Mola de Buscarrons i Rocamala. Terra Alta. 100 cims.
30 d'octubre de 2022
Sovint planifiques una sortida i per algún imprevist has d'improvisar sobre la marxa, i surt el que surt. Així m'ha passat en la meva visita a Bot, una batuda de senglars, cada cop més habituals per tot arreu, m'ha esguerrat els plans i he hagut d'improvisar una ruta alternativa. De tota manera he pogut assolir dos dels objectius que tenia fixats: Buscarrons i Rocamala, i deixo la pujada al Birlot i el crestall de Buscarrons per una altra ocasió. Som-hi!
Dificultat: Moderada, per un tram de sendor molt perdedor i la grimpada final a Rocamala. Els cims són molt aèris.
Desnivell: Uns 1600m. acumulats.
Durada: 15,5 Km. Unes 6 hores.
Itinerari: Des de l'aparcament de la via verda de Bot, la segueixo uns metres en direcció oest per veure l'espectacular grafit d'un proper magatzem de l'estació, que ens convida a respectar el territori. Un altre cop a l'estació prenc un cami de terra que surt de davant mateix de l'edifici, en baixada i cap a la dreta, per anar a trobar el pas subterrani que creua per sota la via. Ara cal seguir el camí per l'esquerra, cap als horts i llaurats de la part sud del poble, pel camí Vell d'Horta a Bot. Aviat el camí puja per trobar la carretera TV 3301 que va a Prat de Comte , al Collet de Sant Antoni, on hi ha un bonic prigonet per al sant.
Un cop a la carretera la segueixo per l'esquerra, deixant a la dreta l'entrador a les Olles, i al pas, precioses vinyes vestides de tardor, i com a teló de fons la Rocamala, La Falconera i l'Agulla de Bot, més a l'esquerra.
Just creuar el pont del Canaletes, que ara baixa ben pobre de cabal, deixem la carretera i prenem un camí de terra a la dreta.
El camí transcorre entre vinyes en direcció sud, en suau pujada, per anar a cercar la Mola de Buscarrons. Poc a poc canvia a direcció sud-oest i s'acomoda a la carena que separa els barrancs de Besoi i del Trullet, i les partides de Riuamunts, a la dreta i les Deveses a l'esquerra. Tot i no haver trobat cap cartell que ho anunciés, aviat algun tot-terreny, i les inconfusibles armilles taronja, estratègicament situats, em confirmen la sospita de la batuda. Una munió de gossos, rifles i caçadors envolten tota la capçalera del barranc de Buscarrons. Al anar carenejant, tota la moguda em queda a l'esquerra, al fons de la barrancada i puc seguir la traça cap a la Mola.
A la Devesa de Buti, en un replà carener, s'acaba la pista i arrenca un corriol cap a les primeres pales de la Mola. Cap al nord destaca el preciós Pont de l'Arc, a la via verda entre Bot i Horta. Just on comença el pendent el sender es fa fonedís entre la densa garriga, i cal tirar mà d'intuició per anar trobat i perdent el corriol que ens ha de pujar a la mateixa carena. Un cop guanyada, per l'esquerra la ressegueixo per pujar a les puntes cimeres. Una carena prou còmoda, tret d'algun petit pas estret, ens puja al cim nord de la Mola de Buscarrons, coronat per una mena de branques verticals, que assenyalen el cim. Un petit coll força aeri em separa encara del cim sud, i principal, de Buscarrons, de 596,5 m. Un cim amb ambient molt aeri que ens regala unes vistes espectaculars de la Muntanya de Santa Bàrbara i Horta cap a ponent, i de les espectaculars crestes de Buscarrons en primer terme fins al Birlot. Més enllà la que formen Rocamala, la Falconera i l'Agulla, cap a llevant. Al sud s'aixeca imponent el Massis del Port: els Montsagres.
La presencia dels caçadors a tota la barrancada em fa dessistir d'intentar la cresta de Buscarrons i m'obliga a tornar sobre els meus passos cap a Bot.
Un cop he deixat enrera la carena de la Mola, a un collet argilós abans de baixar cap a les vinyes, prenc un corriol per la dreta que baixa per una finca mig perduda cap al fons del barranc, a la confluència del barranc del Salt i de la Cova d'en Colom, amb la intenció de remuntar per aquí cap a les Deveses i el Birlot, però... novament la presència de caçadors de la mateixa batuda em fa tornar enrera.
Pel llit del barranc torno a sortir a la carretera TV-3301 molt prop del Canaletes. Ara vé quan em toca a improvisar...
Remunto uns metres la carretera per la dreta fins a un entrador a l'esquerra que em porta a grans bancalades curulles de fruiters, paral·leles al Canaletes. Només tinc com a referència la imatge aèria del Google Earth, i la intuició d'anar a parar a l'ermita de Sant Josep. El camí em porta a un cul de sac barrat pel dens dens bosc de ribera del riu.
Després d'investigar a fons el terreny, i perdre més temps del previst, trobo un pujador "digne", per guanyar velles bancalades avui cobertes de pinar, carrasques i brolla, on s'intueix un corriol, de senglars o caçadors, que em permet avançar cap al nou objectiu, deixo algunes fites de pedra per si algun boig o boja, de la muntanya el vol repetir. Creuo una primera carena per sender molt perdut i torno a baixar cap al barranquet, paral·lelament a la seva llera. A mitja baixada la base abandonada d'un pal de la llum escapçat fa de fita. Uns metres més amunt surto a uns bancals treballats després de creuar el barranquet. Per l'esquerra un camí em portaria al collet de Sant Josep, però ja posats a fer la cabra, pujo entre bancals primer i a "la brava" després cap a la carena de l'esquerra, on ja hi trobo el sender que remunta cap a Coll Ventós seguint el traçat de la Travessa de la Ruta de la Pau.
El sender remunta sense pausa i en pendent suau fins al Coll Ventós, per sobre de la carretera. Al davant es dibuixa la cresta d'accés al cim, força aèria.
Es pot evitar la cresta seguint el sender que guanya terreny cap a l'esquerra fins a trobar una canal ampla i rocosa que dóna accés a la cara nord del cim, creuant un petit bosquet de carrasca fins a la base de la roca cimera. Tota aquesta zona ha degut patir algun incendi recent perquè es veuen els arbres mig cremats des de Coll Ventós fins al cim.
Al tram final cal fer una grimpada pel conglomerat amb l'ajut d'un cable instal·lat que ens deixa a l'afilada aresta de roca, on fem cim, a la gran creu de ferro que el corona.
Rocamala, La Creu, Coll Ventós, Roca Plana o Roca del Migdia... topònims per a tots els gustos per donar nom a aquest preciós cim, encimbellat en una cresta de roca, molt aeri i al cor de la Terra Alta. Des d’on podem gaudir d'una gran panoràmica de l'entorn, i on destaca l'afilada cresta que uneix aquest cim, la propera Falconera i l'Agulla de Bot, més al nord-est.
Senzillament espectacular!
Després de desgrimpar, baixó més per la dreta de la canal per veure les possibilitats de reprendre el crestall una altra ocasió, i veig clarament que per fer-ho caldrà baixar al coll que separa Rocamala de la Falconera, just al lloc on es troba el cable... pèrò aixó serà una altra història.
Ara prenc direcció oest, creuant les amples canals de roca per retrobar el sender de la Ruta de la Pau i emprendre la llarga baixada fins al collet de la Muntanya de Sant Josep.
Encara em queden ganes de baixar a veure el Forat de la Donzella, una curiosa escletxa a la roca d'on brolla l'aigua que alimenta una font.
Des de l'àrea recreativa de la Donzella, pujo directament a trobar l'ermita de Sant Josep, dalt del tossalet que tinc al davant. Una ermita datada del segle XIX que acull tots els anys una romeria des del poble, i on les botenques i botencs demostren la seva devoció per Sant Josep.
Baixo de l'ermita pel camí d'accés, i per darrera una gran creu de benvinguda a l'ermitori, encara faig una darrera ullada a la Rocamala. Des del collet segueixo el camí que creua la vall del Canaletes i puja novament a l'estació, amb l'agradable companyia d'una parella de botencs amb qui he tingut el plaer de compartir el cim, vivències i un bon tros de camí...
Com deia al començament de l’entrada, la cosa ha anat de qualsevol manera, entre senglars i caçadors, i m’ha sortit aquesta ruta, certament estranya. Si el vostre objectiu es limita a fer la Rocamala per complir amb el sacre manament dels 100 cims, us recomano deixar el cotxe al Collet de l’ermita de Sant Josep i remuntar fins al cim pel sender de la Ruta de la Pau, i retornar pel maix lloc. Una versió molt més light és deixar el cotxe a un apartador de la carretera TV 3301, prop del Coll Ventós, i pujar al sender i al cim, i en una horeta mal comptada ja ho tindrieu.
Si el que voleu es descobrir a fons el territori, gaudint-lo i descobrint noves panoràmiques…benvinguts al club!
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada