Montalt. El Corredor. 100 cims
23 d'agost de 2022
Sense deixar la Serralada Litoral al Parc del Montnegre i el Corredor, aquesta vegada baixo més cap al sud per centrar-me en la zona del Corredor, concretament a l'extrem nord de la Serra de Polseruda, i més exactament a la zona dels Tres Turons: El Montalt, el Turó del Mig i el Turó de Vilanegra. Us proposo l'ascensió al Montalt, el més alt i representatiu de tota aquesta zona del Corredor. Un altre dels 100 cims essencials del repte de la FEEC.
Aproximació: Sortim per l'extrem nord d'Arenys de Munt, resseguint la Riera de Sobirans fins al Santuari de la Mare de Deu de Loudes. Al costat del parc podem deixar el cotxe.
Dificultat: fàcil
Desnivell: Uns 800m. acumulats.
Durada: 3.30h. Uns 9 km.
Itinerari: Només sortir creuem el parc del santuari: restaurant, zona de pic-nic, santuari, font... un muntatge impressionant.
Seguim la pista que remunta cap al Torrent de la Milans. Un rètol de la diputació de Barcelona ja ens indica que entrem al Parc del Montnegre i Corredor. Uns metres més endavant del torrent em crida l'atenció una torreta singular que interpreto que deu seu un punt de captació d'aigua.
Uns metres abans, creuem per sota el pont de Ca l'Artés i pugem per pista per una zona fortament urbanitzada, entre cases i finques, que deixen el seu "rastre" a les vores de la pista. Aviat prenem un ramal a l'esquerra de pista que ens portarà a resseguir en alçada el torrent de la Milans, mentre anem guanyant metres. Sorprèn algun tram de pista literalment retallat a la roca de gres.
La pista en direcció oest ens portarà a trobar la Font de l'Aigua Roja, apartada a la dreta, completament seca. Més amunt trobem les roderes dels carros impreses a les lloses de gres de la pista. La pista puja fort cap a Can Jaume Alzina, on prendrem la pista de l'esquerra que aviat ens deixarà a la Creu de Rupit. Un gran replà des d'on parteix cap al nord el GR 83 de camí cap al Santuari del Corredor.
Nosaltres prenem el GR però en direcció sud, internant-nos en un dens bosc de carrasques. Aviat deixem el GR i prenem la pista de l'esquerra per seguir guanyant alçada.
La pista sempre en sentit sud ens portarà fins al Coll de la Ferradura, inconfusible amb els seus dos gran blocs rodons de roca. Aquí deixem la pista i prenem un sender a la dreta.
El sender fa una gran ziga-zaga per l'obaga del turó fins a un punt on puja dret fins al cim del Montalt. Amb el seus 597m, és un excel·lent mirador de la costa del Maresme: Arenys de Mar, Port Balís, Mataró... Cap a ponent poca cosa veurem perquè el bosc ens tapa la panoràmica. Després de les fotos de rigor al vèrtex del cim prenem el mateix corriol, ara en fort pendent que ja no deixarem fins a retrobar el Coll de la Ferradura.
Seguim ara per la pista que careneja en direcció nord-est, i deixant a la nostra esquerra el Turó del Mig, també cobert per un dens alzinar.
Deixem la pista per un sender a la dreta, la retrobarem més endavant. El corriol baixa lleuger entre carrasques, i em crida l'atenció una petita cova que s'endinsa cap a la serra a la dreta del camí. Sembla tallada a ma per l'home a la roca de gres, potser buscant alguna veta d'aigua...
Aviat el sender ens retorna a la pista als peus del tercer turó, el de Vilanegra, que ja deixem enrere. Uns metres més endavant trobem el Corral d'en Forn, un bonic mas de muntanya amb el seu safareig, que encara conserva la seva ferma portalada.
Pista avall, deixem a la dreta l'entrador del Mas del Turó de Ca l'Amar i prenem per l'esquerra una llarga, costeruda i revirada pista que ens retorna al Torrent de La Milans, al mateix cartell del Parc que havíem vist al principi, i al Santuari de Lourdes on tenim el cotxe.
La valoració que m'emporto és que la zona del Montnegre és molt més bonica, salvatge i sorprenent que aquesta del Corredor, massa envaïda per la civilització per al meu gust. Però d’això es tracta de conèixer el país i el territori, i definitivament el Parc del Montnegre i Corredor mereix una visita a fons. Tornarem!!!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada