Comaloforno i Bessiberri Sud. Pirineu. 100 cims.
16 d'agost de 2022
Una clàssica del Pirineu.
Una espineta clavada des de l'any 97 quan una meteo adversa ens va fer desistir i abandonar l'ascenció al Bessiberri Nord. Una fita pendent que m'ha fet molta il·lusió poder-la assolir.
Pujar al Comaloforno es pot fer de de diferents maneres i en diferents graus de dificultat, de menys a més: pels estanys Gémena, per la Vall del Bessiberri i l'Estanyet, pel barranc de Malavesina cap al Bessiberri nord... Amb l'infatigable company Josep optem per una de diferent, i de les més difícils i exigents: pel Pas de l'Ós, per l'empinada canal de la cara est.
Finalment el passat 16 d'agost vam coronar el Comaloforno, sostre comarcal de l'Alt Urgell, de 3029m. i ho vam combinar amb l'ascensió del Bessiberri Sud, de 3023m. resseguint la cresta. Una vivència pirinenca brutal!
Aproximació: Cal remuntar tota la carretera L-550 a la Vall de Boí, fins a Caldes de Boí. Un cop allà entrem de ple al Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici i pugem per pista fins als aparcaments de sota la presa del Pantà de Cavallers.
Dificultat: Molt difícil.
Desnivell: Uns 3000m. acumulats.
Durada: Unes 10h30’. Uns 15 Km.
Itinerari: pugem el dia abans, el 15 d'agost, per veure l'accés que haurem de seguir en dia clar. Creuem tot el pantà de Cavallers per damunt de la presa i un cop a peu del pendent assegurem la ruta d'ascensió diferenciant-la bé d'un sender que progressa paral·lel al pantà, i per la dreta, cap a l'Orri.
Sense ni un trist replà el sender segueix remuntant fort. És un mig quilòmetre vertical sense concessions. Pas a pas anem sortint del bosc a la vegada que comença a clarejar i podem amagar els frontals. El bosc dóna pas a la roca. Roca vertical davant nostre que conforma els espadats del Comalestorres, i roca horitzontal sota els nostres peus... un mar de roca.
A la cota 2400 aproximadament emprenem el flanqueig en rumb nord de la immensitat de roques que se'ns obre al davant. Els núvols baixos ens sumeixen en una subtil boira que ens impedeix veure els espadats que tanquen per l'esquerra la capçalera del barranc de Comalestorres, però que ens deixen entreveure al nord el Pas de l'Ós cap on dirigim els nostres passos sortejant l'immens caos de blocs de roca. Un xiulet característic em descobreix la presència de dos isards que es fan fonedissos entre la boira i la roca.
Molt de granit després aconseguim creuar el Pas de l'Ós, un estret coll que per damunt del Bony de l'Orri ens dirigueix, sempre pujant, cap als estanyols de Malavesina.
El pendent es suavitza i ara en direcció est ens remunta fins al gran Estany Gelat de Comaloforno. Bon moment per alenar i recuperar forces mentre que els núvols baixos es van trencant i ens deixen entreveure alguna traça de la propera cresta dels Bessiberris, i el nostre objectiu: la desafiant canal de Comaloforno.
Deixem enrera alguna congesta de neu i seguim remuntant el fort pendent que encara ens separa de l'inici de la canal. Els grans blocs de roca deixen pas a pedra solta més petita que encara dificulta més l'ascensió. Només alguna fita ens guia cap a la ja evident canal que se'ns obre al davant. A peu de canal optem pel ramal de la dreta, dels dos pendents que la solquen. Sembla més factible perquè per la dreta hi ha grans blocs de granit que ajuden a grimpar. Anem pujant a l'ensamble per evitar que alguna pedra solta pugui fer mal al company de sota. Amb l'adrenalina a flor de pell sortim a l'estreta bretxa que ens aboca a la cara oest, amb la Punta Senyalada al davant que s'aixeca per sobre dels estanys Gelats de Gémena.
Per l'esquerra anem flanquejant entre grans blocs per sota el crestall, per guanyar un altre cop les vistes cap a llevant. A un petit replà seguim encara uns metres direcció est fins a una xemeneia factible que ens remuntarà fins al desitjat Comaloforno.
