GR 331 Camí de Conquesta. Etapes 1 i 2. Vilafranca- Portell-Cinctorres
15 d'octubre de 2022
El Camí de Conquesta és engrescador! Aquesta vegada la fem més grossa i ens plantegem dos etapes seguides aprofitant una sortida conjunta amb gent de la zona.
La 1a etapa de Vilafranca al Portell de Morella ens convida a gaudir del patrimoni arquitectònic de la Pedra en sec, desenvolupada des de fa segles: "arquitectura pròpia, senzilla, popular i ecològica que ha transformat el paisatge d'una manera sàvia i respectuosa amb el medi ambient"· (font: els ports). Al llarg dels seus 14,1Km podem gaudir de preciosos exemples d'aquest llegat patrimonial, en forma de barraques, povets, màrges interminables...
La segona etapa enllaça el Portell de Morella i Cinctorres. Aqui el plat fort és el patrimoni natural on destaca el Bovalar: terres i boscos comunals de pastures, amb una gran riquesa pel que fa a la vegetació i la fauna que l'habita.
Som-hi!!
Aproximació: Al ser un recorregut lineal, cal fer una combinació de cotxes, deixant-ne un a Cinctorrres i un altre a Vilafranca des d'on parteix l'itinerari.
Dificultat: moderada, per la distància del recorregut total.
Desnivell: 514m. positius i 746 negatius.
Durada: etapa 1: 14,1Km. Etapa 2: 7,5Km. Total: 23, 68 Km. Unes 5h i 30'.
Itinerari etapa 1: Sortim de Villafranca des de l'avinguda del Llosar i prenem l'avinguda de Castelló cercant la sortida del poble. Just abans de la plaça de bous trenquem pel carrer del Portell per anar a trobar la Caletxa de Sant Pere que en direcció nord deixa enrera Vilafranca. Caletxa en dialecte local fa referència a un camí estret de pedres delimitat per parets de pedra en sec. I això és el que anirem trobant a dreta i esquerra del camí: precioses barraques de pedra en sec, “artigues” i els interminables marges, constant de les terres del Maestrat.
La caletxa creua la zona de la Devesa i aviat troba l'assagador de les Fonts del Llosar. Seguim recte pel camí de Sant Pere remuntant en suau pendent cap a la Bassa d'Hivern, un vell abeurador dels ramats que transitaven aquests lligallos. De camí deixem a la dreta el Mas de la Blaia, encimbellat al turó, i més endavant i a l'esquerra la gran masada de Tena. Desde la bassa remuntem cap a un collet i a l'esquerra trobem una altra barraca de pedra en sec totalment integrada dins d'un gran marge. Més amunt, el Peiró de Sant Pere, creu devocional que data del S XVII.
A l'encreuament del peiró amb l'assagador de l'Empriu, prenem en sender PR-CV 402 per la dreta que comença a baixar suau, creuant un petit bosc i vells bancals perduts.
Entre els bancals, a un clar, destaca a la dreta la Font de Fabregat, en forma de povet, protegit també per una barraca de pedra en sec.
Creuem el Barranc de la Creu, i per la dreta, a l'ampla vall que remunta el barranc, s'aixeca el Mas de Llesca. El GR passa entre els edificis, en molt bon estat de conservació, del Mas de la Curra, i sempre en direcció nord careneja planera la Serra Simona, entre els barrancs de Sellumbres a l’esquerra i el de la Rambleta a la dreta.
La pista comença a baixar per trobar la llera del barranc de Sellumbres, dibuixant grans llaçades.
A una corba, un indicador ens porta a creuar el preciós pont medieval de la Rambla, d’un sol ull i volta de canó d’uns 10 metres.
Ara el sender ens porta a retrobar la pista que puja decidida la Costera del Pont fins a la Creu de les Artigues, on tornem a deixar la pista i per la dreta el sender comença a baixar cap al Molinet.
A l’encreuament amb el barranc de la Cova d’Antolà, per l’esquerra, veiem la Caseta del Molinet però el sender ens porta per la dreta cap a les Sortanelles, des d’on ja tenim una excel·lent panoràmica del proper Portell.
Creuem la carretera i remuntem una pista que ens porta a l’entrada sud del poble. Allà hi trobem l’ermita de Nostra Senyora de l’Esperança i els vells safareigs del poble, que encara s’utilitzen!
Entrem al poble pel carrer Major, i val la pena trencar per algun dels carrerons medievals a l’esquerra per pujar a visitar l’esglèsia de l’Assumpció, del S XVIII. El campanar era una de les torres de l’antic castell. El topònim del poble fa referència a l’entrada a les terres aragoneses des de les valencianes.
Al pavelló municipal ens espera un avituallament de l’organització on poder agafar forces i reposar una estona.
Itinerari etapa 2: A la sortida del poble trobem la carretera CV-125 a Cinctorres. El GR ara pren un camí paral·lel a la carretera, que en direcció nord puja entre llaurats fins a l’encreuament d’aquesta carretera amb la de la Cuba. Creuem les dos i per la dreta remuntem per l’assagador de Montllover, entre margenades de pedra en sec i bosquets de carrasques i grans ginebres. A l’altiplà i en un encreuament de pistes prenem la de la dreta. A la dreta veiem la Creu del Gelat, prop de la carretera que ens separa del turó del Molló Blanc coronat per antenes i una caseta d’observació forestal.
Creuem la carretera un altre cop i pugem, però prenent el primer ramal de l’esquerra. Som a la Serra del Bovalar, a les cotes més altes del terme de Cinctorres. Una zona d’especial protecció pel que fa a la vegetació, amb una microreserva de flora, i a la fauna, on s’hi poden trobar diferents observatoris d’aus.
El traçat proposat baixa sempre per la vessant esquerra del barranc del Bovalar, marcat com a GR 331. Em queda el dubte de si és el traçat original o un d’alternatiu, ja que he vist altres ressenyes que van per dalt la carena del Bovalar fins al Coll del Sester i després baixen pel barranquet del Pouet a trobar el traçat que fem nosaltres.
En qualsevol cas el paisatge és preciós, el barranc baixa decididament cap a Cinctorres i per la dreta els grans boscos del Bovalar estàn de festa, vestits de tardor.
Cap a la part baixa del barranc, al Racó d’en Berga, retrobem els camps de conreu i velles vinyes també tardorenques. Novament creuem una carretera, la CV124, i per un caminet enfonsat, paral·lel a la carretera, arribem a la bonica ermita del Pilar, a tocar de la Font del Bassi i el vell safareig.
El camí ara ens puja fins a l’entrada de Cinctorrres.
“El lloc de Cinctorres nasqué després de la conquesta del S XIII al voltant de la Torre del Quartillo, una de les cinc torres d’orígen musulmà que protegien el curs del riu Sellumbres i les bones pastures del Monte Bovalar…” (Font: els ports).
No podem deixar Cinctorres sense visitar l’ermita de Sant Lluís i la plaça del Pou, l’espectacular esglèsia de Sant Pere Apòstol, del SXVII i la preciosa creu del Peiró de la Plaça Nova… i sense gaudir del preceptiu “cremaet” als porxos de l’ajuntament.
Bona ruta i excel·lent companyia, no és pot demanar més...
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada