Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.

 23 de gener de 2022 

 

Si vam tancar el 2021 per la comarca dels Ports, a Vallibona, encetem el 2022 per la serralada dels Ports, entre Horta i Paüls. Una pujada al Tossal d'Engrilló pels mítics passos de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Un ruta imprescindible per entendre millor les connexions entre el Baix Ebre i la Terra Alta, creuant el massís dels Ports, deixant-nos embolcallar per la salvatgia dels Montsagres.


Tossal d'Engrilló

Aproximació: Des d'Horta de Sant Joan prenem la pista s'interna als Ports, en direcció a Roques Benet, davant de la Farinera. Als pocs metres prenem la pista que surt per l'esquerra cap al Canaletes. Seguim en direcció al Mas de Sotorres i abans de creuar el barranc de Cubars, deixem el cotxe al costat del Mas de Fandos, a l'actual aparcament dels qui van a fer el Canaletes. 


Dificultat: Moderat


Denivell:  Uns 1900m acumulats.


Durada: 16,5 Km. Unes 7 hores comptant parades.

 

Itinerari: Estem al Maset de Fandos, en un matí de fred rigorós. El termòmetre del cotxe marca 2,5 graus sota zero, caldrà espavilar i emprendre la ruta. Creuem el barranc dels Cubars i remuntem per la pista resseguint el traçat habitual per fer el barranc del Canaletes. A la primera bifurcació de la pista prenem la de l'esquerra en pujada, per la dreta baixaríem al Mas i Molí de Sotorres. Deixem a la dreta una gran bassa de reg i a la propera corba de la pista, prenem el marcat sender de la dreta que voreja, per la dreta també, la finca del Mas de Lloà. Després d'una zona planera entre pins el sender comença a remuntar fort per un turó arrodonit de conglomerat. A la dreta comença la baixada cap al Ventador, punt de partida del barranc d'en Piquer, nosaltres optem pel sender que remunta fort per l'esquerra cap a les Roques Cambretes: curioses formacions rocoses de conglomerat, amb mil formes i tonalitats. 



Maset de Fandos

Barranc de Cubars

Montsagres

Pujador a Roques Cambretes

Serra Cardona i Roques Benet

Mas de Lloà

Santa Bàrbara

Roques Cambretes

Per l'esquerra de les Cambretes el sender guanya el Coll de l'Ereta, on sorprenem un gran mascle de cabra pasturant indiferent cap a la Punta de la Barca. a la capçalera del riu d'en Piquer. En front, i tallant la potent cinglera de la Moleta, s'obre l'escletxa del Pas de la Mala Dona. Una empinada ziga-zaga amb algun pas exposat, protegit per un cable, s'obre pas per guanyar el sender que recorre la Moleta en direcció est, per sobre de les faixes del Grau. Al fons del barranc destaca el Mas del Quinto. Arribem a un collet on gaudim de la primera ullada de sol de la jornada i d'una excel·lent panoràmica de les Roques Benet, i la Punta de la Mallada a la imponent Faixa Cremada, cap a llevant ja destaca la Punta de l'Aigua. 


Sender al Coll de l'Ereta

Mas de Quinto

Mascle de sovatge.

Pas de la Mala Dona




Serra Cardona

Pas Mala Dona

La Moleta

Collet de la Moleta. Punta de la Malladeta i Roques Benet

Mola d'Atans

El sender, ja més planer va avançant i empalmem amb els Estels del Sud, per arribar a les restes del Mas de les Crevetes de Lloà, on encara el sol no ha fet acte de presència i tot està cobert per una fina capa de gebre entre un ambient gèlid. Al fons de la petita vall que s'obre en direcció nord-est trobem el Pou de les Crevetes de Lloà, ple d'aigua fins a dalt i ubicat dins d'una estructura de pedra en sec circular curiosa, que em fa pensar en que potser van aprofitar una antiga nevera del mas per ubicar el pou. 

El sender remunta els darrers metres fins al Coll de la Gilaberta. Val la pena arribar fins al mirador que albira la vall entre el Boixetaret i la cara sud de la Punta dels Raus. A la dreta s'enlaira altiva la Punta de l'Aigua. 


Mas de les Crevetes de Lloà



Pou de Lloà


Roques Benet

Coll de la Gilaberta

Punta de l'Aigua

Boixetaret

Ara prenem direcció nord-oest fins al Coll d'Atans... i l'atzar i la màgia de la muntanya ens regala el càlid retrobament de dos vells amics. Els estrets llaços que es teixeixen entre la "bona gent" es fan sòlides com la roca d'aquest massís, i perduren inalterables, talment com els arbres mil·lenaris del nostre Port.    

Novament en direcció nord-est anem a trobar la Font del Montsagre d'Horta amb els seus grans bassis amb l'aigua totalment congelada. Per l'esquerra un sender baixa cap al Pla de Ravanals, però prenem el més fressat que en direcció als Llambrars, ens permet guanyar terreny cap al nostre destí, pel camí del Motsagre. A les envistes del Tossal cal estar atents per prendre un ramal del sender, marcat amb una fita, que per la dreta comença a davallar cap a la Font del Montsagre de Paüls. 


Coll d'Atans

Coll d'Atans


Tossal d'Engrilló

Font del Montsagre d'Horta



Pla de Ravanals

Font del Montsagre de Paüls


Pugem pel sender que remunta cap a la Bassa de la Refoia, i deixem a la dreta el corriol que puja cap al Forat de la Finella, que reservem per una altre dia. 

La Bassa de la Refoia o del Coll Roig també està absolutament congelada. Tot i tirar algun roc com un puny, aquest rebota i patina per la superficie. 

Des de l'extrem sud-oest de la bassa prenem un corriol que puja cap a un gran pi solitari, el corriol en pocs metres ens deixa a la pista d'accés al Tossal, però a una corba molt pronunciada a l'esquerra, deixem novament la pista i sortim per un corriol a la dreta per pujar a visitar el majestuós Teix d'Engrilló. A aquest monumental teix se li atribueixen més de mil anys, i sorprèn la seva vigorositat amb una soca plena de rebrots de 4,5m. de volta de canó, 9,5m. d'alçada i 10 m. de capçada: espectacular! 


Forat de la Finella

Bassa de la Refoia o de Coll Roig


Teix d'Engrilló




Ara pugem directament del del teix cap a la caseta de guaita forestal i el vèrtex geodèsic del Tossal d'Engrilló. Des dels seus 1072 m. d'alçada, la punta cimera dels Montsagres s'aixeca al mig d'una espectacular cinglera que cau a plom per la cara nord-est, i marca el punt mig d'un brutal crestall. Les vistes a 360º són captivadores. Per als col·leccionistes dels 100 cims del repte de la FEEC, som a un dels cims emblemàtics de les Terres de l'Ebre. 


Caseta de guaita forestal

Tossal d'Engrilló




Tossal

Crestall nord del Tossal

Emprenem el camí de tornada. De moment tornem a baixar a la pista d'accés de la caseta de guaita i baixem uns metres fins a una forta corba a l'esquerra, aquí la deixem pel sender que surt per la dreta i que va carenejant en direcció sud-oest resseguint les cingleres del Montsagre d'Horta. El sender davalla cap al Pla de Ravanals. El deixem per la dreta per trobar un corriol que segueix per una estreta feixa entre els cingles, en la mateixa direcció que portàvem. Cal estar molt atents per trobar, per la dreta, l'entrada de la potent canal que ens permetrà baixar: el Pujador d'en Valero. Un antic pujador que permetia comunicar la Terra Alta i el Baix Ebre creuant el Port. El pas del temps ha malmès molt el pas, però en algun tram encara s'intueix l'empedrat o els reforços de marge de pedra en sec per apuntalar les pronunciades ziga-zagues. 

Un cop superat el fort desnivell del primer cingle, el sender flanqueja per la seva base en la mateixa direcció sud-oest, per la Faixa d'Escarrerola. Arribats a una agulla característica que marca el Pujador dels Llistons, el prenem en baixada cap a la pista que ja intuïm allà on el pendent es fa més suau, i sempre amb el teló de fons de la fotogènica muntanya de Santa Bàrbara al davant nostre. 


Puntes de Llambrars i dels Raus

Cresta sud dels Montsagres d'Horta

Faixes dels Montsagres


Pujador d'en Valero


Faixa d'Escarrerola

Pujador dels Llistons

Santa Bàrbara

Arribem on mor una pista forestal. Hi ha les restes d'una caseta possiblement lligada a la propera corralissa del Mas d'Andill, coberta per la vegetació. Prenem el sender que per davant les restes de la caseta, baixa en la mateixa direcció que portàvem i que en poca estona ens deixa davant les restes d'una altra caseta, al mig d'un turonet planer. 

Per l'esquerra una pista forestal voreja el contorn de la finca del preciós Mas d'Andill. Aviat l'esquerra la pista dels Reguers que seguirem també per l'esquerra. 


Caseta de la Corralissa d'Andill

Al centre de la imatge, el pujador d'en Valero

Planes dels Reguers

Mas d'Andill

Tot aquest tram de pista transcorre per una zona completament arrasada l'estiu del 2009 per un virulent incendi forestal que es va cobrar 1140 ha de vegetació i la vida de 5 bombers que lluitaven per controlar-lo. Tot i el pas del temps, el paisatge encara ens parla d'aquella lamentable desgracia, i passes amb el cor encongit 

La pista, sempre en direcció sud-oest, creua Los Reguers i la Bellida, per anar a retrobar la pista d'accés al Mas de Sotorres. De camí trobem les restes d'una gran masada a la Bellida, a la vora de la pista. Més endavant empalmem amb la pista que puja cap al Mas i molí de Sotorres i la seguim per l'esquerra. També a l'esquerra de la pista trobem una font, recuperada recentment, amb un bonic bassi tallat en fusta. Poc més endavant retrobem el maset de Fandos i l'aparcament a tocar del barranc de Cubars. 


Mas als Reguers


Pista dels Reguers

Pista al Mas i Molí de Sotorres

Font a la pista de Sotorres

Com comentava al pricipi de la ruta, una sortida preciosa a la zona dels Montsagres d'Horta i de Paüls, que ens permet l'accés al Tossal d'Engrilló des de la Terra Alta, calcigant passos mítics dels Ports.

 

Salut i muntanya!!


                       
Powered by Wikiloc




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades