El Negrell per la Canal Negra. Els Ports. 100 cims

 12 de juny de 2022 

 

Torno als Ports!! Fa 9 anys ja vaig publicar una ruta molt senzilla per pujar al Negrell, sense cap tipus de complicació. Aquesta vegada m'en vaig a l'altre extrem, us proposo una pujada molt exigent i quasi extrema, no apta per tothom, a un dels cims emblemàtics de la comarca del Montsià. Amb 1345m. el Negrell és el segon sostre comarcal, i un dels cims del repte dels 100 de la FEEC, tot i que no està considerat com essencial. 

Com una premonició, el topònim de Canal Negra ja ens fa imaginar que no és una canal fàcil. És molt empinada i està molt bruta, plena d'arbres caiguts i "malesa" que ens fa dificil la progressió, però amb algun tram equipat amb corda que ens facilita l'ascens. Algunes marques vermelles i els infalibles mollons de pedra ens portaran fins al cim. Cal intuïció, experiència i coratge, i una vista entrenada per distingir els senyals... Som-hi! 


El Negrell 

Aproximació: Des del pantà d’Ulldecona, prenem la pista de la Fou, per la dreta un cop passat el pont, i ens internem al Port fins a l’àrea recreativa, a 8,12 Km del pantà. 


Desnivell: Uns 2000m. acumulats.


Dificultat: Molt difícil. La Canal Negra és molt exigent.


Durada: 14,2Km. Unes 7 h. comptant parades.


Itinerari: Deixem el cotxe a l'àrea de la Fou, i al costat de la font ja veiem l'indicador cap al Barranc de les Tosques i la Cova Na Roja. Comença un ascens suau que ens permet guanyar alçada. A la nostra esquerra ens queden les verticals de la Moleta de l'Àliga i aviat trobem un altre indicador que per la dreta ens dirigeix cap al Barranc de les Tosques. Un preciós mirador del Barranc de la Fou, sobre la Roca Prenyada ens regala vistes excel·lents de la vall, la mallada de Valldabella enfront i l'alterós Morral del Catinell a l'esquerra, dominant tota la Fou. 


Font de l'àrea de la Fou

Mirador de la Fou

Mallada de Valldabella

Morral del Catinell

Una lleugera baixada ens porta a creuar per primera vegada el barranc de les Tosques, que en aquesta època encara porta aigua. Aviat un altre indicador ens mostra a l'esquerra el sender que remunta cap a la Cova Na roja, pèrò compte! Creuem un petit barranquet que baixa per la dreta i un petit molló de pedres ens mostra que cal seguir un corriol poc definit per la dreta i remuntar aquest barranquet, que poc després s'obre conformant el Barranc de les Tosques. De seguir recte pujariem pel barranc de la Cova Na Roja. 

El corriol va agafant forma, tot i que està molt poc transitat, i ens permet remuntar el barranc en trams engorjats, entre grans mallades i les diferents surgències del barranc, d'aigües molt calcificades que van formant tolls i basses de pedra tosca, com el seu nom indica. En conjunt és un barranc preciós, on les abundants pluges d'aquest hivern han deixat una forta càrrega d'aigua, i tot i estar a meitat de juny ens regala un barranc esclatant de vida. Sota un cinglet rocós s'obre una petita cova, refugi dels sovatges del Port. 


Barranc de les Tosques








Cova del Barranc de les Tosques



Aviat arribem a la capçalera del barranc on trobem el sender que per l'esquerra ens portaria a la Cova Na Roja i per la dreta ens deixa a la boca de la Canal Negra. Comença l'aventura... 

Entre un poblat bosc de pinassa i grans blocs de pedra anem remuntant cap a l'entrada de la canal. Cal fixar-se en algunes marques roges a les soques dels grans pins que ens aniran guiant. 

Un cop encaixonatas a la canal ja no hi ha volta enrera, A l'esquerra un cingle vertical d'uns 200 metres i a la dreta els contraforts del Negrell. Només algun tram equipat amb corda i les marques roges escadusseres m'animen a seguir pujant. A mitja canal em torno a qüestionar que dimonis em porta a fer coses així, en plenes calorades de juny. No corre una gota d'aire i tot i estar a l'ombra, costa alenar. La vegetació desfermada per les abundant pluges, i un faig espectacular, caigut al mig la canal, tampoc ajuden. 


Inici Canal Negra


Trams equipats


Canal Negra


Final Canal

Després de l'exigent i espectacular pujada arribo finalmet al collet de sortida de la canal i trenco cap a l'esquerra per remuntar els darrers metres que em deixen al capdamunt de la brutal mallada que conforma la canal. A l'esquerra, quasi a tocar, el Negrell. 



Punta de la Mallada de la Canal Negra

Mallada Canal Negra

Torno al collet i per l'altra banda guanyo els metres que em resten per assolir la pista de pujada al Negrell. Torno a deixar la pista i resseguint la carena en pocs metres em planto al Negrell. 1345m que em regalen unes vistes increïbles de tota la Vall de la Fou als meus peus. Ha estat quasi un quilòmetre vertical, dur, però la satisfacció del moment paga la pena. 

A l'oest del cim, a l'altre vessant hi ha la caseta de guaita forestal i l'indicador del sender que cal seguir, ara en direcció est, cap a les Puntes de la Devesa i l'Enderrocada, carenejant. Un petit indicador de fusta ens assenyala el sender que en baixada ens portarà fins al GR-7. 


Cim Negrell




Guaita forestal

El Negrell



En trobar-lo el segueixo per la dreta, pel Bancal de la Devesa, fins a guanyar la pista de la Vallcanera. Seguint la pista, i el traçat del GR 7, ja per les planes careneres de les Vallcaneres, creuem la valla d'accés, i a l'alçada del Pla de les Llebres i a la dreta, uns pilanets de formigó amb una cadena ens indiquen l'entrador del Mas del Sargento.

Una nova construcció sobre les restes del que devia ser l'antic mas del Sargento, però que per alguna raó van parar i només hi ha l'arrencada de les parets. Sota l'ombra l'immensa noguera aprofito per respirar i descansar una estona. Davant del mas la gran era em transporta a imaginar com devia ser el dia a dia d'aquestes grans masades dels Ports.


Mas del Sargento

Era del mas

Noguera mas del Sargento


Segueixo ara un dels mols corriols que van obrint els cavalls de les Vallcaneres, cap al nord. Aviat començo a baixar pel barranquet que s'obre per la dreta i trobo el sender que davalla, bastant perdut, cap a la Cova Trobada. Fa uns 30 anys la vaig visitar i recorrer en bona part fins a la primera gran sala, on encara recordo multitud d'estalactites, banderes, columnes... Avui una preciosa reixa de ferro tancada amb un cadenot i un preciós cadenat em barren el pas... Ja ho deia el Dylan que els temps estan canviant. Per seguretat de que ningú prengui mal? o per protegir la cova dels desaprensius que la puguin malmetre? O pel caprici de l'amo de la finca, perquè la cova és d'ell? Absurd...


Cova Trobada


Segueixo baixant pel sender que recorre el barranquet fins a trobar la vella pista de Jaca, de servei exclusiu del senyor de les Vallcaneres, i la prenc per la dreta. Aviat i seguint un track que portava de la ruta, deixo per l'esquerra la pista i segueixo un corriol que em porta al vessant nord del barranc dels Cirers. En sec el corriol desapareix i cal baixar el fort pendent entre els pins per guanyar el llit del barranc, on retrobo el sender que puja per aquest barranc fins a la cova dels Cirers. Una gran balma tancada per una paret de fusta que recorda un refugi de l'oest americà. Dins no hi ha cercadors d'or, però si tot tipus de deixalles dels qui han passat per allí, paelles, ampolles, llaunes, una vella estufa, tubs...un bé de déu.

Ara prenc el sender del barranc en direcció contraria, deixant enrera el preciós bassi dels Cirers,  fins on el barranc s'obre conformant una bonica vall circular coronada per una alterosa mallada, el Racó dels Cirers. 


Cova del Barranc dels Cirers



Bassi dels Cirers


Mallada del Racó dels Cirers

Seguint recte la pista d'accés al racó empalmariem amb la pista de les Vallcaneres però per un vell camí forestal a la dreta, i en poca estona, arribo al Coll de Moles, excel.lent mirador de l Morral del Catinell al front i del Turmell a la nostra esquena. Aviat la pista esdevé sender còmode i bastant planer, i a recer de les agulles i mallades dels contraforts de l'Enderrocada arribo a la Cova dels Bous. El bassi és sec i al forat on s'amaga la font hi ha molt poc aigua i en un estat poc fiable. 


Morral del Catinell des del Coll de Moles

El Turmell

Los Forats de les Gúbies de la Fou

Cingleres de l'Enderrocada

Cova dels Bous

Bassi i font de la Cova dels Bous

Volia seguir al ruta pel Solà dels Hortets fins a l'àrea de la Fou, però els 35 ºC i el sol a plom decaconsellen la desició en aquesta època de l'any. Opto per prendre el sender que baixa sense contemplacions fins a la Font del Teix. L’ànsia per retrobar aigua guanya la partida.

L`aigua gelada i cristal·lina de la font és un regal per a les cames castigades per la jornada.

Pista avall, passo a tocar del Toll dels Sabaters, que em demana a crits que m'hi posi.

Uns metres pista avall retrobo l'àrea de la Fou.


Font del Teix


Barranc de la Fou

Toll dels Sabaters

Àrea de la Fou


Una volteta pel Port de traca i mocador, amb la satisfacció personal de pujar la Canal Negra, el goig de coronar una vegada més el Negrell, i la rabiada de trobar el nostre patrimoni natural privatitzat i tancat amb una reixa...


Salut i muntanya... i criteri, que va escàs!


                       
Powered by Wikiloc



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Teixeda de Cosp. Cardó