GR 331 Camí de Conquesta. Etapa 4. La Mata- Olocau del Rey

 6 de desembre de 2022 

 

Una altra etapa del Camí de Conquesta, la quarta, entre La Mata i Olocau del Rey. Força interessant tant pel que fa a la part paisatgística amb paratges singulars al voltant del riu Cantavella, com de patrimoni arquitectònic i religiós. Ni la densa boira que ens ha acompanyat en la part més baixa, prop del riu, ha impedit que gaudim plenament d’aquesta nova etapa del GR 331.


Aproximació: Al ser un recorregut lineal, cal fer una combinació de cotxes, deixant-ne un a Olocau i un altre a La Mata des d'on parteix l'itinerari. 


Dificultat: fàcil.


Desnivell: Uns 300 metres acumulats.


Durada:  Unes 4h. Uns 9 Km. 


Itinerari: Sortim de La Mata des del carrer “Carretera”, a tocar d'aquesta, i on al costat de la parada del bus hi ha lloc per deixar el cotxe. Seguim uns metres la carretera en direcció a Olocau per deixar-la i baixar per la seva esquerra en direcció a l’ermita de Sant Cristòfol seguint el PR CV 117. A l’alçada del Peiró de Canals, un dels quatre peirons de la Mata juntament amb el de Santa Quitèria, Sant Pere i Sant Gil, i que en una preciosa creu gòtica té les imatges de Crist i de la Verge, prenem l’assagador del Tossal Gros que transcorre entre la carretera i el riu, a recer d’una espectacular margenada a la nostra dreta.



La Mata


Peiró de Canals

Riu de la Cuba

Assagador del Tossal Gros


Passem també a tocar d’una allargassada bassa de reg, i arribem a una curiosa formació de tolls sobre les grans lloses de roca de la llera del riu: Les Calderetes. Ara el sender remunta per retrobar la carretera i a l’altra banda s’aixeca la silueta del mas fortificat de Torre Guillem. Deixem a l’esquerra el pont d’on surt la carretera que remunta fins a la Cuba i novament prenem un altre sender que baixa cap al riu.


Molí de la Punta

Escales volades


Les Calderetes


Assut del Molí de la Punta

Torre Guillem

Pont carretera a La Cuba


Proper al riu el camí ens deixa al davant del Molí Royo: Una gran masada curosament rehabilitada que acollia el molí fariner. Per una de les finestres encara es pot veure part de la complexa maquinaria del molí.


Molí Royo





El sender seguix ara la traça una vella conducció d’aigua cap al molí, passant per un petit aqüeducte que salva el pas d’un barranquet. Després d’un pronunciat meandre del riu passem per sota del Mas de Torre Félix, i per un túnel que creua per sota la carretera remuntem uns metres el Barranc de Malvajo.





Torre Félix


A tocar del pont, a l’esquerra, descobrim el Molí del Pilar o de la Torre de la Fruita. Al seu interior encara es veu una de les moles del molí. El sender remunta fins a l’agrupació de cases de la Torre de la Fruita, una gran masada amb pou, safareig… a tocar de la carretera.



Carcabà del Molí del Pilar


Mola de l'obrador

Molí del Pilar


Pou de la Torre de la Fruita



Torre de la Fruita


Ara un sender trenca per la dreta per trobar un camí que remunta pel costat del Maset del Molí del Pilar, fins a l’altiplà del Solano. Grans extensions de cereal, amb esparsos ametllers, que entre la boira semblen vells guardians del territori. 


Maset del Molí del Pilar

Assagador d'Algares, el Solano

A l’altre extrem de la gran plana i també misteriosa entre la boira ens surt al pas la gran mole de l’ermita de Sant Marc, del segle XVI, la més gran de les ermites d’Olocau. Annex a l’ermita trobem l’hostatgeria i la casa de l’ermità amb les seves ancestrals parets de tova o de tàpia. Mil·lenari sistema de construcció a base de fang argilós compactat. A l’altre costat, i tancant un gran recinte triangular, uns restaurats coberts que devian donar aixopluc a les cavalleries complementen la imponent ermita on destaca el tambor de 27 metres d’alçada, amb acabat ceràmic que remata la cúpula de l’ermita de Sant Marc.


Ermita de Sant Marc




Parets de tova o tàpia





Ara el GR transcorre uns metres per la carretera fins al Mas de Pepus, on la deixem per prendre un sender paral·lel a la carretera que aviat ens deixa a l’assagador de Torre Fruita,amb el Pic de Gazulla a la nostra dreta. Arribem a un collet amb una bona panoràmica de la propera serra “Naranja” coronada per una petita ermita al davant nostre. 




Mas de Pepus


Serra i ermita de la Naranja


Tornem a baixar, seguint l’assagador per passar per davant del Mas d’Agustin, i novament pugem a retrobar la carretera que seguirem uns metres. La tornem a deixar per la dreta, i prendre l’assagador que ens breu passa a tocar del Maset de Gazulla i la seva bassa argilenca, i baixa fins al barranc de la Teuleria que creuarem sobre una petita pasarel·la de fusta.


Mas de Agustin


Maset de Gazulla

Bassa del Maset de Gazulla

Olocau

Barranc de la Teuleria

Remuntem per l’altre vessant i pocs metres després s’uneix el barranc de Malvajo.

Aviat el camí, seguint en pujada i en una zona més encaixonada del barranc, ens deixa al davant de la Font i Safareig de la Canaleta. L’únic safareig d’Olocau fins al S XV. Una modesta edificació semicircular alberga la font que aboca les seves aigües a un petit safareig de carreus de pedra. Sobre el safareig una vella estructura de fusta permetia estendre la roba.


Barranc de Malvajo


Font Canaleta




Ara el camí empedrat s’enfila decidit fins a la propera població a recer d’uns espectacular marges de pedra en sec de fins a tres altures. A l’entrada del municipi trobem el Safareig Vell, que va susbstituir en el seu dia a la Font de la Canaleta.


Marges a l'entrada d'Olocau

Font del Safareig Vell

Safareig Vell d'Olocau


Entrem a Olocau del Rey, que té els seus orígens al segle IX quan els àrabs van bastir un castell al capdamunt del Puig d’Olocau, el turó que resguarda el nord de la població. A la dreta trobem l’ermita de Sant Blai i el Carrer Major on també visitem les restes de la vella Llotja de la Llana, del segle XVI. 


Castell d'Olocau, Olcaf.

Ermita de Sant Blai

Carrer Major

La Llotja de la Llana


Al carrer Cantavella destaca l’imponent Palau de la Figuera, i per la dreta arribem a la plaça amb l’ajuntament. Uns metres més avall no deixem de visitar el Forn medieval, datat al segle XIII i un dels més antics de la Comunitat Valenciana.

A la part alta mereix també una visita l’esglesia de Santa Maria del Pópulo, dels segles XIII i XIV.


Palau  de la Figuera




L'Ajuntament

Plaça porxada

El Forn, S XIII

Santa Maria del Pópulo


Novament el Camí de Conquesta ens convida a submergir-nos en la història i el seu llegat,  i en el singular patrimoni natural del Maestrat.


Salut i muntanya!!


                       
Powered by Wikiloc



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les 14 ermites de Cardó.

Teixeda de Cosp. Cardó

Les Mirandes. Sostre Comarcal del Montsià. Els Ports.