Capçalera del Cervol

 22 de febrer de 2022 

 

22 de febrer de 2022 

 

De la mà de Camilo Zaragoza, un dels membres més actius del Centre excursionista la Foradada, vam portar a terme una sortida amb el club a la capçalera del Cervol. Ens va regalar una bonica sortida a la zona amb visita inclosa al mas de la Font d'en Torres, on el seu amable propietari ens va fer de guia pels voltants del mas. Una diada que em va permetre descobrir l'indret, tot i què estava tot molt sec. 

A l'abril i aprofitant les abundants pluges, torno a visitar el que es considera com el naixement del Cervol; i ara si, l’aigua corre desfermada per tots els racons. 



Les surgències de la Carcellera brollen aigua a dojo i fan de la bonica raconada un autèntic espectacle de la natura. Complemento la sortida inicial del club amb un bon tram per la capçalera, gaudint del potent cant del riu i de precioses raconades pendents de descobrir. Per gaudir de les imatges que us presento cal anar a la zona després d'una bona dosi de pluges; d'altra manera, les aigues filtren ràpidament al subsol i veurem el terreny completament sec. Us presento una combinació de les dues sortides, amb una ampliació de la ruta inicial del Club.

Som-hi! 


Aproximació: Pujant cap a Morella per la N-232, trenquem a la dreta per una pista asfaltada al Km 57,5. De camí val la pena parar a l'entrador del Mas de la Perera, i baixar uns metres per la pista per gaudir del Salt de la Perera. Una bonica estampa del Bergantes. 


Entrador al Mas de la Perera. GR 7


Mas de la Perera


Salt de la Perera

Pou del Mas de la Perera

Seguim remuntant per la pista principal i deixant al pas alguns masos. Deixem el mas de Palos a l'esquerra i passem a tocar de la punta de Palos, al Tossal, que amb 1127m. d'alçada és el sostre d'aquesta zona dels Ports. A la pista carenera del Tossal podem parar a gaudir de l'espectacular miranda de la propera Morella, des d'una altra perspectiva. 


Morella des de la Punta de Palos


Ara la pista comença a baixar i veiem a la dreta les granges de la Torreta Borrum. Prenem una bifurcació a la dreta senyalitzada cap al Mas de la Carcellera. A la següent bifurcació deixem la pista asfaltada i per pista de terra prenem també a la dreta el ramal d'accés al Mas de la Font d'en Torres. Als dos costats de la pista, abans de l'entrada a la finca, podem deixar els cotxes. 

Vull remarcar que alguns trams de la ruta proposada transcorren per una finca particular. Cal respectar l'espai i els cartells i tancats que senyalitzen les zones de pas restringit. La visita a alguns racons de la finca els vam fer amb el centre excursionista amb el permís i el guiatge del mateix propietari. 

 

Dificultat: Fàcil. Amb aigua al riu pot ser complicat creuar-lo.


Desnivell: 800 metres acumulats.


Durada: Unes 4 h.11 Km.


Itinerari. Prenem la pista d’entrada a la finca de la Font d’en Torres. Fem una gran corba a l’esquerra i just al sortir del revolt trobem les restes del corral de la Carcellera a la dreta, al mig de grans bancalades. Per l’esquerra surt un corriol per terreny argilós que seguirem en direcció est i en lleugera baixada. Després de passar una portera trobem la Torre de la Carcellera, però no la visitem encara, trenquem per un petit sender a l’esquerra per baixar al llit del riu engorjat en aquest punt, on trobem el salt i els ullals de la Carcellera, considerats com el naixement del riu Cervol. 


Entrada a la finca de la Font d'en Torres

Corral de la Carcellera

Corriol al naixement del Cervol

Portera


A la primera visita tot l’indret és completament sec, tret d’un petit bassal d’agua estancada. Un més després l’aigua brolla desmesuradament per tots els racons del congost. Es fa complicat arribar a la base del salt, situada a un petit circ superior, l’aigua abundant barra el pas, però finalment puc accedir, mig grimpant, i l’espectacle és una petita meravella de la natura. Envoltat per moltes surgències que treuen aigua del no res, i de la gan balma diagonal de la cova del Cingle, gaudeixo del potent salt d’aigua d’uns 15 metres de caiguda. Espectacular!


Ullals de la Carcellera. tot sec al febrer.




Cova del Cingle de la Carcellera, al febrer.

La mateixa cova a l'abril

Salt de la Carcellera

Surgències, naixement del Cervol



Torno cap a la Torre, però pels bancals inferiors, al mateix nivell que la raconada de les surgències. Pel sender planer destaca la vella canal que conduía l’aigua al cup del molí de la Torre de la Carcellera. A l’extrem de la canal i a una terrassa fortificada s’obre la boca del cup que deixava caure l’aigua d’uns 20 metres d’alçada al fons de la llera del riu, on esncara el poden veure les restes del molí i la gran mola de pedra. Per sobre s’aixeca la torre medieval de la Carcellera, d’arquitectura potent, amb un gran contrafort a la part del riu. Al voltant també destaquen les restes de diferents corrals i casetes adjuntes a la Torre. 


Torre i cup de la Carcellera

Canal del cup del molí


Boca del cup

Pedra del Molí de la Carcellera




Torre de la Carcellera

Corrals de la Torre de la Carcellera

Ara prenem un sender que surt per davant la porta de la torre i que baixa fent ziga-zagues fins a un nivell inferior, on ja planer segueix en direcció sud-est, paral·lel al riu. El sender ens deixa a una elevada punta de cingle que ens regala una gran panoràmica de la capçalera del riu. Estem al capdamunt d’un potent revolt engorjat que aboca les aigues al preciós Toll Blau.


Líquens de l'alzinar de la Torre de la Carcellera

Corralissa al cingle

Torre molí de la Carcellera.

Cinglera del Toll Blau

Per baixar cal seguir un tram equipat amb cables per superar una part de cinglera exposada, amb un gran plegament en forma d’arc. Capricis geològics.


Pas equipat de la cinglera


Un cop a la base ja podem gaudir del Toll Blau. Com ja he comentat, a la primera visita estava totalment sec, i em va permetre accedir a l’interior de l’engorjat on un petit salt d’aigua, donava un toc de vida al Plec del Toll Blau. A la següent visita, i en aquest punt, l’aigua omple a vessar el gran Toll Blau.


Plec del Toll Blau

Toll Blau completament sec, febrer.

Toll Blau a l'abril.

Seguim el sender paral·lel al riu en la mateixa direcció. Per la dreta un gran cingle ens acompanya tota l’estona. A la confluència del propi riu, amb un barranquet obert que baixa per la dreta des dels alts de la Font d’en Torres, i a la dreta del sender veiem les restes d’un vell corral a l’ombra d’alzines centenàries. 


Corral de la Font d'en Torres


Baixem a l’aiguabarreig dels dos rierols i creuem per una zona molt planera a la riba esquerra del riu per visitar el prigó de la Santa Creu. Com a tota la zona dels Ports, sovint trobem aquests prigons, com a punts de romeries dels habitants dels diferents masos i pobles de la contrada. 


Prigó de la Santa Creu

Cervol

En aquest punt segueixo riu avall per ampliar el traçat de la primera visita amb el Club. Un sender planeja, ara per l’esquerra del riu, aigües avall. fem una petita pujada per creuar una portera i el sender torna a baixar entre grans roques per retrobar la llera del riu, en un punt on s’estreteix i fa un engorjat ple de petits saltas d’aigua. El potent cabal que trobo en aquesta nova visita m’obliga a despullar-me per poder creuar el riu. La seva força m’empeny i desequilibra, i la seva gelor “crema” la pell. 



Un altre cop a la riba dreta segueixo el marcat sender, sempre en la mateixa direcció sud-est. 

Més endavant i a l’esquerra em surten al pas les restes del vell Molí Gamundi. Sempre em crida l’atenció en aquests vells masos l’ús del blavet a les finestres i les parets interiors de les estances. Les amenaces de mals esperits… tant presents en altres temps.



Molí Gamundi

Molí Gamundi

A tocar del riu s’obre el desaigüe del molí on encara es veu el vell mecanisme hidràulic, i prop la vella mola de pedra.


Mola del molí






Vella portera del molí Gamundi


Segueixo sender avall i uns metres més endavant trenco per l’esquerra i baixo entre la malesa d’un vell pinar fins a llera del riu. De camí trobo les restes d’un forn de calç colgat de vegetació, i al riu, el Toll de l’Olla. Recupero el sender que aviat mor a una pista, que per l’esquerra ens torna a deixar al riu. Aquí un gual encimentat permet creuar-lo. Som a la zona de les Penerojes. Des del gual i uns metres riu avall s’obre un altre toll espectacular.


Forn de calç

Toll de l'Olla

Gual de les Penerojes

Tolls del Cervol

Tornem a remuntar per la mateixa pista però ara cap amunt. Deixem un trencall a l’esquerra i un altre a a la dreta, per arribar a les precioses bancalades que envolten la Font Donzella. Grans alzines monumentals fan de la raconada un espai ombrívol molt agradable.


Alzines de la Font Donzella

Font Donzella

Restes barraca Font Donzella

ç
Carrasca de la Font Donzella

A tocar de la gran carrasca que tenim per sobre de la font seguim un corriol perdedor que ens puja a la base de la gran cinglera que tanca la raconada pel sud-oest, punt on s’obre la boca de la Cova dels Maquis, tancada per un muret de pedra en sec que devia servir per guardar ramats. Abans de la boca de la petita cova i sota una gran escletxa vertical, una petita creu desa el record d’un malaurat accident d’un xiquet a mitjans del segle passat. La cova en sí és tant sols dues petites sales de reduïdes dimensions, sense cap tipus de formació. L'obaga del cingle cobreix de molsa les velles carrasques... una pàtina de màgia.


Cova dels Màquis

La gran escletxa de la cova dels Maquis






Un cop visitada la cova, segueixo la base del cingle en direcció nord-oest per veure de localitzar les coves de la Serrà i de la Cabra, marcades al mapa del Tossal cartografies, però només localitzo una petita boca sense continuïtat, i em quedo amb el dubte de si és alguna d’aquestes cavitats.


Cova de la Serrà ?

Camp a través baixo decidit fins a trobar una pista forestal que segueixo en la mateixa direcció nord-oest. Diferents salts d’aigua van esquitzant la pista quan aquesta passa a tocar de les cingleres.

Aviat deixo la pista i per un trencall a la dreta baixem per un sender fins a la cruïlla amb un altre sender perpendicular. Novament per l’esquerra el sender ens portarà a creuar una altra portera i ens deixarà al capdamunt d’una cinglera, a les envistes del Mas de la Font d’en Torres. 


Portera al sender

La Font d'en Torres


Aqui el sender davalla fort per trobar la llera d’un petit rierol que baixa des dels alts del mas. Hi trobem tanques per al bestiar i cartells que ens prohibeixen el pas a la finca privada. Creuem el rierol per un pas estret i comencem a progressar per fora de la tanca en pujada, i en direcció al mas, que ja albirem al capdamunt de la vall. 




En tenir la visita concertada amb el propietari del mas, deixem el sender per fora de la tanca, i ara per pista entrem a les bancalades de pastures del mas i remuntem fins al mateix edifici. La vella masada s’ha reconvertit en un preciós allotjament rural. Abans de visitar-lo. seguim per la mateixa pista que li passa per davant i pugem fins a la Font de l’Esperança. Una petita balma ombrívola que allotja un altre prigonet amb la imatge de la santa, i un gran abeurador on la font deixa anar les seves aigües per abastir els ramats del mas. Novament, al febrer, el brocal de font rajaba generós, però un mes més tard, a penes es podia accedir a la font per la gran quantita d’aigua que sorgia de tot arreu. A més del brocal, una gran surgència del fons de la balma, una espectacular cortina d’aigua des de dalt de la balma i una altra gran surgència a la dreta, abocaven les aigues al barranquet. Una autèntica meravella. 


De camí a la Font de l'Esperança


Font de l'Esperança al febrer.

Font de l'Esperança a l'abril


Una de les surgències de la Font de l'Esperança

Tornem a la masada, on ens espera el Sr. Alberto, el propietari que molt amablement ens porta a visitar l’ermita de St. Cristòfol, adjunta al mas, i on ens explica les velles costums de les masades de la zona. Ens porta també a visitar la cova dels Cagots, al capdamunt del petit cingle que arrecera el mas del mestral. En aquesta cova tenien “aïllats” els leprosos uns segles abans… Situada al fons d’una gran dolina colmatada, es pot accedir a una petita sala que ben just pot acollir a dos o tres persones… pinzellades d’història.


Allotjament rural de la Font d'en Torres

Ermita de Sant Cristòfol




Cova dels Cagots


Panoràmica cap a Torre Miró

Mas de la Carcellera

Novament al mas, ens despedim del propietari i per la pista d’accés a l’allotjament rural tornem fins a l’entrada de la finca, on tenim els cotxes.


Una gran descoberta als Ports, d’una zona aparentment àrida la major part de l’any, però que puntualment ens regala un espectacle de vida.


Naixement del Cervol



De tornada, encara parem a tocar de les granges del Mas de Palos Nou, i remuntem el camí fins al Peiró Trencat per tal de visitar-lo, gaudint d’aquest espectacular mirador de tota la Vall del Cervol cap a Vallibona, punt emblemàtic del GR 7 als Ports, i visitar també “el Caminador” del Peiró, obra de l’amic Agustí Barceló, un artiste muntanyenc.


Peiró Trencat

Lo Caminador dels Ports

La Vall del Cervol


Salut i muntanya!!


                         
Powered by Wikiloc




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó

Avencs de la Febró. Muntanyes de Prades

Tossal d'Engrilló pel Pas de la Mala Dona i el Pujador d'en Valero. Ports. 100 cims.