Pantà de Pena, La Caixa i el Periganyol. Matarranya.
3 de setembre de 2022
Mirant cap al Port des de Vall-de-roures crida molt l'atenció la figura retallada de la Caixa sota el cel del sud. Un prominent altiplà que destaca per damunt de la "Sierra del Arca", com anomenen a Terol la Caixa. A la seva esquerra Lo Periganyol, punta cimera de la serra. Vaig estar remenant per internet algun track atractiu per lligar aquests punt però tota la informació publicada és molt simple, partint de Beseit. Estudiant la zona des del Google Earth em van cridar l'atenció dues crestes que pugen des de la presa del pantà de Pena fins a la Caixa, vaig consultar també a Carlos Prades, tot un referent en racons amagats del Port i em va confirmar que era possible... Per tant m'hi poso a la feina i surt a la llum una proposta diferent: una mica de rock&roll per baixar d'una manera diferent de la Caixa, amb un puntet afegit de dificultat.
Aproximació: des de l'entrada a Beseit, per la dreta prenem el Camí de Peñarroya que puja fins al Pantà de Pena. A la bifurcació prenem el ramal de l'esquerra que ens porta a vorejar el pantà per l'esquerra i en pocs metres trobem l'aparcament de l'estació nàutica del Matarranya on podem deixar el cotxe.
Dificultat: Difícil, només pel tram de cresta amb sender molt empinat i poc definit, i per la petita grimpada del pas equipat de la Caixa, que podem qualificar de moderada.
Desnivell: Uns 1200 metres acumulats.
Durada: Quasi 14km. i unes 5 hores comptant parades.
Itinerari: Aquest itinerari dóna peu a tres opcions de menys dificultat i durada a més. Podeu decidir sobre la "marxa", quina s'adapta millor a les vostres cames. Som-hi!
Sortim de l'aparcament i tornem a prendre la pista per on hem vingut, en sentit oposat. A la bifurcació del Camí de Beseit prenem ara el ramal de la dreta, en direcció nord-est. Aviat veurem a la nostra dreta la gran masada de Ferràs, i uns metres després un indicador a l'esquerra que ens marca el PR-TE 152 de pujada a la Caixa i el Periganyol. Passem per un camp erm i al final deixo un moment el PR per visitar una vella corralissa a la dreta.
Un altre cop al sender aquest comença a pujar fort cap a la serra, alternant roquissar i clapes petites de bosc, que en dia assolellat ens donen un cert respir. Aviat ens apareix al davant una excel·lent panoràmica de la paret solana de la Caixa. Un altre respir a un petit coll argilós que després de pluges deu recollir aigua i seguim pujant fort però prou còmodament per l'ampla senda. Un cartellet ens marca un corriol per la dreta per pujar al cim de la serra. Un darrer esforç i ens apareix la caseta de guaita forestal i el vèrtex geodèsic del Periganyol. Des dels seus 1033m. tenim una panoràmica a 360º excepcional, cap a ponent el cel és ple de voltors que deuen esperar l'hora del "ranxo" del proper Mas de Bunyol, Vall-de-roures... Cap a llevant destaca el Penyagalera i Roques Benet a l'horitzó. Cap al sud s'aixequen les Moles del Tossal dels Tres Reis per darrera del Pantà de Pena que tenim als nostres peus. a ponent l'espectacular mola de roca de la Caixa en primer pla i més enllà la serra de Fuentespalda.
Des de la mateixa caseta de guaita prenc un corriol que segueix la carena oest directament. Després d'una petita baixada retrobem el PR que carenejant ens deixarà a la base de la paret més oriental de la mola. Abans hem deixat un sender a la dreta que deu baixar cap a les ombries del Periganyol.
La Caixa és un castell perfecte de roca, inexpugnable per tot el seu contorn, amb cingleres verticals entre els 20 i 40 metres, només amb un punt dèbil a l'extrem occidental, on una fissura a la roca escalonada, i equipada amb graons de ferro i cables ens permet accedir a la part superior de la mola. El sender, transcorre per l'obaga de la mola, on les heures s'enfilen pels cingles a la recerca del sol.
Amb compte, però sense cap perill pugem per “l'excessiu” pas equipat. Quasi és més fàcil entrebancar-te amb tant de ferro que per la dificultat de la pròpia canal, bastant escalonada.
Un cop dalt, estic a un altre "planeta". Una superfície planera absolutament pelada, tret d'unes petites carrasques que es resisteixen a abandonar el castell, que s'allargassa cap al con perfecte del Periganyol. Crida l'atenció al mig de la mola una curiosa fondalada, talment una bassa seca.
Val la pena donar-li el tomb i gaudir d'aquest indret únic, zona d’esbarjo de les cabres del Port.
Desfaig camí fins a la base del pas equipat. Fins aquí la primera opció de ruta. Per als que en tingueu prou, només cal desfer camí i baixar còmodament pel PR fins al Pantà. Si us va la "marxeta" seguim...
A la punta occidental de la base de la mola, a pocs metres del pas equipat, s'obre una excel·lent balconada cap al barranc del riu Pena, des d'on es pot valorar la magnitud de la "tragèdia" que suposa baixar per la cresta. No veig cap corriol evident, però mirant cap al pantà, en direcció sud, ressalta un bloc de roca vertical, que caldrà guanyar per arribar a la cresta (atents al gps). Per terreny molt pendent i entre la vegetació arbustiva de la zona que cal anar sortejant vaig baixant sense massa entrebancs fins al citat bloc de roca on em trobo amb l'agradable sorpresa de trobar un corriol practicable, segurament dels caçadors. Alguna fita em confirma que estem a la cresta que fa de partició entre els termes de Vall-de-roures i Beseit, sinó m'equivoco. El corriol em permet avançar a “ratos” còmodament i a estones entre bosquets espessos i bruts, però sense deixar la carena, sempre en tendència cap a la dreta. El gran cingle que s'aboca a les Guixeres marca els límits.
Arriba un moment en que la cresta es fa evident, i en pendent fort vaig baixant per terreny força descompost però sense cap tipus de perill. A la dreta s'obre la cinglera però per l'esquerra planeja. Cap al fons de la vall destaca la vella fàbrica de paper de La Bonica, L'Estret de Panisello i les runes del Mas de Calses.
Cada cop el pendent és més fort tal i com et vas apropant al fons de la vall. Al final opto per baixar arrapant-me a petits arbres fins al fons d'un barranquet que em deixa a la carretera.
A la dreta un túnel creua la cresta que he baixat i enfila la carretera cap a Vall-de-roures, a l'esquerra remunta cap al gran túnel d'accés a la presa. Per la dreta del túnel tenim una panoràmica de la preciosa paret de la presa amb la Venta o Mas del Pantano.
Un tall perfecte a la roca ens porta al túnel d’accés al pantà. A la vora de la carretera, just abans del túnel una basseta plena a vessar d'aigua fresca i cristal·lina em convida a fer una bona refrescada.
Creuem el túnel i a l'altra boca s’obre el pantà en tota la seva extensió. De postal! A la dreta, davant del Mas de la Presa tenim un preciós mirador del pantà. Fins aquí l'opció dos de ruta: seguint la pista per l'esquerra donem la volta a aquesta punta d'embassament i retornem al cotxe.
Però si encara teniu ganes de gresca us convido a completar el track i fer tota la volta a l'embassament, que ens regalarà encara força racons bonics.
Som-hi: Seguint les marques del GR 8, creuem la presa, que a pesar de tenir reixes, aquestes estan obertes i es pot creuar sense més problema. Des de la presa val la pena admirar el riu Pena, i de passada fer una darrera ullada a la estètica cresta que hem baixat.
A partir d'aquí ja no hi ha secrets, ja no cal ni tant sols consultar el gps, només cal seguir la pista que rodeja completament el pantà, i prendre sempre el ramal de l'esquerra davant dels diferents encreuaments que trobarem. Al nostre pas trobem els Figuerals i el bonic maset a tocar de la pista. Més endavant, passada una primera bifurcació creuarem un pontet sobre un dels ramals del pantà d'aigua maragda. Per l'esquerra es deixa veure el Mas d'Estopiñal. Creuem una altre túnel, al Pas del Llop i un altre pont a l'esquerra que ja ens canvia de costat de pantà, en una zona on hi ha un gran meandre. En aquest punt, no em puc estar de fer un bany a les tranquil·les aigües del pantà. Després del bany de bosc, calia un bany de veritat! Pau, relax i solitud, només la natura i jo, en perfecta simbiosi.
Segueixo vorejant l'embassament d'aigües calmades, amb raconades de gran bellesa i pas a pas retorno a la zona on ja hi ha força casetes, xalets, cotxes... i gent! Em crida l'atenció, a la dreta, el Mas de Solla, amb curiosos dòlmens de roca.
Retrobo l'aparcament, i encara faig una darrera ullada a la imponent Caixa, per sobre de les aigües del Pantà de Pena.
Una manera diferent de descobrir aquesta preciosa raconada del Matarranya.
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada