Montaspre i Cova Rubí. Serra de Cardó-Boix. 100 cims
17 de desembre de 2022
Canviem d'escenari per situar-nos entre les serres de Cardó i el Boix, a les estribacions de les serres que van a trobar el riu Ebre. Vull agrair al company Fabià, bon coneixedor de la zona, que m'ha facilitat el track que us presento per tal d'assolir el cim del Montaspre, que tot i els seus modestos 527m. d'altura, és un excel·lent mirador d’aquesta zona del Baix Ebre.
Aproximació: la ruta parteix del cementiri de Bítem.
Desnivell: Uns 1350m. acumulats.
Dificultat: Fàcil/Moderada. Senders fressats i pistes, però degut a la quantitat de pistes i camins s'aconsella seguir el track amb GPS, pot ser perdedor.
Durada: Uns 18 km. 5h 30' comptant parades.
Itinerari: Des de la paret oest del cementiri on em deixat el cotxe, seguim un estret camí en direcció nord, entre les finques de tarongers de Casanova i el Cascallar de Bítem. Creuem el Barranc del Coent, i en la mateixa direcció seguim fins a un camí travesser que prenem a la dreta: El Camí del Montsapre.
Pugem fins al Pinar de la Roca i a l'altiplà que entre velles casetes de camp, i ara en sentit est, ens endinsa a la serra. Després de superar uns masets la pista fa unes corbes pronunciades on trobem una bassa on s'emmiralla la serra de Cardó, i uns metres més endavant deixem el camí per un sender que arrenca per l'esquerra.
A la propera bifurcació prenem el ramal de la dretra que resseguint el nivell ens porta ara en direcció sud-est. A la vora dreta del sender entreveiem una vella caseta de camp, encara força sencera, que ens regala també una preciosa escala de marge a tocar de la porta i uns metres més enllà un espectacular cocó, cobert per una magnífica barraca rodona de pedra en sec.
Un altre cop al sender, i sempre en direcció est, sense pèrdua, i amb la presència a la nostra esquerra del barranc de les Corralisses que es perd a la recerca del riu, en suau pendent anem guanyant metres fins a la bifurcació que ens portarà a coronar el Montaspre.
Una petita carena de 4 turonets conforma el cim del Montaspre. Sota el pal d'una estelada fem cim, i una bona parada per gaudir de les fantàstiques panoràmiques que s'obren en totes direccions: Montsià i Serra de Godall, Caro, La punta de l'Aigua, Cardó amb la Creu de Santos, Serra del Boix... Fem petar la xerrada compartint anècdotes d'altres jornades de muntanya entre tot aquest paisatge, i projectant nous reptes encara pendents d'assolir. Nous senders que trepitjar.
Tornem fins a la cruïlla del sender que ens ha portat fins aquí, i seguim en la mateixa direcció sud-est. Carenejant entre el potent barranc de la Montserrada, a la dreta i el del Bassiol a l'esquerra. Passat un collet que ja ens dóna una bona miranda de proper parc eòlic del Baix Ebre, prenem un sender per la dreta que aviat ens deixa a una pista asfaltada. La seguim per l'esquerra fins al proper Mas de Lledó, on fem petar la xerrada amb el masover, rabiüt i enfeinat però amb moltes ganes ganes de dir la seva i d’arreglar el món. El seu món.
Seguim la pista que remunta una mica, però aviat la deixem per un camí que baixa per la dreta i que passa a tocar de la finca del Bessó, amb una gran masada, moderna. Seguim avall i el camí es fa sender. Un sender que careneja entre el barranc del Mas de Lledó a la dreta i el d'en Rubí a l'esquerra, en suau baixada. Sempre pel fil carener.
Arribem a una bifurcació, dins d'un bosquet que seguirem per la dreta. El sender segueix una estona carenejant fins a decantar cap al barranc de la dreta, on trobarem el corriol que ens deixarà a la boca de la llegendària Cova d'en Rubí. "Conta la llegenda que el valent cavaller Rufolet arribà a les Terres de l'Ebre amb l'objectiu d'alliberar a la donzella Rubí, segrestada per una bèstia de l'avern. Pel voltants de Tortosa, al barranc del Torrent, i prop d'una carena va trobar uns follets que el van voler ajudar, guiant-lo fins a una gran cova, on la donzella estava confinada sota la vigilància de la ferotge Cucafera. Seguint les indicacions dels follets, el valent Rufolet va aconseguir, en sagnant batalla, tallar les orelles i la cua a la bèstia, deixant-la d'aquesta manera completament inofensiva, i alliberant a Rubí del seu trist destí". En aquesta nova visita a la cova tampoc hem vist cap rastre de la cucafera, però la seva visita sempre val la pena.
Un altre cop al sender aquest baixa fins a la propera Bassa d'en Rubí. D'allí un altre sender ens porta a creuar cap al barranc del Torrent i baixar entre velles casetes fins a la llera del barranquet dels Estrets. La seguim uns metres i tornem a pujar de valent per la dreta. Ben prop del Corral d'Alfonso, al collet, trobem la pista asfaltada del Camí de Jover que seguim planera per l'esquerra. Aviat aquesta empalma amb el Camí del Cementiri o de la Montserrada, que també seguirem per l'esquerra fins a un ampli collet, on deixem la pista i prenem un sender pedregós a l'esquerra.
Atents al sender, a una llosa del terra veurem l'indicació de la bifurcació que ens portarà cap als ponts de Bítem. A partir d'aquí nombroses indicacions , fletxes blanques i cartells ens portaran fins als ponts.
El primer pont que trobem seguint el track que proposo és el de la Rabosa, d'uns 25 metres, i el segon, més espectacular el de les Maduixes, o de Crespí, d'uns 50 metres de llargada. Tots dos estan fets a consciència, sense escatimar amb seguretat, i amb cable d'acer d'ancoratge per passar-los amb arnes de seguretat. Així mateix i per a la gent que pateixi vertigen o que no ho vegi clar, a tots dos ponts hi ha un pas obert per sota el barranc, per creuar sense tocar el pont. Tot i així, cal dir que estem a una finca particular, on el propietari ha fet aquesta proposta de ponts penjants, amb tot el carinyo del món, però queda al criteri de cadascú la decisició de creuar-los, en funció entre altre coses del grau de manteniment que puguin tenir.
Un cop superat el pont de les Maduixes, ve de gust seure una estona al banquet per gaudir de la natura, la tranquilitat, i poder admirar amb la calma la feinada d'en Miquel, la persona que ha tingut la cabòria de dissenyar aquesta ruta i de construir els ponts...
Per dalt del Pont de les Maduixes, i sempre indicat, trobarem el mirador, i a la sortida de la finca el traçat de la pista que prenem per la dreta en baixada i que en un passeig ens deixa a la Font del Pi i prop del cementiri, on tenim el cotxe.
Una bonica ruta de muntanya per descobrir el Montsapre!!
Salut i muntanya!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada