Lo Caramull. Serra de Cardó. 100 cims.
23 de juliol de 2022
Nou repte "centcimero", aquesta vegada a la Serra de Cardó.
Pujant per l'Eix de l'Ebre i a l'alçada del Pont del Llaguter, sempre m'havia critat l'atenció un prominent ressalt de roca retallat a l'horitzó: Lo Caramull!
Vull destacar que tot i tractar-se d'una ruta assequible i curta, la qualifico com a difícil perquè els senders estan molt perduts, força emboscats de "malesa", especialment els tram de pujada a Roca Xarraupo, el tram final de cresta a la Tossa de Marelles i el crestall de la mateixa Tossa fins al Coll de Llevant. Cal parar compte al pujador del Caramull que ens obliga a fer una grimpadeta d'uns 10 m. de II grau, i també a la zona de l'avenc, que s'obre al terra de sobte, envoltat de vegetació que l'amaga.
Tot i aixó val la pena descobrir aquest raconet de la Serra de Cardó. Som-hi!
Aproximació: Al Km 45 aproximadament de la C-12, l'Eix de l'Ebre, i poc després d'haver creuat el Pont del Llaguter en direcció a Móra, trobem a la dreta l'entrador a una zona de descans per a camions. Entrem i prenem la pista que remunta per la dreta. Un parell de corbes més amunt podem deixar el cotxe a un apartador de la pista.
Dificultat: Mitjana, alta. Senders molt perduts i una grimpada delicadeta.
Desnivell: Uns 950m acumulats.
Durada: 4h 30'. 10 Km.
Itinerari: Remuntem per la pista fins a una amplia vall plena de casetes, som a Segura. la pista transcorre en suau pujada i al davant ja tenim el llarg crestall que uneix la Mallada de Marelles amb lo Caramull. A una corba pronunciada veiem la Pallissa de Segura i per dalt ja es comença a veure la Roca de Xarraupo.
A la següent bifurcació prenem la pista de la dreta que en principi planeja i poc després un fort pendent ens deixa a un coll on s'acaba la pista. Per l'esquerra remunta un corriol cap a la Segura de Melic. Faig un petit incís per remarcar un detall que em crida molt l'atenció d'aquesta zona entre el Baix Ebre i la Ribera: els topònims de casetes, masos o finques tenen com a primer "nom" el de la Partida i com a "cognom" el del propietari de la finca. Així la Segura de Melic fa referència a la caseta de Melic, a la partida de Segura... el mateix trobem a Rasquera: Rasqueres de Pinyol, per exemple, o Marelles del Canonge com veurem més endavant. Tot i haver voltat moltes muntanyes i serres d'arreu de Catalunya, només en aquesta zona de les Terres de l'Ebre he vist aquesta singular tipologia de topònims.
A tocar de la caseta de Melic i ha les restes d'una bassa d'argila que suposo que en temporades plujoses es deu omplir.
Remuntem un corriol que costa veure entre l'espesa vegetació fins a un collet superior on trobem també les restes d'una altra caseta, cap al sud destaca la Creu de Santos. Cal estar atents a una fita que ens marca un altre corriol que per la dreta s'interna a una zona de bancals perduts. Compte, és fàcil perdre el traçat. Alguna fita ens marca el bon camí fins a assolir un barranquet que remunta fort fins al coll que separa la roca de Xarraupo del Crestall del Caramull.
Un cop al coll cal remuntar una zona rocosa a la dreta per assolir el cim de la Roca de Xarraupo, gran balconada al tram de l'Ebre entre Benifallet i Miravet. Al nord-oest destaca el Pinell de Brai als peus de les Serres de Cavalls i Pàndols.
Tornem al collet i guanyem el crestall que ara en direcció sud ens portarà a trobar el gran "bolet de roca" del Caramull. Un corriolet a la dreta entre el pinaret que ens tapa l'objectiu, marcat amb una fita de pedres, ens portarà fins a la cara nord del Caramull, on podem aprofitar una dreta canaleta pque ens permet pujar-hi fent una fàcil grimpada. Fàcil, però força dreta, cal extremar les precaucions.
Un cop dalt un petit replà allotja el vértex geodèsic del Caramull, de 429m. La panoràmica a 360º és espectacular, especialment les vistes sobre l'Ebre.
Ara caldrà baixar pel mateix lloc, amb més compte si cal. Sempre és més fàcil pujar que baixar.
Un altre cop al "sender" del crestall el seguim deixant el Caramull a la nostra dreta i enfilant el llarg crestall que s'ens obre al davant. En un punt està tallat per una cinglera que es pot evitar cercant el pas per la dreta, baixant uns metres respecte a la carena, que després cal tornar a guanyar. Aqurest tram carener és bastant còmode, pujant i baixant resseguint el crestall. Per l'esquerra la cinglera és important, abocant-se cap a la vall de Segura.
La pujada final de la carena fins al cim de la Tossa de Marelles es fa dur donada l'espessor del boscatge. Qualsevol rastre de corriol es fa molt complicat de seguir, però amb paciència finalment arribo al punt cimer dels seus 495m. Al mig d'un bosquet de pins que ens tapa en part la panoràmica, una gran fita de pedres ens indica el cim. Aquí corre l'airet i és un bon moment per fer un descans i refrescar-se de la intensa xafogor que ens castiga aquest estiu.
Ara cal prendre la carena, que parteix del mateix cim però ara en direcció sud-oest, procurant en tot moment no perdre el fil carener. Aquest tram també es fa força complicat per la gran quantitat d'arbres caiguts que ens barren constantment el pas. Compte perquè entre la densa vegetació i mar de rames i coscoll s'amaga l'avenc del Botifarra, que s'obre al terra perillosament sense previ avís. Tot i que he cercat informació a les fonts habituals no he trobat cap referència d'aquest avenc, llevat de la ressenya del topònim al ICGC.
Seguim carenejant i a l'alçada del començament de la baixada cap al Coll de Llevant, i damunt del crestall una gran fita ens marca l'inici del baixador cap a les planes de Marelles.
Una forta baixada bastant descomposta ens portarà fins a la pista que transcorre per aquesta petita vall. La seguirem per l'esquerra, trobant moltes casetes i masets: Marelles d’Eulògio, d’Evaristo, del Canonge... Aviat a la dreta s'obre un collet on s'amaga la bassa de Marelles, i uns metres més endavant la Collada de Marelles, la partició entre els termes de Rasquera i Benifallet. Aquí la pista es bifurca i prenem el ramal de l'esquerra que en fort pendent, passant per les Pedres de Badiol, des d'on tenim una magnífica panoràmica de tota la carena que hem fet per dalt, pren direcció nord-oest. Deixem a la dreta la Segura del Rostit i una caseta a tocar de la pista, a l'esquerra.
ç
Aviat retrobem el punt on hores abans hem trencat cap a la Roca de Xarraupo, i resseguim el mateix itinerari, en sentit contrari, passant novament per Segura, fins a retrobar el cotxe a peu de pista.
Tot i ser poc còmoda per l'espessor de la vegetació en alguns trams i el sender molt perdut, la sortida paga la pena i ens regala una bonica experiència a l'extrem nord de la la Serra de Cardó.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada