El Catinell. El Port. 100 cims
26 de novembre de 2022
Aquest 2022 ha estat molt prolífic en la descoberta de racons "potents" del Port. Quedava pendent una de les canals més mítiques de l'imaginari de la serralada: la Canal d'Enganyó. Un pujador natural, brutal, que ens permet accedir a la zona de les Mirandes, al sud de la no menys mítica Joca, i que carenejant a la vora dels abismes que ens separen de la Vall, ens portarà a coronar la punta del Catinell de 1350m. d'alçada.
Les rutes de Carlos Zaragoza i el Carlos Prades m'han motivat a emprendre aquesta ruta técnica i exigent. Finalment consensuem una data amb l'infatigable company Agustí Barceló per donar forma al projecte. Un projecte amb una constant persistent durant tot l'itinerari: la verticalitat! Som-hi!
Aproximació: Des del Mas de Barberans prenem la T 3421 en direcció a la Sénia, després de 1'5km aprox prenem una pista senyalitzada a la dreta: "La Vall". La seguim 1,8 km, fins a la confluència dels barrancs de la Vall i de les Carroveres, on prenem la pista de la dreta que creua el barranc, i remuntem la pista. Deixant a la dreta l’entrador al Racó d’en Marc, seguim fins a l'indicador que ens marca la bifurcació a l'esquerra per baixar fins a l'Àrea recreativa de la Vall. Una gran esplanada acondicionada, on podem deixar el cotxe.
Dificultat: Alta. Fort desnivell de la Canal d'Enganyó i alguns trams aèris.
Desnivell: Uns 2600 m. acumulats.
Durada: Unes 6h 30'. Uns 13 km.
Itinerari: L’albada ens acull a l'àrea a de la Vall. Ens internem a la Vall seguint la mateixa pista que creua el riu i es dirigeix als masos de Petroli i d'Enric. En pocs metres, prenem a l'esquerra el sender que remunta cap al Mas de Barró. Cal estar atents al creuar un marcat barranc que davalla de la Canal d'Enganyó cap al Mas de Petroli. Aquí unes marques vermelles i alguna fita de pedres ens fa deixar el sender principal per l'esquerra. Cal parar compte en aquest punt, una mica perdedor, perquè cal anar remuntant per la dreta del barranc. Nosaltres, distrets en la conversa, seguim les marques vermelles i remuntem pel mateix llit del barranquet que ens porta a una gran cadolla rodona, on una gran cinglera ens barra el pas i ens impedeix avançar. Desfem uns metres el traçat i cerquem, ara per l'esquerra, un pujador per recuperar el sender, uns metres per sobre del barranquet. El pas entre unes grans roques, i les "fugisseres" marques vermelles en tornen a situar sobre el traçat que cal.
Un bon sender que remunta sense concessions, sota el brancatge d'un espés bosc, fins a la base de la canal. Aviat deixarem a l'esquerra el sender que mena cap als Curullons, i uns metres més amunt, però a la dreta, el sender que ens portaria a l'Escaleta i al sender de les Faixes Tancades, per on tornarem.
Ara comença la diversió! En uns 300 m.de recorregut pujarem un desnivell per sobre dels 200 m. Un fantàstic 65% de desnivell positiu! Entre el brancatge s'entreveuen els alterosos cingles que tanquen la canal pels dos costats, i que ara el sol ja pinta de tonalitats ataronjades i rogenques. Les cames i el pit acusen el fort pendent, però la il·lusió i la motivació de poder remuntar aquesta canal emblemàtica ens empenyen a seguir "sempre amunt". Aixó i els nombrosos trams equipats amb corda, que ajuden, i molt, a superar els trams més drets.
Esbufegant arribem al coll superior de la Canal d'Enganyó, on em sorprén trobar la inscripció a una roca del topònim de la canal, del també mític C.S. El Caminant Solitari.
Un cop recuperat l'alé prenem el sender en direcció nord i també marcat amb pintura vermella, que ens portarà a remuntar cap a les Mirandes, donant la volta en sentit horari, al imponent birlot de roca de la Joca. En un moment donat deixem per la dreta el marcat sender, i seguint un corriol poc definit, però profusament senyalitzat amb marques vermelles, anem carenejant, sempre amb la Joca, hipnòtica, a la nostra dreta, que s'aixeca desafiant la gravetat, 700m. a plom sobre la Vall.
Passem per diferents miradors que ens regalen precioses panoràmiques, de localitzacions conegudes i visitades, però des de perspectives inèdites per mi encara: El Castell de l'Erosa i Roca Xapada, a llevant; o la recentment visitada Portella del Pinell, al sud.
Deixem enrera les vertiginoses balconades de les Mirandes i per clar sender ens internem cap a l'oest entre denses pinedes, cap a la Mola de la Bota, per anar a cercar la Vallcanera Celestina. Allà hi trobem la caseta i la pista que puja del Retaule, i aprofitem per fer una parada per respirar i anar païnt la sobredosi de paisatge que ens ha captivat.
Pel costat esquerre de la caseta surt un sender que ara seguirem per tornar a guanyar terreny novament cap a les Mirandes, a retrobar la seva carena, i els hipnòtics abismes de la Tormera i la Mola dels Conills.
Des de la lloma arrodonida de la Mola del Conills, i darrera una feixa de faigs que ja han deixat anar la seva capçada de fulles, s'aixeca el proper objectiu de la jornada.
Des d'un collet, deixem el sender i per la dreta, resseguint un corriol, pugem el darrer escaló que ens deixa a dalt del Catinell. Fem parada a la gran llosa de roca que configura el cim oriental, gaudint de la verticalitat de l'entorn i dels impagables panorames que s'obren en totes direccions. Una darrera grimpadeta per guanyar el cim occidental, el Catinell, de 1350m. immillorable mirador de les Mirandes!!
Amb l'objectiu assolit tornem a baixar al collet i novament per bon sender, guanyem terreny cap a ponent. Cap al nord, les successives cingleres ens impedirien accedir a la Portella de Calça. El sender davalla cap a un pinar planer on trobem les restes del Maset del Saro, i més avall empalmem amb el PR-C 82, Camí del Rossec, que vé dels Plans de Valldebous i el Pla del Torn, i es dirigeix cap a Casetes Velles. El seguim per la dreta, baixant entre rocam per retrobar un tram més planer que puja fins a la Portella Calça. A la dreta deixarem un corriol que puja fins a la Font de Garrido.
Finalment arribem a la Portella Calça, la gran collada que separa les Mirandes dels Grevolassos i Casetes Velles.
Ara vé la segona part de l'aventura: s'ens obre al davant el sender de les Faixes Tancades, un tram de sender exigent i en algun punt exposat, que cerca el pas natural entre les grans parets que baixen de les Mirandes i les cingleres que s'aboquen a la Vall. Com una mena de graó entre cingleres.
La densa fullaraca de faigs i avellaners encatifa el sender fins al punt de fer-lo invisible. L'obaga afavoreix que es mantingui l'humitat del terreny, i sumat al fort pendent fa extremar les precaucions, perquè el camí és una pista de patinatge. Es succeixen les grans parets verticals a la nostra dreta. Parets que hores abans hem solcat per la part superior i que ara ens surten al pas, inexpugnables des de la seva base.
En algun tram cal parar compte perquè el sender resta "penjat" sobre el buit que també es va obrint per la nostra esquerra i que s'aboca a la Vall.
Deixem enrera l'imponent Tormera, una gran agulla vertical i entrem al reclau del barranquet i la Font del Rivet, que encara regalima fils d'aigua cap a la Vall. Ara el sender s'enfila cap a la base de la Joca, sempre omnipresent en tota la jornada.
Aviat trobarem una de les innombrables plaquetes metàl·liques de la UEC, situades estratègicament per tot el territori, obra de l'amic Joan Tirón, i que de la mateixa manera que els rètols del Caminant Solitari, però més contemporani, ens han ajudat a la gent de muntanya a trobar el bon camí... La plaqueta ens diu que som a la cruïlla de l'Escaleta, un grau natural entre roques, que en fort pendent ens retornarà al sender del Mas de Barró.
200m. més avall, i un cop al sender, el prenem ara per la dreta per retrobar l'àrea de la Vall.
Durant el trajecte, el company Agustí em recorda que a l'hora de fer la ressenya, marqui la dificultat com a "alta", però alta, alta... Aquí queda. I el que també queda és la satisfacció d'haber fet una de les rutes més atractives de la Vall, amb molt bona companyia, i com deia al pricipi amb la verticalitat com a constant. Una altra meravella del Port! I les que queden per visitar…
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada