Costa Pubilla. Ripollès. 100 cims.
9 d'agost de 2022
Sense deixar la zona de Ripoll centrem la nostra atenció en un nou objectiu: El Costa Pubilla. Amb els seus 2056m. és un dels cims principals de la preciosa serra de Montgrony, ben a la vora del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Em quedo amb uns paisatges meravellosos, la grata companyia de l'Anna que segueix fent-me de guia i l'experiència de l'avetosa de Campelles. Espectacular!
Aproximació: Des del poblet de Campelles, prop de Ribes de Freser, remuntem la pista forestal del Pla dels Prats fins al refugi, on podem deixar el cotxe a la gran esplanada que hi trobem.
Dificultat: Moderada, pel desnivell acumulat.
Desnivell: Uns 1300m. acumulats.
Durada: 12,5 km. Unes 5 hores.
Itinerari: Des de l'esplanada anem a visitar el refugi del Pla de Prats, bastant degradat però amb una gran afluència d'usuaris, entre muntanyencs i caballs. Per damunt del refugi prenem la pista que surt en direcció sud-oest i que comença a remuntar en suau pujada. Molt prop del refugi ens desviem a l'esquerra, una fita el senyala, per un corriol que puja decididament el pendent cap al sud per anar a visitar el vell gegant de l'avetosa de Campelles: L'Avet de la Baga de la Berruga. Arbre monumental AM 31.037.01. Un espectacular avet de 33,5m d'alçada, 3,9m. de volta de canó i una capçada d'11,8, que el 1990 va ser malmés per un llamp, però que es va decidir no tallar perquè encara conserva una part viva. De tota manera el seu estat és molt delicat i es podria dir que està a les acaballes. El seu digne successor, l'avet del Torrent de la Font Tosca, es troba a la mateixa zona, de fet al mateix vessant de muntanya, uns 700 metres en linia recta aigües avall.
Un altre cop a la pista anem pujant fins al final de la pista on es converteix en un sender. Passem una portera de bestiar i uns metres per damunt trobem la Font Roja, fent referència al marcat color del terreny on s’ubica. Des de la font remuntem uns metres per trobar una altra pista, que també per la dreta ens deixarà al davant del refugi de la Covil. Abans d'arribar-hi deixem la pista i remuntem per un prat a la nostra esquerra per fort pendent: La Cometa. Nosaltres optem per anar sempre entre els arbres de l'esquerra del prat per evitar el sol potent de l'estiu. Deixem enrera la Font del Marge i remuntem fins a guanyar la carena, amb magnifiques vistes de la solana de la Serra del Montgrony.
Resseguim la carena per la dreta en suau pendent fins a coronar el primer cim de la jornada: La Covil, de 2002m. on trobem un bou enorme que pastura indiferent vora el sender, sense dignar-se a dirigir-nos la mirada. Creuem una tanca de bestiar al mateix cim i comencem a davallar cap a la marcada collada de Coma Ermada.
Un cop al coll no queda d'altra que tornar a pujar decididament cap al següent cim, però anem donant-li la volta en sentit horari per a evitar el fort pendent. Poca estona més tard, i havent guanyat uns 150m. més d'alçada ens plantem al cim del Costa Pubilla. Repte aconseguit, a 2056m d'alçada. Una bonica creu, una taula metàl·lica d'interpretació i el vértex geodèsic marquen un cim que ens regala unes formidables vistes en totes direccions: cap al proper Pirineu on destaca el Puigmal, cap al Cadí-Moixeró, cap al sud... Un altre dels 100 cims “Essencials” de la FEEC. Bon moment per fer una pausa i recuperar forces.
Reprenem la carena que ens porta a creuar un altre petit coll abans de coronar el tercer cim: El Roc del Lladre, o Tossal de Meians, de 2051m.
Des d'aquí iniciem un marcat descens que ens baixarà fins a la gran collada de La Bona, però de camí, per la dreta i encara força alts trobem les restes d'un petit búnker excavat a la roca que vigila el vessant nord de la serra. Restes d'una maleïda guerra que es fan presents en qualsevol racó del nostre pais.
Un cop al Coll de la Bona, i tal i com ens mostra els cartell indicador, desestimem seguir carenejant cap al proper cim del Pedra Picada passant pel Coll del Remoló, i decidim baixar pel vessant nord per anar tancant el cercle de la nostra ruta. Força metres més avall trobem els Prats dels Plans de la Muntanya de Nevà, i resseguim els mil corriols del bestiar ara en direcció est.
La ruta ens porta al Coll Roig, important encreuament de senders, però seguim en la mateixa direcció per baixar a la propera pista de l'Artigàs. L'entorn és increïble, som al mig d'un interminable i dens bosc d'avets, prop del Pirineu, però podriem estar a un bosc nórdic perfectament pel seu magnífic aspecte. Quina gran riquesa paisatgística tenim a casa nostra!
Entre immensos avets la pista ens condueix al Coll de Prat de Jou, on la deixarem per un sender a la dreta que ens portarà, pocs metres més avall a la Font del Coll de Prat de Jou, on ens podem refrescar de la canícula de l'agost.
Sender avall, per terreny força descompost passem a tocar de les restes d'una altra font i guanyem més endavant una altra pista en el punt on forma una gran esplanada.
La seguirem també per la dreta uns dos quilòmetres fins a retrobar l'esplanada del Pla de Prats, on tenim el cotxe.
Una altra gran jornada de muntanya per descobrir aquest racó de la Serra de Montgrony. Gràcies Anna per convidar-me a descobrir-la.
Salut i muntanya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada