els prats del mas, per la dreta.


La pedra en sec, sempre present als Ports

Portera al Barranc de Pançana

Barranc de Pançana

Maset de Macianeta

Mas de Baix de Sta. Àgueda

Sender a Sta. Àgueda


Aviat el pendent es fa més evident i resseguint la capçalera del barranc de Pançana arribem a les Fontetes de Baix de Sta. Àgueda. Petites basses arrodonides que, curoses, recullen l’aigua de la surgència per abeurar els ramats i els “salvatges”.

De la fonteta, per l’esquerra un corriol remunta les darreres costes, que sempre en tendència a l’esquerra, guanyen terreny cap als plan superiors de l’ermita de Sta. Àgueda. Abans cal creuar alguna portera per al bestiar. Compte amb el “pastoret” elèctric, que per estalviar uns metres he volgut saltar i m’ha fotut un “meneo” que m’ha deixat distret. Poca broma el pastoret…

Ja només resta fer la visita a l’ermitori, a la mateixa carena de la Serra del Turmell que al matí hem recorregut, antigament anomenada Avinsilona. En aquest punt l’ermita també dóna nom a aquesta part de la serra. A 1175m. d’alçada i propera al Tossal Gros de 1254m. aquest magnífic ermitori dedicat a la patrona de Vallibona, és considerat un dels millors exemples del Romànic valencià de la Reconquesta, i conserva a les seves parets interiors pintures murals datades del segle XIII quan es va construir. Una autèntica joia patrimonial.


Fontetes de Baix de Sta. Àgueda


Ermita de Santa Àgueda


La pista, ara en baixada, ens deixa novament a la CV-111, just al punt de partida.


Una preciosa ruta de descoberta natural i de patrimoni dels Ports, molt recomanable!


Salut i muntanya!!


                    
Powered by Wikiloc



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.