Castell i mines de Cardona. Bages.

7 de juliol de 2022

Qüestions de feina m'han portat a Cardona. Aprofito per visitar les seves més preuades joies: el castell i les mines de sal. La combinació del poder polític i militar amb el recurs inesgotable de la sal, de gran valor econòmic a l'època medieval, van fer de Cardona un gran centre estratègic de tota la Corona d'Aragó.


Els seu castell d'estils romànic i gòtic es pot considerar una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Al segle XV els ducs de Cardona eren la nissaga més important de la Corona d'Aragó, just darrera de la Casa Reial, i una de les més influents de l'època. El fet de disposar de les mines de sal com un recurs econòmic inesgotable van portar als ducs i al seu llinatge a les cotes més altes de poder. Al segle XVII el castell es va anar adaptant a les noves tendències de fortificació amb la construcció de diferents baluards per defensar el castell de l'artilleria moderna.
L'esglèsia de Sant Vicenç, en principi capella del castell, és un espectacular exemple de romànic, amb una nau central de 19 metres d'alçada que la fan molt singular. El castell de Cardona en l'actualitat acull un Parador Nacional de Turisme.






Cardona des de la Torre de la Minyona

Atri de Sat Vicenç



Cúpula del transsepte

Les mines de sal de Cardona són la conseqüència del que es coneix en termes geològics com un diapir. Una mena de surgència de mineral de sal disposada verticalment, que a consequència d'una pressió interna de l'anticlinal de Cardona fa que aflori el substrat salí. Un fenòmen únic a Cayalunya. Les tres principals varietats de sal mineral que s'hi torben són l'Halita, la Silvina i la Carnal.lita. Les salines de Cardona s'han explotat des del neolític fins al 1990 en que es va tanca la explotació industrial de la potassa. Per la seva particulat disposició vertical l'explotació s'havia de fer construïnt pous d'extracció, que van assolir els 1300 metres de profunditat, essent la mina més profunda del país. En l'actualitat l'explotació de les mines és merament turística.

Muntanya de sal de Cardona













Una visita imprescidible per entendre millor la nostra història i gaudir de la meravella natural de les mines de Cardona.

Salut i muntanya!!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Imatge
26 de març  del 20 18 La vall de Cardó té un magnetisme especial. Fa uns dies vaig pujar a la Creu de Santos, i un dels exercicis habituals que fas inconscientment és buscar amb la mirada les restes de les petites ermites disseminades per tota la vall, 14 en total, de les quals 11 ja havia visitat i descrit en altres itineraris de “Senderes”. Encara tenia pendent la visita a tres, que pel seu emplaçament, complicat i fora d’altres rutes em feia desistir d’arribar-hi. Des de Xàquera vaig dibuixar mentalment l’itinerari. El repte està servit: la integral de les 14 ermites, de punta a punta de la vall, del Portell de Cosp al de Murtero, tot el Clos de Cardó. Us animeu? Monestir des de l'ermita de Santa Agnès Aproximació : Deixarem el cotxe davant l'entrada de la planta embotelladora i del Balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031). Dificultat : Moderada Desnivell : 1500 m. acumulat
Més informació

Teixeda de Cosp. Cardó

Imatge
14 de març de 2019  L'itinerari que us presento, un altre cop a Cardó, ens porta a visitar una raconada espectacular: la Teixeda de Cosp. Un bosc d'unes 5,8 ha. de titularitat pública, de l'ajuntament de Rasquera, que està considerat com el bosc més vell de Catalunya , amb 272 teixos centenaris, dels quals un 44% són femelles i 56% mascles. Alguns exemplars ratllen els 1000 anys d'antiguitat. Són destacables també alguns exemplars de pi negral de més de 200 anys, que s'aixequen imponents entre la teixeda. Sobre la Font del Teix s'aixeca el Teix Pare. Un exemplar monumental que dóna ombra als bassis de la font.  Teix Pare Aproximació : Podem deixar el cotxe al pàrquing de l'entrada de la planta embotelladora, davant de l'antic balneari, on s'acaba la carretera asfaltada, estreta i revirada, que ens hi ha portat des de Rasquera (TV 3031).  Desnivell: Uns 900 metres acumulats Dificultat: Fàcil Durada: Une
Més informació

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.

Imatge
  27 de maig de 2023     Un dels reptes de muntanya que fa anys que porto fent és el d'assolir els cims comarcals de Catalunya. En un principi em vaig basar en el llibre de Jordi López, Sostres Comarcals de Catalunya , i en les plaques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya, desplegades per tot el territori per commemorar el seu centenari. D'un temps ençà, estudis més acurats de les alçades fetes per l'ICGC, han portat a reconsiderar alguns d'aquests cims, que fins fa poc es tenien per les majors alçades de cada comarca.   Doncs bé... bé no, malament, se'm gira feina. Algunes de les comarques que ja tenia marcades com assolides tornen a formar part del llistat de les pendents, i la incorporació d'una nova comarca, el Lluçanès, fan que encara hi hagi molt territori per trepitjar.   Vaig descobrir això casualment en veure a les xarxes socials que el cim de la comarca del Montsià, deixava de ser el Tossal dels Tres Reis, de 1349m. prop de Fredes, i que ara a
Més informació