3029 metres, i tres objectius a la vegada: Un dels tresmils mítics del Pirineu lleidatà, el sostre comarcal de l'Alta Ribagorça, el meu 36è, i un altre dels 100 Cims Essencials de la Feec. A pesar de la gran pallissa que ens ha suposat pujar-hi una gran satisfacció ens reconforta. El solet que per fi ha trencat definitivament els núvols ens regala unes panoràmiques espectaculars, i la grata companyia de l'amic Josep amb qui tantes mogudes de muntanya hem compartit, fan que aquest sigui un moment realment especial.
Seguim... ara baixem per una placa de granit inclinada que amb compte ens deixa desgrimpar fins a la petita esplanada, excel·lent mirador de les properes Punta Passet i Punta Lequeutre. Tornem fins a l'escletxa on finalment decidim fer un altre flanqueig, per sota de la cresta, cap al Bessiberri Sud. Passos força delicats a fil d'aresta amb "moolt de pati", canviant en algun punt d'esquerra a dreta de cresta, i unes grimpades aèries més tard ens deixen a la pala final del Bessiberri Sud. Força concorregut per excursionistes que pugen per la ruta normal de la seva cara oest.
A 3023m. al cim del Bessiberri Sud, em quedo hipnotitzat per la preciosa cresta que cap al nord, recorre el Bessiberri del Mig i el Nord. Cap al sud-est el Comaloforno i el Comalestorres, i més lluny la Punta Alta. Cap a ponent la Punta Senyalada i les valls de Bessiberri i de Gémena... Un espectacle!
Però encara queda molta pedra per trepitjar i el temps corre en contra nostra. Una dita de muntanya diu: "A partir de les tres, a muntanya no hi fas res", i així és. A l'estiu a partir de mig matí comencen a crèixer les nuvolades amenaçadores, i estem a mal lloc per gaudir d’una tormenta d’estiu
Torno carenejant cap a l'escletxa i sense massa preliminars tornem a emprendre la canal, ara en baixada, i per tant extremant les precaucions ja que sempre és pijor baixar que pujar.
Un cop al peu de la canal i ja fora de "perill" tornem a emprendre les interminables tarteres que ens retornen en fort pendent a l'Estany Gelat de Comaloforno. Seguim en principi el mateix camí cap al Pas de l'Ós però finalment decidem trencar cap a l'esquerra i per "intuició", perquè de sender no n'hi ha, anar a cercar el barranc de Malavesina.
Només quatre fites de pedres escadusseres ens confirmen que anem bé. Cerquem el millor pas entre roquers i empinats prats per creuar el barranquet que baixa les aigües dels estanyols superiors, i des de la llunyania localitzem el sender que remunta cap a l'estany de Malavesina resseguint el barranc, ruta habitual per pujar al Besiberri Nord. Fa una anys a tocar de l'estany de Malavesina hi havia un refugi metàl·lic per facilitar l'accés al Nord. Si no vaig errat, el van treure i el van situar a l'altra costat de la cresta, al'Estanyet.
Un cop al sender anem baixant l'interminable barranc que entre petites cascades i sempre per l'esquerra del riuet fa camí cap a la base, el Planell del Riu Malo.
Bastant malmesos per la dura jornada fem les obligatòries "ablucions" al riu Malo, descansem i reposem forces mentre que el cel es torna a tancar i deixa anar quatre gotes que són d'agrair.
Deixem el sender que per l'esquerra puja a l'Estany Negre i al Refugi Ventura i Calvell, creuem el pontet del riu malo i prenem el fressat sender que recorre el pantà de Cavallers per la seva esquerra.
Tornem a veure força gent després de passar tota la jornada sense a penes veure ningú. A pesar de la persistent sequera el pantà està bastant ple. Ens apropem a la presa i la mirada es perd per les empinades pendents que aquest mateix matí em “patit” per guanyar el Pas de l'Ós.
La immensitat de l'alta muntanya encisa i aclapara, però ens deixa la gran satisfacció d'haber aconseguit la nostra fita. Aquesta ha estat mooolt potent!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada