Puig de Bestracà. Pirineu. 100 Cims.
4 d'agost de 2022
Seguim trescant pel Pirineu gironí, i aprofitem per fer un altra curta i fàcil ascensió a la zona, però força interessant: el Puig de Bestracà. A part dels magnífics paisatges que hem gaudit, també la fa interessant la presència al cim de les restes de la capella de Sant Julià, del segle XI, que fou l'esglèsia del castell dels senyors de Bestracà. Avui inclosa a l'inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, però completament enrunada.
Aproximació: sortim d'Oix per la carretera GIV-5221 en direcció a Beget. Al Km. 13 podem deixar el cotxe a un apartador de la carretera a ma dreta.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: Uns 800m acumulats.
Durada: 6,7Km. 2,5h.
Itinerari: Només deixar el cotxe remuntem per un prat a la dreta que ens deixa a les grans bancalades del Mas del Peirer on hi trobem la pista per accedir-hi. La gran masada del Peirer destaca per les seves grans arcades encarades al sud coronades per un vell rellotge de sol. La pista envolta el mas pel davant i remunta per la seva dreta. Grans carreus de pedra descansen davant de les velles corralisses. La pista segueix planera pel Clot d'en Tomir, paral·lel al Torrent de Romegueres, en direcció nord-oest.
Aviat arribem al Coll de Bestracà on hi trobem una bifurcació i un pal indicador que ens assenyala que hem de trencar a la dreta i creuar el coll per pujar cap al Mas de Bestracà. La pista creua el coll passant pel davant del corrals del mas i fa una gran llaçada per anar remuntant. Passem pel davant del mas, mentre el gos masover surt disparat a fer-nos una visita poc amistosa. La pista fa una altra gran llaçada passant ara per sobre del mas i arriba a la preciosa esglesia romànica del segle XII de Sant Andreu de Bestracà. Destaca el seu absis semicircular i la curiosa espadanya inacabada. Una bonica ménsula a l'exterior de l'absis em crida l'atenció... testimoni del pas dels segles.
Al bancalet de dalt de l'esglèsia comença un espès bosc de carrasca que s'enfila fins al cim. Entre el boscatge podem anar resseguint fites de pedra que ens guien pel bon camí fins assolir la cresta cimera del puig. Tot i estar prou poblat de vegetació el fil carener és força afilat, retallant de nord a est la silueta de la serra. Alguna zona esclarissada ens regala una preciosa balconada al proper i recentment visitat Comanegra, on podem veure tota la silueta de la seva carena fins al Puig de les Bruixes.
Enmig d'un petit bosquet de carrasca, al capdamunt del Puig trobem un replà on s'aixequen les restes del castell de Bestracà i la capella de Sant Julià. Els vell carreus perfectament alineats ens fan imaginar la solemnitat de l'indret, en altres temps. Avui un tel eteri de misteri envolta el gran caos dantesc de runes, i enmig, absolutament anacrònic, el vértex geodèsic.
Amb els seus 1056 m. d'alçada el Puig de Bestracà és un altre dels 100 cims, no essencial, del repte de la FEEC.
Prenem un corriol poc definit entre les runes de la part nord del Puig. El sender, molt perdut i entre l'espès bosc de carrasca va perdent alçada ràpidament en direcció nord-oest. Només alguna fita de pedres ens acompanyarà en el fort pendent, fins a trobar un sender molt més marcat que comença a planejar cap a l'oest, fins al Coll de la Portella. Encreuament de senders on optarem per seguir el de l'esquerra que dóna clarament la volta en sentit antihorari, i ara en direcció sud-est anem planejant cap al Mas de Bestracà. Abans de retrobar la pista d'accés al mas, i a la nostra esquerra visitem la Font de Bestracà, completament seca.
Ara només caldrà desfer el camí per la mateixa pista que hem seguit de pujada per retornar als camps del Mas del Peirer on les vaques cerquen l'ombra per refrescar-se de la inclement calorada d'aquest estiu. Sota el camps, retrobem al cotxe a l'apartador de la carretera.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada