Picaio i Coves del Forcall. Els Ports.
25 de març de 2023
Aquesta vegada i gràcies a una sortida conjunta entre el Centre Excursionista la Foradada i la Penya Setrill, sota el guiatge de l’amic Camilo, tinc l’oportunitat de visitar un altre lloc dels “pendents” a la comarca dels Ports: El Picaio i les Coves del Forcall. Oportunitat de descobrir nous horitzons i a la vegada retrobar amics i coneguts, i fer noves amistats de la gent de la Penya, bona gent, carregats de vivències.
Aproximació: Sortim de Vilafranca del Cid, a la comarca dels Ports.
Dificultat: fàcil.
Desnivell: Uns 700 m. acumulats
Durada: 14km. Unes 5 hores.
Itinerari: Deixem els vehicles a l’avinguda Llosar i creuem el poble en direcció sud. Abans de deixar el poble endarrera vull visitar la imponent Torre de Conjurar, del segle XVI i adosada a l’esglèsia de Santa Maria Magdalena pel costat de llevant. Altiva torre fortificada amb merlets que en l’actualitat és la seu del museu parroquial. Li dóno la volta admirant la portalada de la plaça a la cara sud i la façana, a ponent, amb el seu potent campanar d’estil renaixentista.
Entre escales i petits carrerons faig via cap a la costa Falcó que baixa al barranc de la Teuleria, deixant enrera i sobre el turó el poble.
Barranc avall torno a coincidir amb el grup i emprenem la ruta, primer cap al barranc de les Coves del Forcall, per deixar-lo després per un sender que per l’esquerra puja cap a la Font de la Canaleta, completament seca, i d’allí cap al sud, un sender ens puja a la gran esplanada que configura, més a ponent, passat el barranc dels Rasos, el Pla del Mosorro.
Allí trenquem per un sender a la dreta que ens porta a un preciós assagador que va planejant entre multitud d’elements de pedra en sec: marges, barraques, corralisses i cisternes, que fan d’aquesta visita una inoblidable experiència immersiva en aquest valuós patrimoni ancestral, declarat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, des del 2018, i que a Vilafranca han sabut conservar i posar en valor.
De camí visito alguns exemples d’aquestes barraques: rodones, quadrades, adosades a marges o aïllades, amb povets i cisternes… una meravella.
Seguim fent camí, ara per pista i paral·lels a la petita depressió del barranc dels Rasos, fins a un petit corriol assenyalat amb una fita de pedres que ens aproparà a visitar una altra gran barraca. La de Borrin, als Rasos. Aquesta és de les més grans de la zona, amb una cisterna a l’interior, dintell de llosa plana i més d’un metre de doblaria de paret a la base. La porta encarada, curiosament, a ponent i un potent reforç a llevant. Un magnific exemple del treball en pedra en sec.
Tornem a la pista i seguim remuntant ara cap a l’est. Una llosa, curosament retolada a cop de cisell ens marca el sender que retalla la pista i ens remunta cap al cim de la serra. Retrobem la pista, deixem una bonica barraca d’arc rebaixat al marge, a la nostra dreta, i fem els darrers metres que ens porten al Picaio. Vértex geodèsic i caseta de vigilància forestal, a 1304m. d’alçada. Espectacular mirador cap al sud de la vall del riu Monlleó. Sota la gran cinglera on s’assenta el Picaio distingim els masos de Foresgos i de Forès Alta, i retallat a l’horitzó de migdia el gegant de pedra: El Penyagolosa. Cap al nord el Pla de Mosorro en primer terme i al fons Vilafranca. A l’est la Serra d’Irta a la llunyania entre flaixos de sol damunt del mar.
Baixem desfent camí novament fins a la pista i prenem ara un sender que creua recte la plana en direcció nord. De camí i ara a l’esquerra visitem una altra barraca, aquesta de planta quadrada i adossada a un alt marge. El sender ens torna a deixar al costat esquerra del barranquet del Mas del Serro, que s’aixeca en primer pla, contra el fons de la panoràmica de Vilafranca.
Tornem a passar per la Font de la Canaleta, i ara per un sender al recte baixem fins al fons del barranc de les Coves del Forcall. Per l’esquerra l’anem remuntant i es van obrint multitud balmes i coves a les cingleres rogenques que tanquen el barranc per la dreta, i a l’esquerra una curiosa construcció envoltant un maset, que sembla una petita “Muralla xina”, feta de pedra en sec, amb els seus canons recreats amb soques pintades de negre. El barranc es tanca i a la capçalera trobem el plat fort de les nombroses cavitats que configuren les coves, unes petites balmes i altres de més profundes que l’aigua ha anat modelant al seu caprici sobre el substrat calcari al llarg de mil·lennis. Curiosos ponts de roca, com el “campanar”, coves i fins i tot una petita bassa creen un singular reducte de natura ben curiós que val molt la pena visitar.
"
Tornem cap al poble, però ara pugem per un corriol que des de la cruïlla del Barranc de la Teuleria, guanya la carena rocosa que sosté Vilafranca, i que ens apropa resseguint la cresta a les primeres cases del poble, que creuem de sud a nord.
Una bonica jornada de natura i de descoberta, amb molt bona companyia.
Salut i muntanya!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada