Racó del Buco. Montsià.
25 de desembre de 2021
Passo el dia de nadal de descoberta pel Montsià!
Fa uns anys vaig pujar pel racó dels Ferranes per trobar una sèrie de coves que hi ha carena amunt. Tot fent la ruta i un cop al sender que porta a la cova de l'Hedra, em vaig fixar en una altra "possible" cova, al racó del Buco. La cavitat s'obre al buit, al fort pendent, entre petits bancals perduts, molt a prop de la base de la espectacular cinglera del Buco. Llavors no hi vaig arribar... avui sí, i més que la cova, que no deixa de ser una petita balma arrecerada, he pogut gaudir del potent cingle que trenca el barranc, i que com tots els de la zona, també va rebre de valent, fent neteja, l'encomesa de l'aigua del temporal del setembre passat.
Aproximació: Més o menys al km 1067,5 de la N-340. i a tocar d'una petita zona de descans de la carretera, per la part de la serra, surt un camí que s'hi enfila perpendicular: el camí de les Ferreries, que seguim fins a trobar un altre camí que el creua, el dels Bandolers. Avancem per l'esquerra seguint el camí fins a una cruïlla, abans del barranc del Bassiol, on deixem el cotxe a un apartador.
Desnivell: Uns 700 m. acumulats.
Dificultat: difícil. Dos trams fora sender per visitar la cova i remuntar després fins al sender de les Faixes.
Durada: 4,8 Km. Unes 3 h.
Itinerari: Som al camí dels Bandolers i el seguim per l'esquerra creuant el barranc del Bassiol, que en aquest punt també va patir la barrancada, emportant-se el camí per davant. En pocs metres un indicador ens assenyala el camí que remunta cap a la serra, resseguint el vessant esquerre del barranc. Aviat el camí s'acaba i es transforma en sender. En aquest punt una petita fita de pedres marca un sender a la dreta que creua novament el barranc del Bassiol, i remunta per entre els bancals perduts de la caseta de Vilero.
Remuntem per un pinaret fins a la carena, on per bon sender caldrà carenejar en suau pendent.
Quasi arribant al sender de les Faixes, cruïlla entre la Font del Bassiol i Cova Hedra, al mig d'un pinar bastant dens i a l'esquerra, unes teules ens assenyalen la ubicació de les restes de la caseta del Buco, completament assolada i engolida per la vegetació. Uns metres més endavant, a la vora d'un gran pi, caldrà prendre un corriol per la dreta, deixant el sender que segueix remuntant. Per un bancal planer envaït de pins arribem a una pronunciada llosa inclinada de roca, on suposo que el tio Buco, a cop de cisell va obrir un gran cocó per recollir l'aigua de pluja aprofitant el pendent de la llosa. Enginyeria rural!
Des del mateix cocó em sorprén l'existència d'un corriol que s'endinsa al fons del barranc per guanyar la base de la cinglera. Fa cinc anys no hi era, i prou que vaig patir la seva absència!
En les imatges d'aquella sortida de fa temps al cap, i amb la ubicació de la possible cova més o menys clara, emprenc costa avall el que em sembla el pas més factible per guanyar la base d'uns petits cingles que queden a la dreta del corriol, i que el fort pendent i la malesa amaguen a simple vista. Uns metres més endavant sona la flauta. En mig d'uns estrets bancals perduts, quasi penjats sobre el buit del profund barranc trobo la que anomenaré Cova del Buco. Una petita balma oberta al cingle d'uns 3 metres d'alt per 4 de llarg, que s'endinsa a la roca poc més de tres metres, mig tapada per la vegetació. Des de lluny prometia més. A la part més fonda de la balma es veu una petita colada fòssil, on segurament en altres temps corria l'aigua després de les pluges...
Davant, a l'altra part del barranc i entre les estretes feixes que tallen els cingles, grans tirades de marge... pedra en sec en terreny inaccessible. Increïble!
Retorno al corriol, un tant decebut per la "pobra" descoberta de la cova, però aviat guanyo la base de l'espectacular cinglera del Buco, al mateix racó del barranc. Uns 25 metres de verticalitat, amb mil formes de xorreres i forats configuren aquesta fantàstica raconada. La famosa DANA del setembre també es va obrir camí a cop d'aigua en aquesta preciosa raconada, deixant la base del barranc literalment escombrada de tota la vegetació. Un llit de roca pulida i còdols, d'arbres pelats a l'escorça a cops de pedra, deixen el mut testimoni, del que havia de ser un salt d'aigua brutal en aquest punt. Com ja vaig comentar en l'entrada sobre el barranc proper de Codonyol, l'espectacle devia ser impressionant!!!
Seguint uns metres el caos de pedra, de cara a la mar, i per l'esquerra, fora sender, remunto entre la malesa per sortir al sender de les Faixes, i per l'esquerra, creuant la gran tartera visitar la cova de l'Hedra. Com em temia aquí també l'espectacle d'un barranc desfermat és dantesc. Les roques i còdols que han baixat de la part alta de la serra, canalitzats pel barranc han reblit la cova, soterrant prop d'un metre la base de la cova. Fins i tot el cartell de fusta, amb més d'un metre de pal que el subjecta ha quedat a ran de terra. Impressionant.
Des de la cova puc baixar per la llera neta, sense haver de desfer camí, tot i que sortejant profunds esborancs que s'han obert fins al gran pi que s'aboca al buit del cingle.
Des d'aquí reprenc el sender de les Faixes en direcció a la Font del Bassiol, i a l'encreuament de l'Escaleta, carena avall desfaig camí fins al cotxe, a la falda del Montsià.
Nova ruta de descoberta al Racó del Buco!
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada