Peníscola- Alcossebre. Serra d'Irta
5 de juny de 2022
Proposta estiuenca de camí de ronda per gaudir d'un dels darrers trams de costa mediterrània pràcticament verge, pel vessant litoral de la Serra d'Irta. El recorregut proposat és lineal, i es pot fer combinant dos cotxes.
Confesso que em va sorprendre el fet de que el GR 92, que recorre tot el liroral català, des de Sòl de Riu fins a Portbou, de cop queda interromput en entrar a la Comunitat Valenciana i no es reprén fins a Múrcia. Diuen a la web Senderos GR que el tram valencià transcorre resseguint la Via Augusta, des de Traiguera a Alacant, en 425 Km. pendents de senyalitzar... Em costa entendre alguns criteris...
En fi, us convido a resseguir el tram litoral de la Serra d'Irta, pels PRCV 194 i el 431, d'una gran bellesa i amb l'afegit de ser una zona pràcticament verge pel que fa a urbanitzacions. Una raresa que la fa ser una meravella!
Aproximació: Des de Peníscola prenem el camí del Pebret cap al sud. Deixem enrera per carretera la multitut de xalets i urbanitzacions que barren el pas: Cerro Mar, Pitxells, Cap Blanc...només transitable per dita carretera. Abans d'arribar a la urbanització Font Nova, veiem a l'esquerra una petita zona de pàrquing, on podem deixar el cotxe.
Dificultat: Fàcil.
Desnivell: Uns 200 metres acumulats.
Durada: 16 Km. 4,5h. aproximadament comptant parades.
Itinerari: Som a l'entrador del Camí del Pebret, on ja trobarem un indicador del PR-CV 194. Des d'aquest punt també es pot baixar a la Cala l'Arjub. Seguim el camí en direcció sud-oest, i aviat ens situem en unes rampes que van guanyant metres al vessant de la Serra d'Irta, deixant a l'esquerra escarpats penyassegats. El camí ens deixa a la cota màxima de l'itinerari, a uns 80/100 m. d'alçada, al mirador dels Cantalassos, des d'on podem gaudir de grans panoràmiques cap al Castell de Peníscola a la nostra esquena i de la propera Torre Badum enfront. El sol s'emmiralla en una mar avui molt tranquil.la, mentre algun pi desafia els penyassegats creixent arrapat en mig del buit.
Aviat arribem a la imponent Torre Badum, un veritable símbol d'aquesta zona de costa tant singular. Torre de guaita a uns 100 metres d'alçada sobre verticals penyassegats, d'origen musulmà (Almadum). A la façana oest destaca un formidable escut del Regne de València, amb l'àguila bicèfala, de l'època de Carles I, amb la data de 1554, possiblement fent referència a alguna reconstrucció. De 11 metres d'alçada i una base cilíndrica de 5'75 metres de diàmetre, compta també al costat de la base amb una llosa de pedra tallada, possiblemet per recollir aigua. Un excel·lent mirador que domina aquest punt estratègic de la costa.
A partir d'aquí i per un sender que trenca les amples llaçades de la pista, baixem fins a nivell de mar i seguim, la resta del camí, sempre vora mar.
Trobem la cala de la Cova dels Coloms, la llarguíssima platja de còdols de l'Ull de Bou, i aviat la primera platja de sorra, la del Russo. A la dreta del camí destac el corral de Batallon, amb una llarga nau de sostre de volta catalana.
A continuació una de les platges més boniques, i concorregudes d'aquest tram de costa: la del Pebret. A tocar hi ha l'edifici d'una vella caserna de carrabiners, que ara fa les funcions de punt d'informació del Parc, pàrquing i àrea d'esbarjo. Davant de la vella caserna, degudament protegida per cordes hi ha la duna del Pebret, una curiosa duna de sorra amb una important reseva de flora costanera, on destaca el lliri de mar.
Des de la mateixa caserna seguim un camí arranjat amb passarel·les que continua en sentit sud fins a la Punta del Pebret.
Tornem al Camí del Pebret fins a la Cala d'Irta, on el barranc arriba al mar. A partir d'ara s'obre una altra llarga platja de còdols en forma de mitja lluna: la Platja de la Basseta. Al final de la platja i a la dreta del camí, trobem la bassa que dóna nom a la platja.
Aquí deixem el camí i per l'esquerra prenem un sender fins a la desembocadura del barranc de l'Escutxa, on prenem un camí que s'endinsa uns metres terra endins, passant pel costat d'una vella caseta fins a trobar el Camí de Ribamar, que per l'esquerra i en poca estona ens torna a deixar vora mar, a la Cala Argilaga, o de la Torre Nova. Al costat hi ha les restes d'una altra caserna de carrabiners, aquesta completament enderrocada.
Creuem la Cala i fora sender, entre el roquer costaner anem a visitar el vértex geodèsic de l'Argilaga.
A l'esquerra deixem el baixador a la Cala Cubanita, i uns metres més endavant l'únic exemple d'especulació urbanística de tot el recorregut: els Apartaments Prestige, d'arquitectura... qualsevol cosa menys integrada al medi.
El sender esquiva els apartaments, com bonament pot i s'endinsa una mica terra endins fins a la cruïlla amb el PC-CV 431, que en aquest punt baixa de la serra des del cim de Campanilles.
Seguim avançant i trobem la platja del Serradal o de Ribamar i a continuació la Cala Mundina, enganxada al Far d'Irta. Una altra bonica cala on poder gaudir d'un bon bany.
A partir del far i ja molt prop d'Alcossebre, el camí es converteix en passeig marítim i ja tenim a tocar les primeres urbanitzacionsa de la zona nord del municipi.
Parem a la Cala Blanca per gaudir de les aigues transparents i refrescar-nos del sol que comença a apretar.
Seguint els carrers de les primeres urbanitzacions d'Alcocebre guanyem la curiosa platja de les Fonts, que pren el nom de les abundant surgències d'aigua dolça que brollen a la platja, deixant-la, després de temporades de pluja, absolutament escapçada pels nombrosos rierols que la solquen.
Entrem al nucli urbà pel costat del port nàutic, que ens deixa a la Platja del Carregador, on donem per acabada aquesta preciosa ruta. Aquí disposem d'un altre cotxe que en combinació amb el que tenim a Peníscola ens ha permés fer aquesta bonica sortida d'estiu al litoral de la Serra d'Irta.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada